Conversam amb els il·lustradors Eméa (1991), Narcís RE (1991) i Berni (1991). Són els creadors de Voston Ediciones, una editorial independent que es dedica a publicar fanzines i a recórrer el circuit nacional i internacional de fires d’autoedició. Ens citam al seu estudi situat al centre històric de Palma, entre Ca n’Àngel i l’Alaska per parlar, entre altres coses, de fanzines, del Tropicana Dreams i de l’escena artística underground.
***
Què és Voston? Explicau-me que feu i com us organitzau.
Narcís RE: Voston és una editorial fake [rialles], una editorial muntada per treure contingut propi i que va sorgir perquè teníem molts de dibuixets sense cap destí i vam decidir aprofitar-los i editar-los, perquè mos ajuntàvem aquí i vàrem començar a fer coses. Primer també va sortir perquè mos varen convidar a un “festi” i no teníem res pensat per generar continguts i ja teníem dibuixos començats, que era Bye Bye Motorbike, ja teníem el títol del fanzine però no sabíem que seria un fanzine ni res. Simplement dibuixàvem.
Berni: I després vam començar a ordenar-ho tot, vam treure el primer fanzine, després d’això vam anar al Tenderete i després vam fer lo de sa inauguració de La Família i després vam dir: hòstia, pues podem anar al Gutter Fest. Bé, que vam començar dient una mentida molt gran que era que fèiem fanzines i ara cada any ens hem vist dins aquest compromís i intentam treure un fanzine per any per justificar ses nostres merdees. Perquè cadascú fa pòsters o camisetes i sa taula la divideixes en quatre fanzines i pareix que hi ha fanzines per tot, però hi ha merda per tot. Jo veia Voston també com una manera d’ajuntar ses feines que fèiem i que agafàs força entre els tres, perquè si anàvem per suelto amb allò que teníem, no anàvem enlloc.
Narcís RE: No ens haurien fet tant de cas. I dir que ets editorial sempre et dóna molta més credibilitat a s’hora d’anar a segons quins llocs i per presentar-te en public també. Voston Ediciones… Uau!
La feina que feis ara s’ha unificat un poc més?
Narcís RE: En principi, com que realment tampoc tenim cap idea conjunta, cadascú planteja el seu projecte, el fa de manera independent i si vol, li posa el segell de Voston i el posam a sa mateixa taula, però bé, realment conjunt només vàrem fer el primer i després Cloro i després el darrer que hem fet però que ja te dic, són coses que les treim perquè les tenim fetes. És una recopilació de coses que anam fent i quan arriba un punt deim: hòstia, feim un fanzine d’això que tenim? I funciona.
Berni: També amb els grups de música que feim, és una sortida que és un altre sector, i al sector musical feim temes de disseny.
Eméa: Està guai, però, articular-ho així, perquè molts de pics tenir lo del tema musical et dóna més presència, com al Gutter Fest, quan dúiem els discos de Parálisis Infantil, que sa gent se va tornar loca, els vam vendre tots en un segon.
Feis un fanzine per any?
Narcís RE: amem, com a cosa potent i grossa sí, deim: hem tret aquest i l’anam a moure. Però mentrestant n’Eméa va treure Marcel, jo n’he fet algun de recopilació de dibuixos meus, ell ha fet camisetes també… Anam fent coses. No és que només facem una cosa en tot l’any però sí que així amb més renou o coses que vulguem moure més sí que ha estat, crec, una cosa a l’any. Agafam un producte i com que és dels tres, els tres ens involucram per igual i li donam més força.
Com és el d’enguany? El de Miguel Alquilar.
Narcís RE: Si, Miguel Alquilar. És un recopilatori dels sobres que li donam al llogater de l’estudi amb els doblers.
Eméa: Va començar que mos deia (el llogater) encima que me pagais tarde al menos dejadme un dibujito. I així va començar.
Berni: Tot ofensa.
Narcís RE: Molt ofensiu. Són dibuixos molt ofensius, no és per a tots els públics. Són caricatures que hem fet d’ell i de nosaltres de sa pitjor manera.
Eméa: Cada mes era això, si era agost pues algo d’agost. Fèiem un dibuix i el ficàvem dins el sobre i dedins ficàvem els doblers.
Narcís RE: No mos hem esforçat ni en que quedin bé els dibuixos. Ha duit més feina escanejar-ho i muntar-ho que fer-ho. I Aquest va ser un dels projectes més ambiciosos que hem tengut perquè ho hem impres a Barcelona, ho hem fet amb risso.
Berni: A Maquina Total i ho han fet molt malament. Això que quedi ben posat, a la dreta i en majúscules.
De quan feis les tirades normalment?
Narcís RE: mil… dos mil…[tots esclaten a riure]
Berni: Cinquanta o cent normalment.
Eméa: Cinquanta, menys el Bye Bye, que n’hem fet cent i ara ja dos-cents
Els anau reeditant?
Eméa: T’has assegut damunt un caramull de Bye Bye. Això no és un sofà. Això són bye byes amb una tela per damunt
Narcís RE: S’idea és això, treure fanzines per recuperar sa pasta i tornar a invertir en reeditar-los si s’ha venut tot o fer altres coses.
Eméa: I molts de pics està guai sa gràcia de tenir un número limitat, si esperen a l’any que ve o si han d’anar a un altre festival a trobar això, per ventura ja no hi serà. I un poc aquest és el rollo. Tampoc hem de ser beneits, no ens hem de tirar pedres al nostre terrat. El format físic cada vegada va a menys i el format digital va agafant més força. Idò el fanzine és una manera de tenir formats físics exclusius i molt personals. Així serveix com a record.
El format físic cada vegada va a menys i el format digital va agafant més força. Idò el fanzine és una manera de tenir formats físics exclusius i molt personals.
Podeu explicar que és un fanzine?
Eméa: Fanzine és un format clàssic…
Berni: Un suport editorial assequible…
Eméa: Autoeditat…
Narcís RE: D’un cost baix normalment, encara que hi ha fanzines cars.
Berni: I d’infinites possibilitats i continguts.
Narcís RE: I bastant independent
Eméa: Va néixer als Estats Units, amb el rollo aquest de fer revistes que fossin fotocòpies, el mateix que feim nosaltres, no ens hem inventat res. Però un contingut independent, que no haguessin de produir tirades industrials. Això és un altre, no són tirades industrials mai. I fanarts que feien publicacions que estaven del tot fora del circuit capitalista. Els venien per recaptar fons.
I si està fora del circuit més mainstream, per quin circuit es mouen?
Eméa: Són fires normalment autogestionades, de cultura visual underground, són tots bastant underground.
Berni: I d’economia submergida.
Narcís RE: També ajuda que hi ha petites tendes que aposten per formats més alternatius com poden ser fanzines. A Barcelona hi ha Fatbottom, a Palma tenim Rata o NORMA Còmics o Gottham que també agafen fanzines perquè veuen que és una altra sortida que té sa gent jove de fer els seus còmics sense dependre d’algú que els editi, perquè els fanzines és quasi una oportunitat que té tothom de fer lo seu sense preocupar-se de si t’ho treuen. Amb un fanzine pots fer una fotocòpia a ca teva. Això sí, solen ser reproduccions i tirades de cert número, que tu ho puguis moure i repartir.
Eméa: O t’ho pots currar mil i fas un fanzine amb una tinta fluor, que si vas a un imprenta et diran que estàs loco, i això et costarà 10 euros produir cada fanzine i en canvi si t’ho fas tu, tries el format, que molts de pics ja només el tema del paper sol ser bastant limitant. Del circuit, on hem anat més és a València i a Barcelona, però enguany vam anar també a Roma, hem anat també a Pamplona… Sa intenció és anar-nos movent cada vegada més. I vas veient un poc com és cada lloc. Per exemple a Roma és un centre social que du més de trenta anys ocupat. Per trobar un centre social ocupat aquí que duri més de tres mesos sues. No n’hi ha cap. No sé si n’hi ha cap, però em sona que no.
Record que vos vaig veure al Gutter Fest a Barcelona i vaig flipar, era enorme i hi havia molta gent.
Eméa: Sí, hi havia molt aquesta actitud: Encara que tenguin només dos anys, que els tenen cedit, o tres… Perquè allò era de l’ajuntament fins que no fessin un projecte més gran de reconstruir tot allò amb cases, tot allò estava cedit i sa gent anava allà i ho movia com un espai de cultura alternativa, que és el que fa falta.
Aquestes fires com s’organitzen? Són autogestionades?
Eméa: Sí, són autogestionades. Aquí per exemple, enguany és el segon any que han fet el Tropicana Dreams, que nosaltres també estam dins s’organització i bé, el Tropicana Dreams va sortir un poc d’en Carles que feia molts d’anys que anava a aquest tipus de festivals i nosaltres també hi havíem anat. I xerrant, ell tenia sa idea de muntar un festival guai d’autoedició aquí a Mallorca i xerrant i organitzant un poc amb gent que estigués motivada ho vam tirar endavant. Però sí que és vera que si compares aquí amb moltíssims d’altres llocs, ses ajudes que tens a altres llocs són increïbles i aquí tot són traves. Perquè clar, després no vols dependre mai de ses institucions però hi has de passar pes tubo sí o sí. No te’n queda d’altra bàsicament perquè no hi ha espais autogestionats. No hi ha una casa okupa que et pugui dir: mira, et deixam aquí tot aquest espai, o lo del Gutter Fest, que és sa nau Vostik que allà ho tenen cedit i durant aquests anys fan lo que volen i així no han de passar pes tubo.
No vols dependre mai de ses institucions però hi has de passar pes tubo sí o sí. No te’n queda d’altra bàsicament perquè no hi ha espais autogestionats.
Explicau-me més coses sobre el Tropicana.
Narcís RE: En Carles ja duia temps volent muntar un festi, d’abans de nosaltres conèixer-lo i vam coincidir a València i ens va comentar això de què ell a Mallorca volia fer un festi i nosaltres, com que en aquell moment ja havíem sopat i eren les tantes del vespre, li vàrem dir que sí, que comptàs amb nosaltres i que l’ajudaríem. I res, quan va arribar el moment ens vam haver de ficar. Per posar-ho en marxa vam haver de posar doblers també, que després es varen recuperar, però va ser una manera d’apropar tot aquest món de s’autoedició més alternativa i internacional com fa València i Barcelona, que al final, clar, estant a sa península i podent anar en cotxe per tot, i tenint tantes facilitats… Dur-ho aquí era més complicat, però gràcies a molta gent que ens va donar allotjament va sortir. Perquè al final si cadascú es pot pagar un viatge, encara te’l pagues. Nosaltres, per exemple, sempre que anam a fora ens hem de pagar el viatge. Cap fira, a no ser que vagis a tocar o a fer un taller no et solen pagar. I nosaltres tampoc, però vam aconseguir donar allotjament i aquest any el que hem aconseguit és que ens cedissin un espai, una casa a Ca n’Arabí a Binissalem on teníem devers 40 llits disponibles per sa gent que venia de fora.
Va venir molta gent de fora?
Eméa: No. És a dir, de fora a exposar aquí sí. Ara, públic de Mallorca que vingués, molt poca gent. No es van ni vendre totes ses birres…
Berni: Jo crec que tampoc hi havia molta gent però que estava bé perquè no estava tan saturat i es va vendre bastant bé per sa gent que hi havia, o això és sa impressió que vaig tenir.
Com veis el futur dels fanzines? Creis que amb el tema de sa digitalització s’apreciaran més coses autoeditades i fetes amb més carinyo o que lo digital s’ho menjarà tot?
Eméa: Jo esper i confii que tot es reverteixi una mica. Ja ho estic veient amb estudis de disseny que estan tornant molt al format físic per coses en concret. Record que fa temps un professor meu m’ho va dir: tot allò que tu puguis fer en físic i real i després fer-li una foto, no et matis a fer fotomuntatges ni coses amb ordinador.
Què fa que una obra d’art sigui underground?
Eméa: Que no estigui sotmès a les lleis del mercat o que almenys jugui amb elles. Hi ha una cosa que a mi m’agrada molt, que els humans tenim tendència a seguir normes, des de petits jugam amb els rols, a imposar-nos normes nosaltres mateixos: Jugam a papàs i mamàs, tu seràs papà, tu sa mamà, tu el ca… tu t’imposes aquestes normes, les segueixes i a mesura que et vas fent gran ho vas veient, i dins el món editorial no és una excepció. Hi ha coses que et planteges: si no tenc un instagram no podré vendre online o no tendré clients o no tendré repercussió i si no faig això d’aquesta manera i li pos un preu barato… I en el moment que et passes totes aquestes normes pel forro, ja pots començar un poquet a fer coses underground. Desobeir una mica aquestes normes i fer un poc el que tu creguis que està bé i el que et doni un poc la gana. Lo que puguis també, que és un altre tema. Molts de pics aquestes coses et limiten i no fas underground perquè vulguis sinó que fas art underground perquè no et queda altra manera, perquè és l’únic camí.
Què més em voleu contar?
Eméa: Xerram de grafiti que sempre està bé?
Narcís RE: Voston no fa grafiti.
Eméa: però podem tenir una opinió, una cosa que m’agrada dir sobre el grafiti actual, com a mínim aquí a Mallorca, que està relacionat amb tot aquest món, em dona sa impressió que tota sa cultura visual que hi ha a Mallorca ha seguit sa tendència aquesta d’una tendresa extrema, d’ençà que érem petits, els pares cedeixen l’ètica dels fills a Disney i això ho veig en moltíssima penya d’aquí que si infants, bebès… murals d’això que, tio, això ho va fer en Sorolla ja fa molts d’anys i ja va estar criticat per això, no importa que tu segueixis fent això amb un missatge súper obvi. Aquesta manera de tractar el públic com a imbècils és una cosa que a mi em posa súper nerviós. O sigui, per ventura per això em fa gràcia fer fanzines que siguin súper bèsties perquè pens que el meu lector no serà beneit, entendrà que això són bromes i anirà passant una sèrie de filtres, però donar-li tot tan mossegat i que després ses institucions fiquin part… tot això juga bastant en la meva contra a nivell d’autor. Per aquesta tendresa extrema duita per tot. I a les xarxes socials també. Twitter i Facebook són nius de rates, no són res més. I és això, quan hi ha un desastre, per exemple, lo de Sant Llorenç i sa resposta de sa gent és “oh, hem d’anar tots a ajudar de cop”, perquè com que d’aquí a dues setmanes no ens enrecordarem, aprofitam ara que estem mínimament sensibles i mínimament afectats perquè la resta del temps estem totalment adormits, me pareix que amb s’art es du aquest mateix tema.
Diries que tot es tema underground, fanzines i grafiti, van un poc en contra d’aquesta superficialitat?
Eméa: No tot, de fet hi ha molt de trànsfuga pel mig, hi ha molt de topo. I a aquest topo, ganivet. És lo que et dic, una tècnica no és bidireccional, que tu facis una cosa amb collage i fotocopies i ho venguis barato, no implica que això sigui underground, ni que tu pintis amb esprai, perquè si acabes pintant coses súper tendres i super cuquis… Si na Paula Bonet demà fa un fanzine, et puc assegurar que no és underground, a no ser que no siguin tot flors i violes.
Si na Paula Bonet demà fa un fanzine, et puc assegurar que no és underground, a no ser que no siguin tot flors i violes.
On estareu pròximament?
Narcís RE: ara pròximament estarem a Tenderete a València dies 4 i 5 de gener. Després a Sobrassada de Peix, per maig.
Eméa: Abans també anirem possiblement a Turquia.
I si sa gent vol veure coses que feis, on vos pot trobar?
Narcís RE: Per Instagram. Que entrin a s’Instagram i que posin follow.
Eméa: Si el dia de demà hi ha una fira d’aquestes, mos hi poden trobar. Al Còmic Nostrum hi vam anar també.
Narcís RE: Qualsevol missatge per Instagram serà ben rebut.
Eméa: I si no que haguessin vengut al Tropicana.
