Article enviat per correu per l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor. Publicat en la secció ‘Participa’. Podeu usar aquesta eina per a publicar articles a la nostra plana web rellenant el formulari Participa o per correu a aguait@aguait.cat.
La nostra ciutat és ben coneguda per la seva riquesa quant a tradicions populars arreu de Mallorca, sobretot pel que fa a les danses populars. Ens atreviríem a dir, fins i tot, que és el municipi de Mallorca amb més riquesa cultural pel que fa a les danses. La tradició es remunta al segle XIX, quan s’informen dels primers balls de moretons, l’any 1855.
Tenim cossiers (ballat per 6 homes adults i una dona), tenim moretons (conformats per 7 nins), tenim els indis de Crist Rei (conformats per 9 nins), les dames de Sor Tomasseta (9 nines) i també els nanets de Fartàritx (6 nins i nines). Un bon repertori, no? Però veieu en quantes d’aquestes danses hi poden participar les dones? Tan sols dos de cinc, una proporció que denota una manca clara de participació femenina en les danses més nostrades. És curiós que la dansa sigui quelcom que s’associa amb la feminitat – basta veure el tall femení de la majoria de vestimentes – però en aquest cas, que implica una rellevància social o marca tradicional, se’ns deixi de banda.
L’Ajuntament de Manacor incentiva que les nines i els nins del nostre municipi coneguin bona part d’aquesta riquesa mitjançant l’activitat “Danses i rituals de Manacor” que s’imparteix als infants de les diferents escoles de Manacor a l’Escola de Mallorquí. L’objectiu del taller és senzill i profitós: que les nines i nins del nostre poble coneguin les danses més tradicionals, les aprenguin i les facin seves. No és sorprenent que tant nins com nines participin en aquest taller però a l’hora d’accedir a les danses, siguin només ells els qui ho tenen permès?
Així doncs, i en aquest cas, des de l’administració, un altre cop, conscientment o inconscientment, relegam a les nines a un simple paper d’espectadores. És que no tenen les mateixes capacitats que qualsevol nin? Sí, clar que les tenen. Tenen la capacitat de fer-ho igual o millor però no tenen l’oportunitat de realitzar-ho. Un cop més els diem a les nostres nines que no actuïn, que no opinin, que elles valen menys i que, segons quines activitats, elles no les poden fer.
Aquest exemple ens serveix per il·lustrar una manera més, entre totes les que ens trobam les dones en el dia a dia, al llarg de les nostres vides, de quedar relegades a certs àmbits i rols socials.
Com volem que elles coneguin les nostres tradicions, que les admirin i les difonguin si se’ls impedeix la participació real? Com ferles partícips si seguim educant els nostres infants des de la diferència? Si no cream models i referents per a elles, l’evolució s’atura i l’statu quo es manté. És això el que les mares i els pares manacorins volen per les seves filles i fills? Hem de tenir clar que és la gent i la voluntat popular qui té el poder per canviar aquestes tradicions. I no diem que desapareguin sinó tot el contrari: volem que evolucionin amb nosaltres i no morin. Les tradicions les fan els pobles i si els pobles canvien amb el temps, les seves tradicions, tard o prest, també ho hauran de fer.
Les festes i tradicions populars ens identifiquen com a poble i ens fan veure l’evolució de la nostra societat. Saber d’on venim ens indica també cap on volem anar. Nosaltres reivindicam la participació de les dones en la cultura popular de Manacor amb les dimònies de Sant Antoni però volem anar més enllà. Ja fa dos anys que vàrem crear aquesta colla de fèmines que volem consolidar i enguany tornarem a sortir perquè l’equitat s’ha de reivindicar també des de la cultura popular. En aquest sentit, la Llei d’Igualtat entre Homes i Dones aprovada l’estiu passat, reforça la nostra voluntat d’assolir una representació equilibrada en tots els àmbits i apostant per la igualtat real també i específicament en les festes populars i tradicionals.
Tenint clar que hi ha una llei autonòmica amb què sustentam tot aquest argumentari i que vol donar aquest paper equitatiu entre dones i homes, ens fem diverses preguntes:
Té l’administració local intenció de revertir aquestes dinàmiques?
Tenen les entitats i agrupacions que amb molta feina i esforç promouen la cultura al nostre poble la voluntat d’assumir aquest canvi necessari?
Parlem-ne.
