Els dematins me costa molt aixecar-me.
Qui me coneix sap de què xerr.
Molts de dies l’única -o primera- cosa que me fa somriure és veure la teva foto. La nostra.
Qui me coneix sap de què xerr.
Molts de dies l’única -o primera- cosa que me fa somriure és veure la teva foto. La nostra.
Me fa pensar en jo.
Me fa pensar que res és tan greu. Que totes ens equivocam. Que lo guapo és donar-nos segones, terceres i quartes oportunitats. Oblidar-nos de pressions i exigències, cap endins i cap enfora.
Me fa pensar que estic aprenent a viure. A ser jo, a ser qualcú, qui sigui, a no tenir por. A estimar, estimar-me i deixar-me estimar.
Me fa pensar que, tranqui, tanmateix aquest aprenentatge mai acaba.
