La realitat de les Kellys (del castellà “las que limpian”) és molt desconeguda per a moltes de nosaltres, tot i ser una peça fonamental de la indústria turística i de l’engranatge social. Per això, dedicarem diverses publicacions per a conèixer el seu dia a dia, les seves demandes i les seves pors… en poques paraules: la quotidianitat de la seva lluita. Arran del curtmetratge Organizar lo (im)posible, de Tonina Matamales i Carme Gomila, poguerem aprofundir en les necessitats de les companyes de Barcelona, amb la publicació d’aquestes converses amb Paqui Martínez i Isabel Cantero -acompanyades sempre de cafè- coneixerem la realitat mallorquina de les cambreres de pis.
Sílvia -Segons tenc entès, el documental dura 14′ o el que és el mateix: el temps que teniu per fer una habitació…
Paqui – Bé, si te’n poden donar menys, te’n donen menys. Has de tenir en compte que nosaltres treballam a apartaments, és molt diferent. Has de sumar la cuina, el bany, quarto, menjador, terrasses, molts més vidres… tot es multiplica. Nosaltres ara en feim, cada dia, 15… però abans en feim 18. Ens plantàrem fins que aconseguírem les 15…
I el nombre ideal quin seria?
Jo sé de llocs on se’n fan 12… i amb 12 crec que podríem fer millor la nostra feina, a més d’estar millor físicament. Podríem atendre millor els clients… perquè aquí hi ha el problema: només pots fer el que és superficial. Un turista que arriba aquí i paga molts de diners… i nosaltres no podem fer allò que hauríem per manca de temps. Imagina’t: una sortida és, com a mínim i parlant d’un client net i ordenat, una hora. Idò, en un dia, en tens quatre… i et queda encara la resta de clients; fins a quinze són onze. Si tu uses les quatre hores… la resta de clients es queden sense el servei. Comptant que tu en aquestes hores no aniràs al bany, ni beuràs, tendràs tota la roba perfecta i preparada per bany i llits i no hauràs de baixar… perquè clar: nosaltres treballem a un resort, aquests minuts de pujar i baixar tampoc estan comptabilitats, però sí que els necessitem per poder treballar. Aquí el carretó elevador som nosaltres… amb el carro; d’aquí cap allà constantment. Tot ho has de dur al teu carro sempre… si oblides res, has de tornar enrere. Però clar, ells han estipulat el nombre d’habitacions sense tenir present el temps. Què ha passat? Que amb el ritme de turisme dels darrers anys, abans ens podíem organitzar millor els temps per anar fent… però ara hi sortides tots els dies i als clients molt pocs dies els podem atendre en condicions. Però… et renyen perquè no puja la qualitat; et culpen perquè la puntuació de l’hotel no incrementa; que els clients es queixen… tot és culpa nostra.
Isabel: I a sobre hem d’anar amb bona presència…
Precioses, no? Clar, clar…
I un somriure per al client, això sempre… i això que no tenim ni temps per aixecar el cap del sól
Però, com podem tenir bona presència amb la suor, així com ens degota constantment, de no aturar? Idò així i tot ho intentam… perquè sempre tenim un somriure per al client. El client no sap si estam enfadades, tristes, esgotades… només ho veu quan ens veu corrent i ens diuen que aturem… No entenen per què correm. Aquí hi ha hotels de molta categoria: de quatre estrelles cap amunt…
Però això no es reflecteix en els drets de les treballadores…
les problemàtiques han vingut amb la reforma laboral, perquè els empresaris s’han acollit a ella per poder pagar menys o contractar per 6 hores en lloc de per les 40 hores setmanals.
Aquí sí! Les que estam contractes a vuit hores per conveni, sí. De fet, quan pujaren la categoria de l’hotel, també ens apujaren el salari… aquí els problemes són diferents dels de Barcelona, on està tot externalitzat. Aquí també n’hi ha, però no al mateix grau. A Mallorca les problemàtiques han vingut amb la reforma laboral, perquè els empresaris s’han acollit a ella per poder pagar menys o contractar per 6 hores en lloc de per les 40 hores setmanals. Si tu no estàs contractada per aquestes hores, tampoc cobres un salari igual… l’atur també t’afecta, així com les liquidacions. Això és una gran discriminació. Hi ha hotels que estan contractant com a “dona de fer net” i no com a “cambrera de pis”. La primera és una categoria inferior i, normalment, fan zones nobles al sector de l’hostaleria. La cambrera de pis només atén pisos, en teoria… però feim de tot: zones nobles, apartaments…
I sempre mirant l’hora
Aquest no pot faltar (assenyalant el rellotge)… i si s’atura, vas perduda. I si tu dius: aquest client l’he de fer en 15′ perquè hi ha d’haver una entrada a tal hora… i clar, si uns se’n van a les 12 i uns altres entren a les 13 h… jo he de tenir els clients igualment fets en aquella hora perquè si no, no tenc temps per a la resta dels clients… o per la resta de les sortides.
I si no tens temps de fer-los tots, què passa? Els has d’acabar fora del teu horari laboral?
Normalment, la gent posa més temps i els acaba. Jo tenc una altra política: tu vols que jo te’n faci 15, jo te’n faig 15… però faig només allò que puc fer humanament però jo a les 15,30 me’n vaig. Si això ho féssim tots les cambreres de pis, no estaríem parlant ara mateix. La por… molta de por. Què passa amb les noves que contracten? T’ofereixen un contracte de sis hores: entres a les 9 h. i ja ho fas directament als apartaments. Però és discriminatori perquè elles fan la mateixa feina que les fan 8 h… però cobren menys, perquè les tasques fortes són a partir de les 9 h. Idò, elles fan el mateix que nosaltres, però cobren menys. Per què signen aquests contractes? Perquè les diuen: “si tu no agafes aquesta feina, l’agafarà una altra”. A més, “no agafis els dies d’assumptes propis”, “això no et pertany”, “això tampoc”…
Entenc que vosaltres sou fixes, no? Perquè la resta de companyes tenen molta de por d’organitzar-se…
Allà, bé a qualsevol hotel, la que protesta un poc…
Al carrer
Al carrer… si ets nova. Si ets vella… molt malament. Hi ha qui es deixa fer moving, jo no.
Bona és na Paqui!!
Idò juguen amb això: amb la necessitat de la gent… i s’estimen més tenir això, a no tenir res… no senyor! La nostra salut està en joc; et renyen perquè aquell apartament no està al 100%… però com ho ha d’estar amb tots els que portem?; et ve la inspecció de qualitat… et passen el ditet per tot però, tu has controlat tot el que jo duc aquell dia? Has controlat la feina que jo duc? Si jo he tengut temps d’anar al bany? L’any passat vaig estar de baixa 15 dies per una infecció de ronyons…
De no poder anar al bany?
Que et digui Isabel com estava… no em podia ni doblegar. I ara, que estam a punt d’acabar, ja hi torn a estar. Ara fa dos dies que no em puc estirar cap a enlloc.
Jo també tenc molt de mal… d’aguantar i aguantar. Perquè no vols i pots aturar-te de fer la teva feina perquè som responsables de què feim… i que a sobre ens diguin que no volem treballar. Volem treballar, sí, però amb condicions humanes.
Nosaltres volem treballar, fer bé la nostra feina… qui dóna la cara al client, som nosaltres: ni el director, ni el de cuina, ni el de recepció… som les cambreres. Si al client li manca una tovallola, ell no entén que la bugaderia no en tenia
… o perquè ens donen el que s’estipula per habitació, no més.
Just! Què fa el client? Com a recepció sempre tenen de tot, va a recepció, allà queden com a senyors i nosaltres quedam fatal “tu no m’has canviat la tovallola, jo vaig a recepció i me’n donen… quin tipus de servei m’està donant la cambrera?”. El que és desitjable és que a la cambrera no li manqui res per poder atendre bé els clients….
Però si no ens donen material suficient ni productes…
Com són els productes que usau?
Els nostres són ecològics, vénen tots etiquetats i embotellats… però, són productes.
I quan estàs vuit hores amb aquests productes, cada dia…
Pensa que són polvoritzats: tot allò que es polvoritza, ho aspires tu abans que l’apartament… per molt ecològic que sigui, t’ho envies cada dia. Les mans (mostrant-les): mira, això és dels mobles… una altra cosa que no pensen: el mobiliari que posen. Què passa? Fan reforma… posen mobles nous, però ells no pensen que després s’han de fer nets. Els de la cuina: a l’estanteria no arriba cap de nosaltres… i ja ni et deim dalt del moble.
I com ho feis, idò?
Jo directament no ho faig.
Jo ho faig i no ho hauria de fer però és que… com dir-te
Ens estàs tirant terra a sobre
Sí… però dic: ai, com no ho he de fer net?
Idò no, no es fa… No tenim pals ergonòmics… que seria el més adient, així no hauríem de pujar a cap banda ni ens hauríem de forçar tant.
Això és una altra. Quan vénen els de la mútua i et diuen com has de fer un llit, que no facis esforços amb els braços…
Idò… com feim net…?
… però clar, amb el primer client ho penses; però amb el segon… dius “si segueixo així, no acab la meva feina d’avui”.
Clar. Tu has de pensar que tens 6 hores per fer clients… un dia normal, tens mitja hora per client… el dia que no tens sortides, clar. Però com tens sortides i amb cada una se’n va una hora… què queda per als clients? És una suma constant. Els llits? No tenen rodes. Els llits? No s’aixequen, són de fusta… i pesen moltíssim.
… i això que posaren tacos perquè ho demanàrem: “per favor, posau-los, perquè sinó no mourem cap altre moble”, així ho diguérem. I amb els tacos i tot… m’agradaria veure’ls a ells aixecant-los! I clar, són 15 apartaments, cada un amb els seus dos llits… i el sofà, que pesa més que els llits.
No podíem retirar el sofà de la paret: no hi havia forma humana… Una altra cosa que no contemplen: fan reforma… el sòl: no miren que pugui passar bé la granera ni res: només que sigui bonic, que sigui rústic. Què passa? Que tot es queda enganxat… has d’estirar, idò més esforç físic. Una mopa de pols no la pots passar perquè no és llis… idò, si et deixes res, perquè no pots: “per què t’ho has deixat? No fas bé la teva feina”.
Hi ha una qüestió que crec que és fonamental i és el tema de la doble jornada: vosaltres us aixecau als matins, feis la vostra feina i arribau a casa i teniu, de nou, més feina. Un dia d’una kelly, com és?
Nosaltres, les que estam a 40 hores, entram a les 7:30 h. Jo m’aixec a les 5:30 h. del matí.
Jo un quart d’hora més tard perquè ja els tenc grans (referint-se als fills).
El mateix em passa a mi: els meus ja són grans i ja no hi ha infants per casa. Quan en tenia, havia de córrer: deixar-los a dormir amb ma mare o dur-los ben prest cap allà… o a la guarderia. La meva filla perquè viu amb jo i el meu marit no treballa i em va ajudant… però quan treballava, anam d’aquí cap allà sense aturar…. amb això tampoc t’ajuda el lloc de feina ni l’estat. Però bé, seguim amb el nostre dia: arribam allà devers les 7-7:15 h i començam a i mitja, però abans ens hem mogut des d’Inca fins a Alcúdia: amb el tràfic bé, mínim 20 minuts…
I a l’estiu molt més perquè està saturada la carretera…
Clar, per això sortim abans.
Per anar tranquil·les, no volem córrer.
Bé, arribes, prepares el teu carro i els utensilis necessaris i vas a fer zones nobles. Hi ha gent que li toca piscines (granar, llevar papers, llevar taques, fer els banys); a altres, recepció; menjador de personal; a una altra, restaurant… Acabam la nostra part i a les 8:30 h, berenes.
Ah! Només ha passat una hora?
Sí, sí. Pel berenar tens de 25 a 30 minuts… A les 9, et dirigeixes a la bugaderia i agafes el teu llistat de tasques. Una altra cosa que també volem dir: a tot el sector hostaler, les úniques que tenim llistat de la quantitat de treball que hem de realitzar som nosaltres, les cambreres de pis. Perquè a un cambrer no li indiquen quantes copes ha de servir… ell té el seu horari, el fa i surt i, depenent dels clients que vénguin, fa més o manco. Els de recepció, el mateix: quan ell se’n va, n’hi ha un altre que assumeix la feina. Nosaltres, no… perquè un cop que acabam, només queden les de guàrdia i la nostra feina ha d’estar feta perquè elles puguin fer la seva: bugaderia, zones nobles, si hi ha qualque sortida, atendre les peticions dels clients… clar, ella també té el seu llistat. Les úniques que portam la feina que he de fer escrita a un full, som nosaltres.
I a les 9… començau!
No… perquè hem de recórrer la distància entre la bugaderia i el client que ens toqui. Les que treballem a resorts… ets al carrer: per tant, per ventura hi ha un quilòmetre fins allà on has d’anar… o 200 o 300 metres que has d’estirar el carro, sense rampes i amb costes.
Les companyes ens hem d’ajudar a pujar perquè soles no podem…
I has d’arribar amb el carro, fins al lloc. Quan hi arribes… són, mínim, i quart. Si tens sort i els clients no hi són, pots començar, perquè el dia que tens sortides i no se’n van a primera hora i et diuen “no, later”, tu no pots dir: “no, ara”. Què fas? Perds el temps cercant coses per fer mentre esperes que el client se’n vagi.
És que ells pensen que arribam i tot d’una podem treballar… i no
Tot això no està contemplat. Clients que et diuen que no hi vaig més tard de les 12 perquè els infants dormen; apartaments que són per a dues persones, però afegeixen els sofàs i llits extres i bressols… i no saps com t’has de ficar per poder fer els llits: has de botar perquè no tens espai ni per poder retirar els llençols.
Per això a mi em fa gràcia quan ve el de la mútua… és que és molt fàcil dir “fes això”, “no facis allò”, però a la pràctica…
Què fas si tens tres sortides i no has pogut entrar a temps a fer els apartaments perquè hi són? Entres, mal-estires els llençols, treus els fems, passes el pedaç per al bany i punt. Aquest client pot donar una bona qualificació?
No.
De totes maneres, l’hotel no es mereix que no donin una bona puntuació…
Idò som nosaltres les que rebem! La culpa és nostra… perquè ens diuen que el temps sobra! A nosaltres se’ns ha dit que una sortida es fa en 21’… i tu, en algunes, necessites aquests 21′ per treure la merda que ha deixat el client abans de començar a fer net: treure els fems, coses de platja que es deixen, roba bruta, fundes del sofà tacades… tot això no ho tenen en compte. I et vénen: “has de canviar la funda del sofà”, “has de canviar els coixins dels llits”, “has de procurar que no quedi res pols als cantons”, “que no quedi cap teranyina”, “que cap cortina estigui despenjada ni bruta”…
… les portes, la gelera… amb una hora per sortida, ja correm!
Sí… tu en aquesta hora ni respires! Idò troben que és molt una hora per fer un apartament! Tu no pots fer 15 apartaments i fregar els plats als clients… és que no pots! Perquè en la cuina, només per rentar -i eixugar, i col·locar, i etc.- els plats ja estàs 21′. Per tant, si fas tot allò que et diuen, un apartament seria com una sortida… necessitaries una jornada laboral de 15 hores… però en tens 6!
Tu vas fent el que pots…
I a quina hora acabau de fer tot el llistat?
Normalment a les 15:15… i ja vas a la bugaderia, arribar-hi, entregar el llistat de tasques, les incidències que hi ha… perquè tu també has d’estar pendent de tot i, si res falla, avisar-ho perquè ho arreglin o canvïin… i clar, has d’explicar a la governanta tot i, amb sort, surts a les 15:30… i arribes a casa, et tombes al sofà i no ets persona… perquè la jornada, a ca meva, comença a partir de les 22 h. Hi ha hagut vespres que a les dotze del vespre feia el dinar del dia següent… i en 5 hores m’havia de tornar a aixecar.
I a quina hora anau a dormir?
Jo devers les 22:30-23 h vaig cap al llit
En aquesta hora és quan jo em despert! Si jo quan arrib no puc fer res més que estar al sofà!
