La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa o Revolució de Setembre, també coneguda com la Setembrina, fou un pronunciament militar que es produí el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabel II i l’inici del període anomenat Sexenni Democràtic (1868-1874). A partir d’aquí tingué lloc a l’Estat espanyol el primer intent d’establir un règim polític democràtic, primer en forma de monarquia parlamentària, durant el regnat d’Amadeu I de Savoia (1871-1873), i posteriorment en forma de república, la Primera República (1873-1874).
Prèviament, a la dècada dels 60 existia a l’Estat espanyol un fort descontent contra la monarquia d’Isabel II i dos anys abans de la Gloriosa havia esclatat una insurrecció a Madrid el juny de 1866 sense èxit. Mallorca no quedà al marge de les principals reivindicacions i inclús alguns personatges participaren de ben a prop en les conspiracions revolucionàries o foren membres de societats secretes organitzades a l’illa amb voluntat d’acabar amb la monarquia.
Mallorca no quedà al marge de les principals reivindicacions i inclús alguns personatges participaren de ben a prop en les conspiracions revolucionàries
En el cas de Mallorca, les notícies del triomf del pronunciament de Topete al crit de Viva España con honra arribà a principi d’octubre i es produïren aldarulls als principals pobles de l’illa. A més, la Revolució de Setembre suposà l’accés dels republicans a les institucions, un fet totalment nou. El republicanisme federal illenc estava format bàsicament per la mitjana i petita burgesia juntament amb les classes populars i obreres i recollia al seu discurs les principals premisses de la revolució. Es tractava d’una sèrie de reivindicacions populars, com l’abolició de les quintes i els consums o la llibertat religiosa. Per tant, fou una època on les classes populars foren protagonistes i participaren activament dels canvis que succeïen a l’Estat espanyol. Per exemple per primer cop aquestes podien participar del sistema electoral (Sufragi Universal de 1869) i podien associar-se per millorar les seves condicions laborals i socials, fet que comportà la creació de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) a l’illa.
Com es visqué la Revolució de 1868 a Mallorca?
Les notícies arribaren més tard, va ser l’1 d’octubre que la notícia corregué pels carrers i en alguns punts les masses ho festejaren i provocaren alguns motins. Les masses de gent amb els crits de Abajo los borbones, Abajo las quintas, Abajo las matriculas de mar i Abajo los consumos volien acabar amb qualsevol símbol de la monarquia i per aquest motiu es cremaren a la foguera els quadres d’Isabel II que pogués haver-hi al consistori o a les escoles públiques i també es calà foc als registres de propietat conservats en els arxius municipals i importunaren als funcionaris públics que ocupaven càrrecs que tenien a veure amb la recaptació d’impostos. Recordem que en el cas de Palma tiraren al terra l’estàtua d’Isabel II i si pensam amb quin gruix de població hi participà, les fonts parlen d’unes dues mil persones -homes i dones- que componien el motí en una localitat tan petita com la d’Andratx.
Perquè ens facem una idea dels esdeveniments, reproduïm la crònica d’alguns fets viscuts a Palma:
[…] Los fielatos de recaudación de puertas ardían ya, y la estatua de Isabel II, situada en el Borne venía cediendo golpes de la multitud. Entretanto se estaba organizando una Junta Provisional Revolucionaria […]. Mientras el coche del alcalde Mayol convertido en llamas recorría las calles de la ciudad: la casa administración de hacienda fue asaltada y echados todos sus papeles y muebles por los balcones, que al poco rato fueron convertidos en dos grandes hogueras en medio del Borne; al mismo tiempo ardían también las de varios polizontes y municipales y eran buscados con ansiedad los retratos de los ex-monarcas en los edificios públicos […].
Després de dos dies de revolta, s’aconseguí calmar al poble a través de la creació d’una junta de govern revolucionària formada per progressistes, republicans i gent de la Unió Liberal i prometien executar les demandes de la revolució. El programa de la nova junta de govern, que es publicà oficialment el 9 d’octubre de 1868, recollia el següent: sufragi universal, llibertat absoluta de premsa, llibertat de cultes, abolició de les quintes, supressió dels drets de consums, desestancament de la sal i el tabac, reducció de les despeses improductives, dret a la reunió pacífica, dret a l’associació pacífica, llibertat d’ensenyament, unitat de furs, jurat per tota classe de delictes i descentralització administrativa. En ella hi participaren republicans històrics com Miquel Quetglas Bauzà, considerat el pare del federalisme a Mallorca i que fou l’impulsor de les escoles per obrers a l’illa.
La lluita contra el sistema de quintes.
Com hem dit, una de les promeses de la Revolució de Setembre era suprimir les quintes i els republicans federals foren uns grans defensors de l’eliminació d’aquestes. Les quintes eren un sistema de reclutament militar el qual consistia en la realització d’un sorteig i una cinquantena part del jovent d’entre 20 i 30 anys era obligat a fer de soldat. És per aquest motiu que les lleves anuals se les anomenava «quintes». El sistema de quintes també era conegut com a tribut de sang. Era un sistema injust perquè hi havia diverses maneres de lliurar-se del servei de quintes al qual no tothom podia accedir. Una era la redempció en metàl·lic -pagant una quantitat de diners- i l’altra la substitució, és a dir, cercant algun jove que suplís el teu lloc. Ambdues possibilitats només les podien satisfer les classes benestants, així que tan sols anaven a la guerra la gent pertinent a les classes treballadores i populars.
Les classes populars eren les que més patien les conseqüències d’aquest sistema i per això donaren suport als republicans en tot moment i feren del lema «Fora quintes» el seu crit.
D’aquesta lluita destacà la participació de les dones. Elles sempre havien estat relegades a la llar i a tenir cura del seu marit i fills, però a partir de 1868 tingueren un fort protagonisme com a mares, que veien com els arrabassaven els seus fills de les mans per anar a una guerra que no entenien i que significava la mort dels seus fills, el tribut de sang. A més de la seva implicació en aquesta lluita, començaren a reivindicar juntament amb els seus companys, l’accés a l’educació i l’allunyament de la dona dels confessionaris.
Es tractava d’una sèrie de reivindicacions populars, com l’abolició de les quintes i els consums o la llibertat religiosa.
Quan a les quintes, el 1869 es va decretar una nova quinta de 25.000 homes, després d’haver promès la seva abolició, i per aquest motiu es van succeir manifestacions a tot Espanya. Durant aquests sis anys s’organitzaren manifestacions, totes elles acompanyades de música i actes festius, no només a la capital, Palma, sinó a tots els pobles de Mallorca. Sovint en aquestes manifestacions les dones lideraven la marxa. Finalment no s’aconseguí abolir el sistema de quintes a causa de les guerres obertes, com la de Cuba, la carlista i els aixecaments cantonals de 1873. Per tant el descontent popular fou molt gran envers aquesta qüestió i envers al Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) que governà durant la Primera República (1873).
Altres fites aconseguides arran de la Revolució de 1868.
A mode de conclusió podem dir que la Revolució de Setembre i l’experiència democràtica de sis anys va propiciar la reivindicació de la igualtat entre homes i dones, per tant es parla d’un primer feminisme. També va comportar la laïcització de la societat, per exemple els republicans promogueren des de les institucions la desvinculació del clero d’aquestes i també fomentà la creació d’escoles públiques al marge del control de l’Església catòlica com havia succeït fins aleshores, així com també passà amb les cases de beneficència. I molt important, es pogué dur a terme l’organització de societats obreres, després de la llibertat d’associació aconseguida. Aquí cal fer menció del pes que també tingué l’anarquisme durant aquest període, el qual sovint s’enemistà amb els republicans titllats de burgesos. Els anarquistes feren una forta oposició al veure que les seves promeses, sobretot en el cas de l’abolició de les quintes, no es complien i clamaren per una vertadera revolució social.
Però que ocorregué després de 1874? Arran del cop d’estat de Pavia de 1874 es posava fi a la primera experiència republicana i la monarquia borbònica es restablí i s’entrà en un llarg període conegut com la Restauració borbònica (1875-1923). En aquesta època el republicanisme quedà marginat de les institucions de govern on conservadors i liberals es tornaren en el poder. Fins i tot, alguns dels personatges que més es significaren contra la monarquia i l’església catòlica patiren presó i desterraments. Ara bé, durant la dècada dels 80 i 90 del segle XIX es seguí teixint i lluitant per un altre tipus de societat més justa i igualitària. A Mallorca intentaren mantenir les seves escoles, les seves societats obreres i les seves cooperatives, sempre sota vigilància, fins al punt que no pogueren acabar amb la llavor sembrada el 1868. Així, l’espira de l’anticlericalisme, el federalisme, el cooperativisme, el feminisme i l’obrerisme continuà viva i tornà a tenir cert protagonisme a la Mallorca de principis de segle XX.