Quan tenia uns 3 anys em vaig plantar a la cuina mentre ma mare feia el dinar, supòs que devia ser un dissabte. Tota preocupada, li vaig demanar:
- Mamà, els macarrons engreixen?
- No, carinyo, no gens.
- Idò, així, en menjaré dos plats.
I me’n vaig tornar a jugar, despreocupada, jo i el meu cos esquifit.
No tenia cap trastorn alimentari, sinó més aviat repetia com un lloret el que succeïa al meu voltant. Entre dietes matadores, potingues, restriccions i talles impossibles hem crescut moltes. Quan m’atur a pensar, de petita i de gran, no hi havia ni una dona que s’agradés, que ho expressés i mengés sense rastre de culpa.
Ja quan en tenia 12, un Nadal vaig assaltar, juntament amb la meva germana, la caixa de bombons, tan daurats i brillants! Mentre el 2n se’ns fonia a la llengua, sent la meva tia que ens mira seriosament dient “dos segundos de placer en la boca y toda la vida en las caderas”.
No en vam menjar més.
I aquest verí se’ns filtra per tots els porus esperonat per la publicitat, els mass media, cànons de bellesa absurds, el sistema capitalista i aquesta obsessió de fer-nos tan petites que tornem invisibles!
I record un article llegit fa temps sobre una entrevista feta a infants de 5 anys sobre què era el que més els agradava del seu cos. I deien coses com “les meves cames perquè corren molt o les mans que fan dibuixos molt guapos”. Repetien la mateixa pregunta uns cursos més endavant i la cosa canviava, “no m’agrada res, tenc el nas massa gran, les cuixes grasses…”.
I ja esta bé, ja n’hi ha prou! No vull participar d’això, no vull traspassar aquest llegat tòxic. No vull veure cap més amiga trista perquè el cul no entra en aquells pantalons, ni parlar-ne de no anar a la mar per no exposar-se a la llum (i als ulls) del sol nua o que la meva padrina als 80 anys se segueixi contant les llesques de pa. Així que me faig la pregunta, què és el que més m’agrada del meu cos?
Ignorant els sentiments de ridícul i vergonya, que me van pujant pels peus fins posar-me les galtes del color de les magranes, començ: el que més m’agrada del meu cos són…
Aquesta entrada pertany a un projecte paral·lel a Aguait, però inclòs al nostre web. Pots trobar totes les entrades d’aquest espai fent clic sobre la imatge.
