Des de la visió dels pobles originaris d’Amèrica Llatina, el territori és més que la terra o el lloc on viuen les persones i comunitats. És l’espai en el qual s’expressa la cultura i la història d’un poble. On descansen i on s’honora la memòria dels i les ancestres.
És el lloc on la vida quotidiana transcorre, on les persones es relacionen i creen els vincles més propers, on es gesta l’organització contra les injustícies, els llaços solidaris i la cura de les persones i la naturalesa. Però també on ocorren les relacions més íntimes de violència i discriminació, on es fan evidents les desigualtats i les persones enfronten en els seus cossos i vides el racisme, la misogínia i altres estructures de dominació.
el territori no pot entendre’s com a un espai d’explotació i dominació humana
Per als pobles originaris, que han resistit més de 500 anys de colonització, despossessió i menyspreu per la seva llengua i la seva manera d’entendre el món, el territori no pot entendre’s com a un espai d’explotació i dominació humana. Ans al contrari, aquests pobles han après de generació en generació que la humanitat és tan sols una petita part de la xarxa de la vida, una xarxa a la qual tots els éssers de la naturalesa es necessiten i s’entrellacen. Una xarxa, el fràgil equilibri de la qual, ha de cuidar-se si pretenem assegurar la vida i la permanència de la humanitat.
El setembre d’enguany, Aura Lolita Chávez, activista indígena integrant del ‘Consejo de Pueblos K’iche’ va visitar Mallorca i ens va compartir, generosa, aquestes idees fonamentals de la cosmovisió indígena al conversatori “Resistències contra el model extractiu. La lluita de les dones des de Guatemala fins a Mallorca”. Lolita, com va fer sa mare -assassinada durant la guerra a Guatemala-, duu tota la vida defensant el territori dels poders capitalistes i colonials que pretenen destruir-ho. Ella, com milers de comunitats i pobles per tot el món que han vist com en les darreres dècades aquests poders expressats a la denominada “economia extractiva” han accelerat aquest procés històric de despossessió i han posat en greu risc tota la xarxa de la vida.
L’economia extractiva es refereix al conjunt d’activitats a gran escala -generalment impulsats per empreses transnacionals- per a treure, extreure, obtenir o separar elements de la naturalesa amb la finalitat d’obtenir-ne el lucre més gran possible. La mineria, els projectes eòlics, les preses, els monocultius i el mega turisme, són qualcuns exemples d’indústries extractives.
L’economia extractiva no considera les conseqüències a llarg termini ni la violació als drets humans, s’imposa sense el consentiment de les comunitats a través de la concentració de terres, la devastació de territoris², l’expulsió de les persones dels seus llocs de vida i la cooptació de governs per tal que ajustin les seves legislacions als seus interessos privats, facilitin la infraestructura que necessiten per a l’extracció -usant recursos públics- i reprimeixin qualsevol oposició als seus interessos.
les persones que defensen el territori de l’economia extractiva són qui enfronten els més grans i més greus atacs per part de governs i empreses
Com diversos informes confirmen, en l’actualitat les persones que defensen el territori de l’economia extractiva són qui -a escala mundial- enfronten els més grans i més greus atacs per part de governs i empreses. És el cas de Lolita, qui ens va compartir com en la seva lluita per salvaguardar el seu territori ha estat criminalitzada, perseguida, amenaçada de mort i difamada fins al punt d’haver de deixar per temporades ca seva i la seva família per a salvar la vida. Va ser també el cas de Berta Cáceres, que va ser assassinada fa més d’un any per l’empresa que venia denunciant durant anys en complicitat amb el govern d’Hondures i les seves forces repressives.
L’economia extractiva no és una realitat aliena i llunyana per a qui vivim a Mallorca. Ans al contrari, com ho han anat denunciant col·lectius com Ciutat per a qui l’Habita, el GOB o Terraferida, el mega turisme que colpeja les illes és una clara expressió d’aquest model. En aquestes terres les empreses transnacionals -a més de violar drets laborals bàsics dels treballadors i treballadores-, expulsen cada vegada amb més força les persones dels seus llocs de vida per a expandir hotels, instal·lar pisos turístics i substituir el comerç local de productes i serveis bàsics (forns, botigues, etc.) per franquícies transnacionals pensades per al turisme. Un territori on l’equilibri ambiental està en risc per la sobreexplotació dels aqüífers, les platges, per la reducció dels pinars i altres zones verdes. Tot això avalat per lleis locals, nacionals i europees completament injustes.
tant aquí com a Amèrica Llatina, la defensa del territori és un imperatiu urgent
Per això, tant aquí com a Amèrica Llatina, la defensa del territori és un imperatiu urgent. Quan defensam el territori, defensam el dret a tenir una vida digna, a viure en un lloc on el més important siguin les cures mútues, la construcció de comunitats solidàries i la protecció de l’equilibri ambiental per a les futures generacions. Defensar el territori també significa preservar la història i la cultura d’aquesta terra, defensar la seva llengua, honorar el seu passat de resistència contra el feixisme i la violència, i construir maneres pròpies d’organització i economia basades en les necessitats locals.
A Amèrica Llatina entenem que defensar el territori és exercir el dret a l’autodeterminació dels pobles, per això moltes persones ens sentim profundament identificades amb la lluita del poble català per tal de decidir el seu propi futur. Per això també veim amb gran preocupació el nivell de violència institucional i autoritarisme amb el qual es pretén silenciar les veus que defensen el dret a decidir i la dèbil, o almanco, poc contundent resposta d’una part de l’esquerra espanyola davant aquests fets. Ens preocupa no només perquè fereix i posa en risc els moviments i comunitats que lluiten pel dret a l’autodeterminació d’aquesta part del món, sinó perquè quan es normalitza la repressió en nom de la llei i la democràcia, es llença un missatge funest a tots els pobles del món, sobretot en aquells llocs on, durant anys, hem patit la despossessió colonial.
¹Otros Mundos Chiapas. ¿Qué es el modelo extractivo minero?
²Bis
³Fron Line. Informe Anual del 2016 sobre Defensores/as de Derechos Humanos en Riesgo.
