Durant la Guerra Civil es van fer nombroses fotografies d’escamots afusellant a un o diversos individus. No obstant això, moltes van ser meres composicions artificials. Una de les poques fotografies –de tot l’Estat– que retrata un afusellament real, és aquesta que veiem al Fortí d’Illetes, Calvià -cortesia de Bartomeu Garí Salleras-. El lloc està situat a escassos minuts de l’institut públic IES Bendinat, per aquesta raó, els estudiants acudíem amb freqüència a aquest lloc per investigar els foscos túnels i estances. En aquells dies, no sabia que afusellaven persones.
El Fortí es troba, com hem dit, molt a prop d’un institut, per aquest motiu els alumnes el visitàvem amb total ignorància -quin mal fa la desmemòria, oi? -. Es va construir a principis del segle XIX, juntament amb el de Cap Enderrocat, per protegir el port de Palma.
Cap Enderrocat s’ha convertit en un hotel de cinc estrelles. De combatre als estrangers ha passat a servir-los, vinguin en vaixell o en avió. Per sort algunes coses canvien.
El Fortí d’Illetes, passats 100 anys, havia de tornar als seus propietaris -la família Delgado- que just va coincidir amb el mandat de Carlos Delgado com a batle del municipi de Calvià pel Partit Popular. Més enllà de les illes, és conegut per una fotografia on posa durant una cacera a la qual se li veia amb la cara plena de sang i els testicles d’un cérvol sobre el cap.
El cas és que la família Delgado va decidir vendre el Fortí i els terrenys adjacents a un fons d’inversió de capital britànic i alemany per uns 3,9 milions d’euros. El més curiós va ser que, un cop van intentar realitzar les obres -per a convertir-se en una urbanització o hotel, com va passar amb Cap Enderrocat-, els nous propietaris no tenien permisos -tot el complex és un Bé d’Interès Cultural-, de manera que el terreny va quedar i, segueix, abandonat.
El periodista de El Mundo Balears Manuel Aguilera va documentar el 2015 a través del seu blog l’estat de deteriorament en què es troba el lloc. La porta principal sempre ha estat oberta i no hi ha mesures per impedir l’entrada als terrenys. De fet, fa uns anys, va aparèixer un home mort que hi vivia. Una mostra més de com es troba el Fortí.
L’últim PGOU preveu reconvertir-lo en un “parc litoral de característiques naturals i patrimonials úniques”, però és un tema que requereix una inversió molt gran i no s’ha tornat a parlar sobre això.
Memòria Històrica oblidada
Tornant al tema central de l’article, és curiós que la premsa i certes entitats o fòrums vulguin recuperar el lloc, però per les seves qualitats arquitectòniques o pel bé que s’ho van passar molts durant el servei militar, però, amb prou feines existeix documentació que tracti el seu ús com a presó durant la Guerra Civil.
L’únic llibre recent que conec que detall els afusellaments és del Manel Suárez Salvà titulat La Història Silenciada, Calvià i es Capdellà, 1936. La seva portada està il·lustrada amb l’afusellament al descampat del fort. És un llibre que recoman encaridament per conèixer la brutal repressió al municipi i que, a més, ens parla sobre la fossa comuna situada al cementiri de la vila de Calvià, que durant el present any serà exhumada gràcies a la tasca exercida per Memòria Històrica de Mallorca, la del mateix autor del llibre i l’actual Govern balear.
“Normalmente, al oscurecer, se llamaba a los condenados a muerte para «entrenarlos» en capilla y a la mañana siguiente fusilarlos. Al clarear el día se oían gritos de ¡Viva la República! ¡Viva el socialismo! ¡Viva la Democracia! Y, casi al momento, una detonación cerrada… Uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho, nueve… En el Pabellón Grande –imagen–, a pesar de haber más de cien hombres, no se oía ni el susurro de una mosca. Quedaba paralizada hasta la respiración de sus ocupantes (…) Después me enteré de que guardaban aquél silencio para poder contar los tiros de gracia disparados por el oficial. Cada tiro pertenecía a un caído, salvo, en algún caso, que disparaban dos veces sobre la misma persona”, relataba Josep Pons Bestard en su libro Memoria de Mallorca, 1936.
Per evitar parlar d’afusellaments, el règim feixista, ho feia d’una “estranya malaltia” que matava als seus presoners -fins a 10 en un dia-. Fins i tot es van atrevir a dir que van trobar a un home mort a l’esplanada del fort per “hemorràgia interna”. Cinisme i espant, escriu Suárez.
Unes 400 persones van passar per la presó, des del 21 de novembre de 1936 fins a l’últim afusellat –el menorquí Avelino Sotes López– el 27 de gener de 1941, van matar a 51 persones en total i 4 van morir de malaltia –de veritat–. Tots estan enterrats a la fossa comuna de Palma, on pot haver-hi uns 1.500 assassinats, procedents de tots els racons de l’illa.
El 5 de juny de 1937 va ser més cruel, van afusellar a cinc, entre ells, dos soldats calvianers. Van fer esperes entre cada assassinat. El seu crim, no haver saludat a la bandera espanyola durant una desfilada de Falange pels carrers de Calvià. En principi els anaven a caure sis anys, però el vocal auditori del consell de guerra, Antonio de la Rosa, va emetre un vot particular i els va condemnar a pena de mort. I així va ser. A més, en el fort, Guillem Alcover no va poder més i es va suïcidar, Francesc Ramis va morir d’infart i Miquel Carbonell d’una infecció gàstrica.
Aquest lloc m’ha mostrat la necessitat de recordar i no oblidar aquest passat que tant interessa esborrar. No s’hauria de convertir –exclusivament– en un lloc d’oci. Per la Memòria es van plantar arbres amb el nom de cada víctima i una placa els recorda a prop de l’institut, el qual es coneix com a Bosc de la Memòria. Malgrat això, la immensa majoria d’aquells alumnes van acabar els estudis sense conèixer els crims que es van cometre en aquell lloc, on jugàvem innocentment. És per això que la desmemòria ha de ser erradicada mitjançant el coneixement, el record i la dignitat.
Una de las pocas fotografías –de todo el Estado– que retrata un fusilamiento real, en el Fortí d’Illetes, Calvià (Fuente: Bartomeu Garí Salleras) Allí hemos entrado muchxs para investigar los oscuros túneles y estancias. Por entonces no sabía que fusilaban a personas. HILO pic.twitter.com/2o0lMV1B8p
— Kike Oñate (@kikeeonate) 6 de gener de 2018
