El pròxim diumenge 8 d’ocubre, en el context de la V edició de la Fira del Llibre Anarquista de Mallorca (dies 6, 7 i 8 d’octubre al Parc de ses Veles de Ciutat) presentarem a les 11 del dematí aquest llibre d’assaig de Juanma Agulles, premiat en el certamen anual de Catarata de 2016. Juanma és editor de la revista de crítica anti-industrial Cul de Sac, membre de la editorial El Salmón i autor de altres títols com Sociología, estatismo y dominación social (Brulot, 2010), Piloto Automático. Notas sobre el sonambulismo contemporàneo (El Salmón, 2016) o el més recent La vida administrada. Sobre el naufragio social (Virus, 2017).
La ciutat és una de aquestes realitats on sempre trobarem un caràcter contradictori. És estimada i a la mateixa vegada odiada pels seus habitants. Constitueix el punt neuràlgic del poder polític i econòmic, on el control es fa també més angoixant, però al mateix temps és la receptora històrica de les més altes aspiracions humanes de llibertat, i ha estat l’escenari privilegiat de insurreccions fallides i grans revolucions socials. Ha suposat la concentració d’energies, forces simbòliques i tècniques en una de les obres més complexes de la humanitat, però també sempre s’ha hagut d’enfrontar al problema del poder y la necessitat de control que ella mateixa generava.
Què tenen a veure per exemple les ciutats de l’edat mitjana amb els conglomerats urbanístics d’avui dia?
En aquesta sèrie de assajos, Juanma Agulles ens proposa una reflexió que parteix sobre la ciutat i les seves contradiccions, per a plantejar-se preguntes com les següents: Podem seguir anomenant ciutats al que hem construït al llarg de dos segles d’industrialització? Què tenen a veure per exemple les ciutats de l’edat mitjana amb els conglomerats urbanístics d’avui dia? Què passa amb les noves formes d’habitar l’espai com els suburbis de cotxe i centre comercial, les “ciutats rodants” compostes per caravanes, o els poblats de barraques i camps de refugiats on viu una considerable part de la població mundial? A cas corresponen a una mateixa manera de construir i viure l’espai social?
La destrucció de la ciutat ha estat perpetrada per un urbanisme desbocat sense més raó de ser que continuar creixent sempre.
En un recorregut de segles, l’autor s’endinsa en les dimensions històriques i sociològiques de la ciutat, per a plantejar la seva tesis principal: que aquestes, les ciutats, estan desapareixent. La destrucció de la ciutat ha estat perpetrada per un urbanisme desbocat sense més raó de ser que continuar creixent sempre, i que ha fet saltar pels aires tots els límits que mantenien la ciutat dins d’uns precaris equilibris. El mercat immobiliari urbà ha estat un sector clau en aquest procés que va començar des dels inicis del capitalisme, fent també que les dinàmiques de classe s’estengueren des de la fàbrica a tot l’espai social. Avui les lògiques d’expansió i concentració urbanes ens deixen un panorama on no només s’ha destruït la ciutat sinó també el camp. Aquestes dues formes històriques de habitar l’espai han estat substituïdes per les modernes tecnòpolis, espais amorfs fets aposta per a la circulació eficient de mercaderies, que representen la culminació de la nostra societat tecnològica. Aquestes però són, com diu l’autor, “cadáveres con una salud de hierro”. La propaganda turística continuarà a vendre llocs com París, Londres o Barcelona com les ciutats úniques que una vegada van ser, però si el turista es sortís per un moment de l’itinerari de monuments i fites marcades, es trobaria extraviat en un lloc on tot l’hi és però molt familiar, ja que torbarà les mateixes cadenes, tipus de negocis, productes, edificis, i fins i tot tipus de persones anant i tornant sense sentit, que a qualsevol altra ciutat del món.
Se pot però sortir d’aquesta ciutat sense límits? Aquesta és la pregunta que s’ens proposa en el darrer capítol del llibre. La fugida al camp pareix condemnada, ja que precisament les dinàmiques urbanes s’expandeixen per tot el territori i continuaran esgotant els darrers trets de ruralitat. Al mateix temps, dins de la lògica del desenvolupament tecnològic i econòmic, ens veiem abocats a una greu dependència de combustibles i materials del tot insostenible, en un espai cada vegada més controlat pels planificadors i buròcrates. En aquest sentit, l’autor explora algunes claus que s’ens poden presentar a l’hora d’engegar una alternativa en la direcció d’una “recreació” de la ciutat que passi per desmantellar Tecnòpolis.
