Al Consell durant aquesta setmana (dimarts, dimecres i dijous) han fet audiències públiques on passar comptes de la feina feta a la legislatura. Aquesta és la tercera consecutiva que fan en tota la legislatura però, amb les eleccions a tocar, pareixen més importants que les anteriors.
Durant el dimarts passaren comptes Jesús Jurado, com a conseller insular de Participació Ciutadana, Cosme Bonet, com a conseller insular d’Economia, Hisenda i Turisme, i Mercedes Garrido, com a consellera insular de Territori i Infraestructures. Jurado explicà les tasques de la Direcció d’Igualtat amb projectes com ‘Mallorca té nom de dona’ o la campanya ‘No i punt’. Cosme Bonet parlà d’economia relacionada amb el producte local i reivindicà el fet que el Consell hagi obtingut en aquesta legislatura les competències en Promoció Turística que estava en mans del Govern, en una ponència repetitiva no molt extensa. Tot i així, la sessió estigué marcada quasi amb la seva totalitat a parlar de l’autopista Llucmajor-Campos. Tots els consellers i el mateix president Ensenyat van respondre preguntes sobre el projecte; la Plataforma Antiautopistes, Memòria de Mallorca, Amics de la Terra i altres persones anònimes assisitiren a l’acte amb preguntes preparades, que foren el que ocupà la major part del temps de la sessió, que és d’aplaudir. Les preguntes es distribuïren per departaments, tot i així únicament una de les vint preguntes no foren sobre mobilitat. Jurado contestà dues preguntes, Cosme Bonet i Ensenyat una per barba i Mercedes Garrido va fer front a la resta, el que ens determina clarament quina va ser la preocupació tractada.
Una de les principals competències que exerceix el Consell, és la de Carreteres. Garrido començà la seva intervenció donant les gràcies a tots els tècnics, especialment en aquests darrers dos mesos especialment complicats pel servei de carreteres, degut al desastre de les inundacions del Llevant on “s’han reconstruit 17 carreteres amb 22 obres distintes en un temps rècord i circumstàncies excepcionals”. Aquesta principal competència repercuteix també en que l’acció inversora en Carreteres sigui també la més important, Garrido explicà que hi ha dues formes de finançament; recursos propis del Consell dedicats al manteniment i petites obres de millora i reforç de la xarxa; i recursos del Conveni amb el Ministerio de Fomento per a grans infraestructures, entre les que esmentà la Via Connectora, el desdoblament Llucmajor-Campos, Campanet-Artà o Inca i els enllaços a l’autopista des de Inca, de Lloseta -molt vinculat a la cimentera-, del polígon de Marratxí o Santa Maria. Donà entendre que el finançament d’aquestes obres ve de l’estat.
Garrido parlà també de la política de mobilitat, deixant clar que les competències del Consell són les de manteniment i adeqüació de xarxa viària. En aquest sentit futuritzà amb diferents propostes sobre la xarxa de tren, metro i connectar per tramvia l’aeroport per a resoldre la congestió dels accessos de Palma. Respecte a la xarxa de carreteres especificà criteris mediambientals, d’integració paisatgística per a la reducció de l’ús del cotxe i potenciació de modes sostenibles de transport als nuclis urbans i metropolitans com aparcaments dissuassoris o carrils VAO que plantejà que es trobaven en la redacció d’un pla d’obres per executar-les a finals del 2019.
Així, amb tot el que explicà afegí que el “desdoblament” Campos-Llucmajor serà la darrera autopista que s’executarà a Mallorca, dient que ni la d’Andratx, ni la de Sant Llorenç ni la de Son Sardina eren necessàries en aquest moment. Acabà informant que s’havia estudiat redimensionar el projecte polèmic i havien vist que sí, anuncià que l’autopista es disminuiria 10 metres d’amplada (de 54,80 a 45,50 metres). Aquest anunci va sorprendre, hi ha una certa confusió doncs el projecte consultat per les organitzacions ecologistes tenia 42 metres -tres metres més que el que anuncià a darrer moment la consellera insular-. La plataforma #AutopistaMai, després de tantes dificultats per conèixer el projecte amb un oscurantisme en els darrers anys, posa en dubte aquesta reducció fins que no la vegi damunt plànols. La portada de l’Última Hora presentà aquest novetat com una victòria del moviment ecologista, encara que des del moviment es planteja com un fracàs doncs es passa d’una carretera de 8 metres a un projecte de 45 metres ara.
Les paraules de Garrido posen així en dubte que el projecte no es pugui modificar com deien representants del Consell fa uns mesos, encara que estigui en obres a la zona urbana de Campos, i les diferents organitzacions que lluiten contra l’autopista veuen clar que aquest projecte es pot redimensionar molt més.
Ens interessa en aquesta crònica de la sessió que pogueu fer seguiment de les preguntes i respostes que es realitzaren, us les feim arribar.
…
Les preguntes foren formulades en la seva majoria per membres de la Plataforma Antiautopistes, però també participaren els col·lectius Amics de la Terra, Via Verda d’Alaró, Memòria de Mallorca, i persones a títol individual que no s’han citat per mantenir la seva privadesa.
Pregunta a Jesús Jurado. Per quines raons no s’han complert els criteris de participació ciutadana i transparència en el projecte de l’autopista Llucmajor-Campos? Hem formulat aquesta pregunta perquè no ha sortit a exposició pública, ni tan sols es va aprovar a un plenari, sols a una comissió. Se va tramitar com una avaluació d’impacte ambiental simplificada per al·ludir tots els tràmits (l’avantprojecte al ple del Consell, obrir un període d’exposició pública per poder presentar al·legacions i dur el projecte al plenari). Les modificacions van ser inferiors al 5%, això fet o no fet és el mateix projecte del PP per molt que ens vulguin fer creure el contrari. Es va aprovar en una comissió amb els vots favorables de tots els partits, fins fa molt poques dates que no s’ha oferit l’informació del projecte a la plana web, i per rematar aquest exercici de falta de transparència, en el darrer plenari no es va permetre la participació de les entitats ecologistes.
Jesús Jurado: He de dir que no és un àmbit que no em compet a mi. Contestaré però si tenc alguna incorrecció sobre els processos d’aquest projecte o aquests procediments agraïria a la senyora Garrido que em faci veure si he “ficat la gamba”. El projecte de l’autopista Llucmajor-Campos ja ve d’antic, en el seu moment va passar un procés d’exposició pública i al·legacions i s’ha entès per part del personal tècnic i de la casa no era necessari tornar a fer un altre pic el mateix procés donat que les modificacions realitzades dins aquesta legislatura no implicaven un projecte nou, sinò que era una modificació de l’anterior. Comissió de Medi Ambient va informar sobre el projecte, i com que la modificació era menys lasciva no es va considerar fer un informe nou.
Consider que el procés de transparència del projecte està realitzat, però jo tampoc sóc un doctor en la matèria. Però entenc que si s’haguès fet quelcom incorrecte els serveis jurídics haurien “botat” com sempre fan si hi ha alguna incorrecció. Contestant a la pregunta, crec que s’han complert els criteris de participació i transparència.
Memòria de Mallorca demanà en un torn de paraula la creació d’una direcció específica de drets humans i memòria històrica dins el mateix Consell on hi participin col·lectius que treballen la vulneració de drets humans.
Faig la pregunta relativa al desdoblament Llucmajor-Campos, que jo consider una autopista així com està plantejada fins ara. Era un projecte del PP al que s’havia votat en contra, i de sobte es converteix en un nou projecte amb un 5% mínim de disminució de la carretera. Com ha sigut això de dir que no al projecte i ara acceptar el projecte? Crec haver sentit que ara s’estava tractant un nou redimensionament del projecte.
Mercedes Garrido: Me sap greu discrepar, no vam dir que no. El que vam dir és que plantejàvem un projectes de desdoblament totalment distint, amb un consum de territori molt més reduït. Aquest és l’objectiu que es va marcar el departament des de el primer moment, és també l’objectiu que s’ha marcat en el projecte que tenim en execució. No hi ha una diferència d’un 5% respecte al projecte que va exposar el Partit Popular, hi ha hagut una reducció molt important. En tot moment es va dir que l’objectiu era redimensionar el projecte de desdoblament que va plantejar el Partit Popular.
Aques projecte l’ha fet l’equip tècnic del Consell, no s’ha fet fora, no s’ha plantejat amb una empresa d’enginyeria com es feia altres vegades. Ha sigut redactat per tènics del Consell, a més de passar per distints ens amb informes sectorials que es necessitaven. De manera directa hi han treballat dos i dos tècnics, a més de topògrafs, però ara no li puc dir el nombre exacte de gent que hi ha fet feina.
Felicit al Consell de Mallorca per haver aconseguit la unanimitat el el projecte de l’autopista Llucmajor-Campos, enhorabona. És cert que aquesta autopista s’ha fet com a conseqüència d’un pacte de MÉS, Podem i PSIB? És vera que a aquest pacte diu que aprovaran l’autopista del PP redimensionant-la i procurant el mínim impacte damunt el territori? Creuen que aquesta autopista és minimitzar l’impacte?
Mercedes Garrido: Vostè ha xerrat molt i em demana que respongui amb un sí o un no, deixi que li respongui. És cert que s’ha fet un pacte entre MÉS, Podem i el PSIB, sí, vam signar el pacte de governabilitat del Consell de Mallorca on expressament es deia que es faria un redimensionament de la carretera de Llucmajor-Campos. Sí, tenim aquest pacte. Aquí no el tenc, però a la web a la que vostè ha entrat per fer la pregunta hi és el pacte. Li cerc amb la tableta i li puc mostrar.
El redimensionament és al pacte, expressament és al pacte de governabilitat que es va signar el juny de 2015. I crec que sí, aquest desdoblament minimitza l’impacte.
Em fa molta pena fer la pregunta que venc a fer avui, no imaginava fer aquesta pregunta a un equip d’esquerres, record com molts dels que esteim aquí vam sortir al carrer per aturar el model depredador del PP en quant a mobilitat, territori i cohesió social. Per això no entenc com un projecte d’aquesta envergadura no s’ha fet des de la participació. En quant al pacte de Governabilitat, com es pot explicar políticament, dic políticament i no tècnicament, la línia 5 de territori i la línia 6 d’infraestructura la decisió de construir finalment l’autopista Llucmajor-Campos, quan aquestes línies diuen tot el contrari?
Mercedes Garrido: Primer plantejava una qüestió sobre la participació, el conseller Jurado ha explicat el que es va plantejar respecte al projecte de desdoblament; que va ser collir el projecte del Partit Popular, respondre les al·legacions i llavors es realitzà una aprovació definitiva del projecte. Llavors va passar una fase de tramitació ambiental. És cert que no hi va haver una fase de participació ciutadana, com cap projecte de carreteres té aquesta fase -cap ni un-. En el departament de carreteres s’han fet processos de participació ciutadana en el pla d’equipaments, en el pla territorial, en el PIAT i en la zonificació del lloguer vacacional perquè era allà on havíem de fer una participació concreta ciutadana a la que ens obliga la llei del sól en aquests moments. No hi ha obligació legal d’haver de fer processos de participació ciutadana, no es va fer perquè no s’ha fet en cap ni un projecte de carreteres que s’han fet aquesta legislatura. No ha estat una excepció el projecte de Llucmajor-Campos, sinò que és l’actuació que es fa d’acord amb la legislació que aplicam. Sí tenen tots el projectes una fase d’exposició pública, aquest projecte la va passar. El que vam fer nosaltres va ser collir el projecte que ja s’havia iniciat -ja havia fet la fase d’exposició pública- i fer l’aprovació definitiva.
Em demanava també si hi ha contradicció entre secció d’Urbanisme i de Carreteres, jo entenc que no n’hi ha perquè el plantejament que es feia era fer una protecció concreta de territori i crec que n’hem donat mostres aquesta legislatura. I es deia que els projectes de carreteres havien de tenir una integració paisitgística que s’ha fet en aquest projecte.
El Partit Popular va fer una primera proposta de desdoblament on hi havia dos grans enllaços, dos enormes enllaços. Es va susbtituïr aquests dos enllaços amb un esborrany de proposta amb una rotonda elevada a Son Cabril que tenia un gran impacte. L’informe de Patrimoni es referia a protegir una cova i un safreig que hi ha a l’entorn de la carretera, la decisió va ser fer l’enllaç en aquest punt -aprofitant la forma de mitja lluna que ens queda sense afectar la cova i el safreig-. Es va suprimir la rotonda elevada de Sant Gabriel per el seu gran impacte paisatgístic i fer l’enllaç per davall la carretera.
La darrera vegada que vaig ser en aquesta sala em van censurar la possibilitat d’intervenir en el plenari. Pens que si ara hi ha una modificació com ens ha anunciat podria ser oportú donar veu a la gent i poder tenir accés a l’expedient d’una manera clara. Es pot redimensionar el projecte i usar altres mesures per reduir els accidents?
Mercedes Garrido: Crec que aquest plenari no ha censurat mai ningú. Vostés van demanar intervenir d’una pregunta i les intervencions estan previstes tant al punt de mocions com a propostes de l’equip de govern. No a les interpel·lacions, ni a les preguntes s’hi pot intervenir perquè a aquestes únicament hi intervenen els membres de l’oposició. La mostra més evident que no hi ha hagut cap tipus de censura són aquestes preguntes que s’estan fent avui i les respostes que estam donant. Per molt que es posi les mans al cap hem fet altres audiències públiques i hi hem contestat preguntes sobre autopistes. Hem donat la cara quan així ha sigut menester, mai en cap moment hi ha hagut censura en aquest plenari.
Ara li contest, a pesar de que el projecte que nosaltres presentam redimensiona -ja molt- el projecte que va fer el Partit Popular, hem fet un estudi concret per veure si es podia redimensionar més. Aquesta redimensió que plantejarem via modificat del contracte suposa disminuir deu metres lineals en tota la carretera. Anam a una reducció al màxim.
Feim una aposta clara per el transport públic, des de el Govern qui és qui té les competències. Els hi he dit cap altres desdoblament més, aquestes insinuacions que he sentit de que aribarém fins a Manacor passant per Felanitx i arribant fins a Santanyí… No. No. El darrer desdoblament que se farà a Mallorca serà aquest per dos motius. Un, perquè el pla de carreteres no preveu el desdoblament fins a Santanyí. I dos, perquè s’instarà en un planejament superior -Pla Director Sectorial de Mobilitat- se prohibiran els desdoblaments a les Illes Balears. Crec que d’aquesta manera queda assegurat que no hi haurà més desdoblaments a Mallorca, després del de Llucmajor-Campos (entre el públic es senten crits dient “no ho podem creure això”).
Em consta que des de l’equip de govern del Consell Insular de Mallorca s’han fet feines, polítiques i implementat una cultura de ser que em sap molt de greu que es vegi emborronada per una decisió, amb la que em fa la impressió, que farà que passeu a la història com la gent que va conseguir una unanimitat política sobre un projecte que té molts milions destinats. Insistiu amb una guerra d’eufemisme absolutament absurda, que només fa que faltar a la intel·ligència de la societat civil. Per què feis aquesta autopista damunt el projecte del PP si en els acords de govern renunciaveu expressament a la construcció de noves infraestructures, apostaveu per un transport públic sostenible amb reducció del cotxe privat i deieu, a més, que estarieu agermanats amb totes les entitats socials?
Mercedes Garrido: Si l’audiència està feta en misses dites jo no ho sé. Crec que hem anat fent les audiències tots els anysde la legislatura, si és a misses dites o no crec que cadascú podrà donar la seva opinió, la meva és que no és així.
La persona de la pregunta anterior a aquesta aixeca la veu per recriminar-li a la consellera que no li ha contestat a la pregunta sobre si fer més carreteres disminueix els cotxes i la consellera contesta.
Mercedes Garrido: Li he contestat sobre això que ja li havia deixat clar que no es farà cap altre desdoblament a l’illa i que no es faran més rondes – el demandant li torna recriminar que no li contesta-. Per tant, l’aposta és per no desenvolupar noves carreteres. No a més noves carreteres, sí a la rehabilitació de la xarxa. Se farà el desdoblament de Llucmajor-Campos i serà el darrer que es faci a l’illa
Continua Mercedes Garrido amb la pregunta a la que estava anteriorment.
Parla vosté d’eufemismes. Miri, quan la gent parla de la carretera de Manacor jo mai he sentit a parlar de l’autopista de Manacor. Mai. Mai. El que feim noltros fa 45 centimetres menys que la carretera de Manacor i resulta que el desdoblament de Campos és una autopista però la carretera de Manacor és una carretera -hi ha aplaudiments i rebombori a la sala amb frases com “sí, projectada per el PP”-.
Jo he fet una exposició. I a nivell de carreteres he intentat ser molt clara, i els hi he dit que l’aposta és clara per una mobilitat concreta. Ara, hi ha una mobilitat concreta que necessita passar per fer carreteres també i això ho hem de tenir clar. Tota la mobilitat no es fa ni es pot fer per tren o tranvia. Les carreteres són necessàries i la solució als accessos a Palma passa pel tranvia de la badia i una línia VAO a l’autopista per la que hem iniciat el projecte -el públic li demana que contesti el que se li demana, si és un projecte del PP baix un lema recurrent “ens intenta prendre el pél”-.
Estic d’acord amb el projecte de la carretera i pens que era necessària. Una vegada acabada les obres de desdoblament de Llucmajor-Campos quin grau de similitud tendrà respecte la carretera de Manacor?
Si tothom té en ment la carretera de Manacor, tothom té en ment la carretera de Llucmajor-Campos. “Tal cual” quedaran. De fet, 45 centimetres menys de secció tipus. Aquesta és la proposta que plantejam respecte una carretera que té una accidentabilitat molt elevada.
En aquest moment la consellera reprén una pregunta anterior que s’havia deixat, sobre l’accidentabilitat de la carretera relacionada amb la carretera Llucmajor-Campos i les mesures que es prengueren al respecte.
Mercedes Garrido: S’ha repetit en diverses ocasions en aquesta sala que no es necessitava fer el projecte, per el fet de l’accidentabilitat havia reduït. Per molt que es repeteixi una cosa no vol dir que això sigui cert, i lo cert és que l’accidentabilitat hi va haver un moment concret que va davallar quan al juliol del 2015 es van aplicar mesures concretes de reducció de velocitat i prohibició d’aparcament. En aquest moment hi va haver una reducció del 60% de l’accidentabilitat, però tot d’una ha passat ja que en el 2016 hi hagut un increment d’un 48% -aquí al públic criden que és perquè hi ha molts cotxes i massa turisme-. Del quilòmetre 26 al 35, que són els del desdoblament, del 2005 fins ara hi ha hagut vint víctimes mortals, una enguany, dues al 2015 i una al 2016. Des de juliol de 2015, que és quan es van aplicar les mesures anteriorment esmentades, no hem aconseguit que es redueixi l’accidentabilitat. El que sí hem aconseguit reduir són les víctimes mortals. Des de el 2005 hi hagut 231 ferits greus, 55 del 2015 al 2018. Tampoc hi ha hagut una reducció
Sobre la pregunta de les solucions 2+1, es va estudiar la proposta. Es va estudiar fa dues legislatures quan el senyor Alemany era el conseller de Carreteres i es va rebutjar perquè en aquesta carretera no incidiria sobre la seguretat perquè les 69 entrades i sortides que té la carretera són el principal problema en aquesta aspecte. A més, dins la normativa tècnica de carreteres no està prevista aquesta solució, únicament estan prevists els carrils reversibles.
La Serra de Tramuntana és un dels paisatges més importants d’aquesta illa. Quin és el treball que s’està fent des del Consorci Serra de Tramuntana per aconseguir les fites marcades en el Pla de Gestió de la Declaració de Patrimoni Mundial?
Hem intentat donar-li un impuls al consorci. És complicat perquè tenim un consorci amb molt poc personal i costa treure endavant segons quin tipus d’accions però s’ha constituit la Mesa de Participació per la Serra de Tramuntana que té una mesa permanent que es reuneix dues vegades cada mes. Hem redactat un increment de la marca Serra de Tramuntana que preveurà i vol donar un impuls als productes agroalimentaris de la Serra. Les properes setmanes es posarà en marxa un consell de savis integrat per personal de la UIB. Ens falta molt per assolir els objectius que ens havíem marcat, i a la meva intervenció he dit que una meitat del pressupost es dedica a subvencions. Crec que hem de començar a superar aquesta aposta per les subvencions i hem de començar a tirar endavant projectes concrets.
Quines diferències troben del que ha fet l’Agència en Defensa del Territori en aquesta legislatura?
La diferència és abismal. Vam arribar i vam trobar 1100 expedients dins un calaix. Vam trobar una llei que feia més d’un any que estava en vigor ique permetia posar multes coercitivies per a que sa gent fés la demolició de les edificacions i que no s’havia aplicat -no fos que algú s’enfadàs-. Estam en un nivell d’execució de demolicions molt important i crec que una de les dades més important és que aquestes demolicions les fa el propi infractor, no n’hem fet cap des de l’Agència en Defensa del Territori. Abans teníem catorze treballadors i ara en tenim trenta quatre. I reivindic la seva absoluta independència.
Vull parlar de la Via Verda d’Alaró, pareix un projecte insignificant devora tots aquests projectes d’autopistes. Duim cinc anys lluitant per a dur a la realitat aquesta projecte que únicament fa tres quilòmetres i mig. Si ens comparam amb el poble de devora, Lloseta, veim que sense tenir cap organització al darrere s’ha fet la connexió amb l’autopista, entenem que gràcies a la cimentera de CEMEX. Quines actuacions concretes farà el Consell en aquesta legislatura per a fer realitat la Via Verda?
Aquest és un projecte que des de començament de legislatura hi estam fent feina. El principal problema que tenia la Via Verda d’Alaró era tenir sa causa per poder ocupar terrenys, tenir l’us expropiandi que es diu. Aquest us expropiandi el tendrem properament amb l’aprovació de la llei de camins, aquesta llei té una disposició final que diu expressament que ja tenen la consideració de projecte estratègic la Via Verda d’Alaró i la de Llucmajor. Una vegada que s’aprovi la llei, de manera inmediata es podran iniciar els tràmits per a la adquisició dels terrenys. Mentrestant, des de Carreteres s’ha elaborat un projecte de “carril cívil” i una rotonda amb un pressupost de 800 mil euros amb la idea que surti a licitació el mes de febrer. Llavors els Serveis Ferroviaris hauran de fer els tràmits als que es van comprometre.
Pregunta de Margalida Rosselló, qui vam entrevistar fa uns mesos:
Ha quedat palès que l’autopista Llucmajor-Campos és l’obra estrella del Consell, doncs és la que té més pressupost. Volia fer un incís, una obra que està pressupostada per 33 M € hauria de passar per una exposició pública, això no hauria d’estat negat mai. Curiosament l’únic que ha duit a terme aquesta exposició va ser el Partit Popular a l’anterior legislatura. Voldria deixa molt clar que estic contenta que la sentora Garrido hagi dit que es pensa fe uan modificació però ens ho diu en el dia d’avui quan fins ara ha estat tant difícil fer qualsevol tipus de modificació, fins i tot usurpant la informació a les persones interessades. Quan parlam de mobilitat sostenible, no entenc com així en aquesta legislatura de quatre anys -a saber què passarà d’aquí mig any- no han aprofitat per motivar el transport públic i que es digui que ja vorem què passarà a la següent. Respecte al conveni de carreteres, sabem que des de el 2011 el Ministre de Foment no ha pagat cap partida. Ens han dit que hi ha hagut una reunió amb el Ministre de Foment per plantejar un nou conveni, veim com som una ciutadana amb una falta d’informació respecte a uns doblers públics, siguin de Madrid o del Cosell. Esteim en una situació on no està clar com s’estan pagant aquestes obres de les que estam parlant, ens agradaria saber com es pagarà. Volem saber com està la situació respecte al conveni. Una altra cosa, si vostés no pensen fer més desdoblaments com és que volen un nou conveni i no punyen per el conveni ferroviari?
Cosme Bonet: Farem un poc d’història, al 2004 perd les eleccions el govern d’Aznar però es firma un conveni que és el que financia totes les autopistes del senyor Matas i la senyora Cabrer. El que es va aconseguir quan hi va haver un pacte de progrés va ser un altre conveni de carreteres -que no autopistes- que aplicam en aquests moments amb un import de 431 M d’euros. No hem demanat més convenis de carreteres amb més doblers, deu fer deu anys del que li explicava i encara estam executant aquest conveni. El que necessitarà Mallorca són doblers per el manteniment de les infraestructures que tenim, però no per infraestructures viàries com explicava la senyora Garrido.
Se va pagar una bestreta al 2010 de 194 M d’euros per inversió en obres i 20 M per reparació. Encara queden doblers a compte d’aquella bestreta i seran suficients per fer aquesta obra. O sigui, la reposta estricta és es pagarà del conveni de carreteres i el Consell no haurà de bestreure res.
El que passa és que aquest sistema de bestretes que teníem amb el Ministeri de Fomento es canvià al 2014, Madrid canvia de criteri, i pagarà a obra feta. Això passarà quan haguem acabat la bestreta anterior, no passarà aquesta legislatura i tampoc amb aquesta carretera. Els doblers són al banc, vivim encara de la bestreta de l’any 2010, en aquell moment el ministeri va ser generós i ens va donar els doblers a compte per fer la inversió però al 2014 el mateix ministeri deicidí que no tornaria a donar doblers sense l’obra feta. Aquest és un sistema per el qual Madrid ens controla més, si ens paguen a obra feta la bestreta haurà de sortir del Consell en primer moment. No estam negociant un altre conveni.
No hi hagut finançament per fer noves vies de tren, és el desig de tots. No tenc cap dubte que el futur de Mallorca passa pel ferrocarril, tenint zero ajuda de l’Estat hem pogut fer l’electrificació.
Aquesta pregunta anava dirigida a la senyora Garrido, però em trob que interpel·laré directament amb el President. Un honor. Estic content d’aquesta audiència, ja tenim els titulars dels 10 metres i els centímetres menys, la Consellera ha fet molt bé la seva feina. La foto de la consellera del PSIB amb el batlle de Campos (PP) i l’absència hipòcrita dels representants de MÉS i Podem és la foto de la vergonya amb aires de 155 per continuar destrossant Mallorca. Cal conquerir sobiranies, no anar de corredet sempre, entre elles la territorial. Basta ja de polítiques realistes -no podem fer res més-, aquestes són politiques borbòniques que no fan més que trontollar el règim del 78. Calen polítiques repulicanes, hem de començar a xerrar de república no únicament en Memòria Històrica. Recordau les camisetes verdes? Tres anys i mig després de que guanyassin els nostres hi ha més barracons que quan governava en Bauzá, començant per el de Campos. El verd Crida va madurant i es transforma en groc, i no tant sols a Catalunya. Ens cal un crida per Mallorca per aturar aquest despropòsit? Entre poc dels actuals 8 metres d’amplada i els massa més de 40 metres del projecte no hi ha altra solució que millori la carretera i eviti aquesta destrossa? Si finalment es construeix l’autopista Llucmajor-Campos es continuarà en aquesta mateixa línia cap a Santanyí i Felanitx, o direu “Lo siento, no volverá a ocurriir”? No hi ha altres maneres més racionals, des d’ara, de millor la mobilitat? Podem apostar per el transport públic? No hi ha altres possibilitats com per exemple el tren?
Miquel Ensenyat: Gràcies per la sutilesa del missatge (riu).
Una part de la pregunta s’ha contestat en anteriors repostes de la consellera Garrido. Una cosa que s’ha fet aquesta legislatura és l’assumpció de competències que ens marcava l’estatut d’autonomia i que encara no s’havien transmés, que va en aquesta línia que parlaves de la sobirania. Moltes vegades lluitant contra un model neoliberal en una estructura neoliberal dins la Unió Europea que tots sabeu perfectament cap a on van, amb les dificultats que això comporta. S’ha fet un esforç en tranferència de competències de centres de dia, promoció turística, LGTB, en igualtat i en joventut. Les dues principals que queden per transferir una és Transport Terrestre i Ferroviari i l’altra és Agricultura. La de Transport quedarà per a la següent legislatura perquè estàvem pendents d’aquest macro-contracte que finalitzava el setembre de l’any 2018 i que s’ha prorrogat tres mesos degut a una sèrie d’impugnacions dels mateix contracte. La filosofia de transferir serveis ferroviaris i terrestre al Consell de Mallorca era per poder donar una visió global al que és la mobilitat. Segurament compartim moltes coses, et puc assegurar que totes les persones que som aquí hauríem passat més gust adjudicant el tren de Llevant que no les carreteres que sempre són qüestions conflictives.
Aguait és un projecte periodístic autogestionat i necessita el teu suport econòmic per poder seguir explicant Mallorca des d’una altra mirada.
