Aquí hi trobarem reflexions personals que ens poden fer eco a algunes de nosaltres, entenent que allò personal és polític. Un espai on buidar-se i nodrir-se alhora. Sola, des de casa o entre birres i amigues.

Vomitades, escopides, enfadades, declaracions d’amor i de principis.

Descambuix, com quan ens despertam ben despentinades, igual que després de practicar sexe i, sense cap dubte, al final d'un dia llarg. Tan semblant al plaer d'escriure, on tot el cambuix de pensaments es transforma en trunyelles de paraules.

Olor

Nova entrada del blog Descambuix: espai de reflexions personals.

Podem ser amigues

Descambuix

La vida en 5m2: jo mai

Quan encara érem a casa i el viatge era una il·lusió, feta realitat només per la imponent furgoneta aparcada al nostre portal, fantasiejàvem amb típiques històries com: anirem a algunes noces? Hi ha tomàtigues...

Peix balena

Descambuix, un espai de reflexió personal.

Diari d’un avortament

Descambuix, un espai de reflexió personal.

Quan tenia tres anys

Descambuix, un espai de reflexió personal.

Somriu

Com una ruixada d'estiu   Per sorpresa quedes presa de la ufana que vessa   I sobretot no desbaratis el caos.

La vida en 5m²

Una vegada, fa ja alguns anys quan en tenia vint-i-quatre, vam decidir amb qui era el meu company deixar les feines, ficar les nostres coses dins caixes i les caixes dins del traster. Buidàrem la...

Qui me coneix

Els dematins me costa molt aixecar-me. Qui me coneix sap de què xerr. Molts de dies l'única -o primera- cosa que me fa somriure és veure la teva foto. La nostra. Me fa pensar en jo. Me fa...

És estiu, toca cul

Seré breu. Aquest estiu me compromet amb mi mateixa a mostrar molt el cul.

Antídot

Quan no estic bé i no me deix cuidar La cova cada vegada ha de ser més gran, per estar-hi més estones Surt i només faig una volta per respirar Comences a treure i encara queda per...