El temps és or. El minut i 48 segons que estalviaríem per fer el trajecte entre Llucmajor i Campos amb la nova autopista de Mallorca pot arribar a costar 32.996.095 euros. El suposat estalvi es tradueix en 31 hectàrees d’asfalt, que equivalen a 81 piscines olímpiques, extraure 170.000 metres cúbics de terra fèrtil, expropiar 222 finques i arrabassar 2.000 arbres.
La història del futur tram de 8,8 quilòmetres es remunta a fa exactament 20 anys, quan en el 1998 s’aprovà el Pla director sectorial de carreteres. Tot i que en aquell moment encara no s’havia dibuixat exactament el traçat de la nova autopista, el pla va serví d’esborrany per a tot el mapa de carreteres de Mallorca i ha perdurat fins avui. El pla ha anat variant en qüestions molt concretes durant els darrers anys i s’hi han afegit o eliminat trams. Tot i que l’any 2001 es va produir el canvi de competències en matèria de transport i carreteres -del Govern als consells autonòmics-, no fou fins a la passada legislatura quan el PP va posar a exposició pública el projecte final de l’autopista de Llucmajor-Campos, que finalment no fou aprovada. Però el 6 de juliol del 2017, amb els vot favorable i unànime de tots els partits del Consell i l’oposició (Més, Podem, PSIB-PSOE, PP, Ciutadans i El Pi), es donava llum verda a la construcció de la nova via.
El 6 de juliol del 2017, amb els vot favorable i unànime de tots els partits del Consell i l’oposició (Més, Podem, PSIB-PSOE, PP, Ciutadans i El Pi), es donava llum verda a la construcció de la nova via
Aquesta vegada estaven excempts de l’obligació de posar el projecte a exposició pública, ja que els canvis havien estat inferiors al 5% respecte a la proposta inicial elaborada pel PP. A més, no va ser aprovat pel plenari del Consell, sinó en una comissió on només van assistir-hi substituts dels vocals. Les modificacions del 5% del projecte inicial han servit al Consell d’excusa per abandonar la desagradable paraula “autopista” i parlar de “desdoblament”. A la pràctica, la diferència entre la proposta del PP i l’actual és d’un metre menys d’amplada de la via -passa de 43 a 42 metres-, i l’eliminació d’una ronda que hauria tengut un fort impacte visual. Per tant, el terme més adequat per parlar del projecte, segueix sent autopista.
El continuisme a les institucions
“Jo no vull dur cap mort a s’esquena”, deia Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca, davant dels membres de la Plataforma Antiautopistes que l’esperaven a les portes del Consell fa unes setmanes per traslladar-li les seves exigències. Precisament el Consell s’ha aferrat fortament a aquest argument: “la carretera és molt cruenta i s’ha de posar solució”. Nombrosos mitjans no tardaren a elaborar infografies per esclarir quines són les vies que acumulen més morts a l’esquena. Les xifres són clares: Palma-Llucmajor és la primera en el rànquing amb una quinzena de morts, la segueixen quatre carreteres més fins a arribar al sisè lloc on trobam la carretera on es pretén fer l’autopista, i l’autopista Palma-Inca amb les mateixes xifres, sis víctimes mortals.
La construcció de la infraestructura tendrà impactes mediambientals; localment destaca la pèrdua d’hectàrees de sòl rústic cultivable, l’arrabassament d’arbres i l’augment a la llarga de la petjada ecològica i de ràtio de cotxes per habitant
Pel que fa als motius dels detractors de la nova autopista, a banda de les conseqüències mediambientals, Margalida Rosselló, membre de la Plataforma Antiautopistes i exconsellera de Medi Ambient denunciava -en una entrevista a Aguait– que l’autopista “representa una continuïtat en la manera d’entendre un sistema de mobilitat, que és obsolet, basat únicament en fer infraestructures viàries per donar cada vegada més cobertura al cotxe.” Per altra banda, en l’article “No més carreteres!”, Margalida Maria Ramis, portaveu del GOB, afegia a la crítica general que “l’objectiu del pla dissenyat al 98 per PP-UM era impulsar infraestructures que connectessin Palma amb els principals centres turístics i amb els principals nuclis de població de l’illa, obrint la porta a l’expansió urbanística a poblacions allunyades de Palma.”
I és que, segurament, aquest sigui un dels punts claus del discurs dels antiautopistes: la crítica inesperada que s’han vist fent a un Govern i Consell que creien que no repetiria patrons dels governs de dreta en anteriors legislatures. Les veus crítiques amb l’autopista va més enllà, i consideren que és una decepció que no s’hagi fet un gir brusc en unes polítiques de mobilitat que afavoreixin a mig/llarg termini la reducció considerable del nombre de cotxes a les illes i aposti per les alternatives verdes del transport públic de qualitat, posant així al centre la mobilitat dels residents i no dels visitants.
La probable construcció de la infraestructura tendrà inevitablement impactes mediambientals; localment destaca la pèrdua d’hectàrees de sòl rústic cultivable, l’arrabassament considerable d’arbres, i en general l’augment a la llarga de la petjada ecològica i de ràtio de cotxes per habitant, ja que és una aposta clara pel transport privat. A més, el desbordament actual de tràfic d’aquesta carretera per l’augment del lloguer turístic en zones rústiques, no afavorirà el desplaçament dels turista en un altre transport que no sigui el cotxe de lloguer. També s’ha de tenir en compte que accelerarà els processos d’expansió immobiliària de zones que sense aquesta connexió no representarien un interès tal.
Una empresa del 3% i dels Papers de Bárcenas
Quan es va fer públic el resultat del concurs d’adjudicació de les obres, Terraferida va investigar l’empresa guanyadora, COPISA, que s’havia presentat conjuntament amb AFEX, una petita empresa del poble de Felanitx dedicada des dels inicis -fa 40 anys- a obres del seu poble, fins que va ser adquirida al 2014 per Oliver Zimmermann Hallensleben -empresari d’origen Alemany que és propietari de set empreses a les balears. En el sector de la construcció és habitual que grans empreses s’associïn amb empreses locals per tal d’abaratir costos en transport de maquinària i personal, entre altres. Els ecologistes no tardaren a destapar que COPISA tenia les mans tacades pel cas de corrupció del 3% de Convergència Democràtica. A més, l’empresa també apareix als famosos Papers de Bárcenas, amb aportacions d’un mínim de 200.000 euros al PP.
L’empresa COPISA, que es va presentar a l’adjudicació amb l’empresa local AFEX, també apareix als famosos Papers de Bárcenas, amb aportacions d’un mínim de 200.000 euros al PP
Xavier Tauler, exconseller delegat de COPISA i imputat pel cas del 3%, segons declarava l’agència de comunicació i relacions públiques contractada per l’empresa, havia estat acomiadada al novembre del 2015. Tot i així, al registre mercantil figura que Xavier Tauler no va abandonar el seu càrrec d’apoderat solidari fins a principis del 2018.
El moviment ecologista parla de “traïció”, acusant MÉS per Mallorca de no complir el seu programa elctoral que resava així: “Aplicarem mesures efectives contra els contractistes que s’hagin involucrat en casos de corrupció” i “Prohibirem els contractes amb l’administració de tota empresa que hagi estat vinculada a casos de corrupció segons sentència judicial”. A més, l’Acord de governabilitat pel Consell de Mallorca -els anomenats Acords del Canvi- recollia descartar “noves macro- infraestructures i reforçant o millorant el teixit existent (carreteres comarcals)”. Per part de l’empresa, afirmen que no tenen cap sentència ferma per corrupció i que per tant les acusacions dels ecologistes respecte al programa de MÉS són infundades.
L’oposició a l’autopista ve de lluny
La Plataforma Antiautopista (Migjorn-Llevant) va néixer el 1998, i agrupava gent dels pobles afectats de Llucmajor, Campos, Felanitx i Manacor. Durant els primers anys formaren un moviment molt potent, després, ha tengut aturades i reactivacions continuades en funció de qui governava i la seva posició amb el projecte. Ara, vint anys després, un grup d’activistes que havien estat constants en aquests cicles de lluita van tornar a reunir-se i decidiren reviscolar la Plataforma. De fet, les persones que hi són des dels inicis recorden, amb certa ironia, “que gent de MÉS, gent del PSM o Iniciativa Verds hi va participar” i no pensaven, que “amb un govern progressista haurien de tornar a preocupar-se pel tema”. A banda de la Plataforma, els col·lectius en defensa del territori com el GOB, Terraferida, Amics de la Terra -i també el Tot Inclòs- han començat a treballar per aconseguir la paralització del projecte.
La darrera acció contra l’autopista fou el passat 13 de setembre, a les portes del Consell de Mallorca, on una representació de la Plataforma Antiautopistes es concentrava per tal de comunicar directament als consellers implicats dues exigències. Per una banda, “un debat públic televisat a IB3 entre els principals responsables de l’autopista Llucmajor-Campos (Miquel Ensenyat Riutort, Mercedes Garrido i Jesús Jurado) i les plataformes i col·lectius que ens oposam a aquesta obra.” Per l’altra, la paralització del projecte perquè “el Pla Director Sectorial de Mobilitat, que aprovarà imminentment el Parlament de les Illes Balears, que serà vinculant per l’actual Pla Director Sectorial de Carreteres (PDSC), diu textualment que les vies ràpides fan augmentar la sinistralitat i que construir noves carreteres -a part de no solucionar els problemes de congestió, ja que a la llarga els agreuja- és insostenible”.
Si no es compleixen aquestes exigències en un termini curt de temps, asseguren, es veuran abocats a convocar mobilitzacions i exigir dimissions per incompliment del programa electoral: “encara que el vent no ens bufi a favor, pensam que hem d’intentar plantejar batalla en aquesta imminent construcció”, diuen des de la Plataforma. Per aquesta raó, continuen organitzant-se i fent assemblees, la darrera, ahir a Felanitx on decidiren les futures línies d’actuació.
Aguait és un projecte periodístic autogestionat i necessita el teu suport econòmic per poder seguir explicant Mallorca des d’una altra mirada.
