Ivàn Miró és sociòleg i cooperativista de La Ciutat Invisible, que a més d’una llibreria al barri de Sants de Barcelona és un espai de suport cooperatiu i d’iniciatives de recerca social en els camps de l’economia cooperativa, els feminismes, els moviments socials, la història social i els estudis urbans. Ivàn ha estudiat les lluites obreres i l’organització econòmica social a Barcelona a la història mitjançant diversos llibres com “Barcelona marca registrada. Un model a desarmar” (2004) o “Les cooperatives obreres de Sants” (2010). Parlam amb ell sobre què és l’economia social i solidària, les mirades des del feminisme i les migrades en aquest àmbit i quines eines tenim per canviar el nostre consum i el sistema productiu i reproductiu a les nostres ciutats que ha reflexionat en el seu darrer llibre “Ciutats cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana” (2018).
…
Què és l’economia social i solidària?
És un àmbit socioeconòmic format per centenars de milers de pràctiques que tenen formats socioempresarials, però també comunitaris, i que afronten la satisfacció de les necessitats col·lectives en tots els circuits de la cadena econòmica; la producció, el consum, la distribució, l’estalvi, la gestió, etc. Ho fan amb uns valors i unes pràctiques de cooperació, horitzontalitat, autogestió, equitat i participació. Tenen també distints formats jurídics i societaris, des de tota la tradició clàssica de l’economia social -en cooperativa, mutualitats, associacions o federacions- a tot un marc emergent de noves figures com les finances ètiques i solidàries, la gestió comunitària d’equipaments públics, els horts urbans, els mercats d’intercanvi, els bancs de temps o la moneda social.
De moment és un àmbit socioeconòmic que es defineix des dels mateixos moviments juntament amb un conjunt de teories econòmiques que l’articulen.
Hi ha diferents teories econòmiques, l’economia social i solidària com articula aquestes diferents corrents econòmiques, com són la feminista o la social? Com intenta englobar totes aquestes pràctiques?
El paradigma que construeix l’economia social i solidària beu de diferents fonts. Originàriament l’economia social del segle XIX, que és una crítica a l’economia política del capitalisme, és de les primeres fonts que dóna corpus a aquest tipus d’economia tenint en compte que hi ha una diversitat important als orígens. Des de teories més reformistes a altres socialistes com les escoles de pensament d’Owen, Fourier o Proudhon. A casa nostra existeix el republicanisme federal o l’internacionalisme. Hi ha uns corpus teòrics del segle XIX i XX molt lligats al moviment obrer (socialisme i moviment llibertari) que han generat economia social històricament. Després, el cooperativisme és una teoria econòmica per si mateixa.
“L’emergència de nous qüestionaments polítics i teòrics, com l’economia feminista, ha obligat a l’economia social i solidària a qüestionar-se”
Més recentment, l’emergència de nous qüestionaments polítics i teòrics com l’economia feminista ha obligat a l’economia social i solidària a qüestionar-se les pràctiques. La crítica de l’economia feminista és que hi ha una visió extremadament productivista. A la teoria del Mercat Social, que és l’aglutinament d’experiències, hi ha una crítica que és que només es contempla l’àmbit productiu i l’àmbit reproductiu no es té en compte. També li qüestiona la presa de decisions amb tots els trets patriarcals que pot tenir el cooperativisme. L’economia feminista qüestiona i enriqueix l’economia social i solidària.
Parles de com les persones racialitzades, per així com s’organitzen i fan economia, també fan crítiques a l’economia social i solidària. Quines són les crítiques?
Un dels col·lectius en aquest sentit a tenir en compte és MigrESS, que us anim a que les convideu a Mallorca per debatre conjuntament. El que volen fer és problematitzar la falta de diversitat d’origen i de persones racialitzades en l’economia social i solidària existent avui dia. Els moviments cooperatius locals són molt blancs, molt europeus i hi ha poca gent provinent de la migració que participi en aquesta qüestió.
Per altra banda, hi ha iniciatives d’economia de migrants que ja estan en marxa, com poden ser les CAF o altres cooperatives que estan naixent, i diuen que el que s’ha de fer és crear una economia social i solidària intercultural i antiracista. Això és el que planteja MIGRESS, que està fent que a l’economia social i solidària, en el seu conjunt, repensem i acceptem aquest repte.
A Mallorca tenim un sector econòmic predominant que és el monocultiu turístic. Ens toca de ple tant a vosaltres a Barcelona com a nosaltres a Mallorca. És possible cooperativitzar-lo o això aportaria més creixement en el sector?
Qualsevol activitat econòmica pot ser cooperativitzada, aquesta és una filosofia per entendre la potència del cooperativisme. Però un altre element és, des d’un punt de vista de la transformació social, si els sectors productius estan orientats cap al servei del bé comú o la destrucció del planeta, l’acumulació de capital i precaritzar les relacions laborals. Primer de tot hi ha d’haver una reflexió del conjunt de la societat de la idoneïtat o nocivitat d’un sector productiu concret, en aquest cas el turisme. Si el turisme és un sector nociu per a la societat no ens interessa seguir-lo fomentant, es pot optar pel decreixement en aquest cas.
“Qualsevol activitat econòmica pot ser cooperativitzada, aquesta és una filosofia per entendre la potència del cooperativisme.”
El que és important és que hi hagi una capacitat de decisió de la societat. Que no decideixin els empresaris, pel seu lucre, sinó que sigui el conjunt de la societat (el sector públic, el teixit social i cultural) qui digui que no ens interessa seguir amb aquest model econòmic. Una vegada hi ha aquesta reflexió sí que podem passar al debat de com democratitzar un sector productiu concret i en aquest sentit hi ha moltes formes. Hi ha la possibilitat de municipalitzacions, que el sector es col·lectivitzi des de l’administració -i llavors ja veurem com es fa la participació ciutadana- o bé que és cooperativitzi. Aquestes són les dues grans eines que tenim per democratitzar l’economia.
A la sanitat o l’educació és possible fer economia social i solidària i cooperativitzar aquests serveis, els quals l’estat gestiona i on es generen centres educatius amb barracons o ràtios elevats o una sanitat en la que la sobreexposició de fàrmacs a la societat és una de les formes de curar?
El criteri és, en primer lloc, garantir l’accés universal a l’educació i a la salut i intentar que això siguin drets socials. A partir d’aquí, totes les formes col·lectives jo crec que són positives.
Crec que hi haurà sectors de la salut que només podran ser abordats, respectant aquest dret universal, des de l’àmbit públic estatal perquè es necessitaran una sèrie de recursos que des del sector cooperatiu no es poden tenir i, en canvi, hi haurà processos vinculats a l’educació i la salut més experimentals, participatius i transformadors que potser requereixen d’una gestió cooperativa, comunitària.
La virtut de les apostes estratègiques que podem fer avui és com combinar aquesta universalització amb la gestió pública-cooperativa-comunitària. Hi pot haver distints formats però lo interessant és que tothom tingui accés a aquests serveis.
Al teu llibre ‘Ciutats cooperatives’ planteges un model de ciutat diferent de l’actual. Quines són les diferències de les ciutats actuals a les que tu planteges?
Avui les ciutats són uns espais on es genera una economia que està orientada a l’apropiació privada, és a dir que la ciutat sigui un projecte productiu destinat a la generació de rendes de monopoli per al capitalisme. Les ciutats fomenten la propietat privada del sòl, la propietat privada de la ciutat, una gestió on els inversors globals tenen un pes important i on els excedents són apropiats per uns pocs. Les ciutats funcionen com empreses capitalistes en la majoria dels seus sectors productius; turisme, cultura, logística, etc. Tot això genera unes ciutats molt desiguals on hi ha exclusió social, pobresa urbana, gentrificació, desnonaments. Jo dic que els aturats de la ciutat empresa són els desnonats avui.
“La pregunta que ens hem de fer és com creem una altra economia urbana diferent, una economia que estigui orientada al servei del bè comú”
La preguntaque ens hem de fer és com creem una altra economia urbana diferent, una economia que estigui orientada al servei del bé comú, al servei de les classes populars, i que resolgui les necessitats dels seus habitants i no que pensi en els inversors dels mercats financers globals. Pensar una economia diversificada que sigui plural, que no estigui tematitzada productivament, com es fa amb el turisme, sinó que hi hagi producció de béns i serveis productius i reproductius necessaris per a la vida.
Planteig una ciutat que s’assembli més a una cooperativa. La ciutat ha de ser propietat col·lectiva dels seus habitants, ha de ser gestionada democràticament en la seva globalitat i la riquesa urbana generada ha de ser orientada a satisfer el conjunt de les necessitats econòmiques, socials i culturals de la gent que hi vivim.
En acabar la Fira del Mercat Social de Mallorca de l’any passat es va presentar un estudi on es plantejava que a Mallorca hi ha diferents iniciatives que es poden enfocar dins l’economia social i solidària però hi ha molt poca gent que es senti part d’aquest moviment. A Catalunya, com heu fet per crear aquest moviment tan ampli, que es va veure representat a la darrera FESC, que engloba distintes iniciatives i sectors?
És un procès en construcció on hi ha diferents línies de treball. Hi ha la creació d’organitzacions sociopolítiques que treballen conjuntament en marcs comuns. Les cooperatives tenen les seves federacions de cooperatives, les finances ètiques tenen els seus organismes propis… És necessari que cada sector s’organitzi i generi les seves organitzacions sociopolítiques. Després, en segon lloc, aquestes organitzacions sociopolítiques han de començar a treballar per reconèixer-se mútuament com a part d’un mateix àmbit socioeconòmic.
“És necessari que cada sector de la ESS s’organitzi i generi les seves organitzacions sociopolítiques.”
A Catalunya hi ha una iniciativa molt interessant, el Pam a Pam. Una eina de geolocalització de les iniciatives que, a partir d’uns indicadors, construeix i visibilitza aquest corpus. Hi ha indicadors de pràctiques transformadores que determinen aquest àmbit; equitat salarial, propietat col·lectiva, ús de finances ètiques, qüestions mediambientals, qüestions de gènere, transparència… S’han de compartir uns indicadors per reconèixe’ns mútuament. Veure que feim pràctiques similars, amb la diversitat existent, ens aglutina. Aquest debat és important, i llavors les fires on trobar-nos en persona són molt importants. Hi ha diferents factors a tenir en compte.
Si algun dia l’administració reconeix l’ESS com un àmbit, a nivell legal, també serà positiu, però de moment a Catalunya no ha passat. Sí que és cert que els ajuntaments locals a partir del 2015 comencen a fer polítiques públiques d’economia social i solidària i això, vulguis o no, t’identifica. Tu t’identifiques però quan et reconeixen des de fora també et vas configurant. És un procés cultural, social, econòmic i polític.
I com va aquesta relació amb l’administració? Com gestionau estar en contacte amb les autoritats, coordinant accions, i propugnar un altre sistema econòmic a l’existent?
Al 2015 des de la Xarxa d’Economia Social i Solidària vam elaborar les catorze mesures per la democràcia econòmica local. Dèiem que les polítiques econòmiques municipals havien de canviar, que els ajuntaments no només havien de promoure el capitalisme sinó que havien de promoure l’economia social i solidària. Una de les mesures és que les agències de promoció econòmica no només parlin de les empreses mercantils sinó que promoguin les cooperatives o un altre tipus d’empresa. Una altra era que hi hagi cessió de patrimoni públic per fer vivers de cooperatives o que es fomenti i es doni suport a les fires d’economia social i solidària. Vam fer una sèrie de mesures en pro de l’ESS i, sobretot, dèiem que aquestes polítiques públiques s’havien de fer amb la participació dels agents. La concertació publico-privada, que tradicionalment es fa amb el capitalisme, que es faci amb el cooperativisme, l’ESS i la comunitat.
“Hi ha una aposta en la democratització de la política econòmica. Acceptes participar-hi, però per altra banda defenses l’autonomia.”
Hi ha una aposta per la democratització de la política econòmica. Acceptes participar-hi, però per altra banda defenses l’autonomia. Un debat de la darrera XESC ha sigut si les subvencions també poden generar una bombolla de l’ESS, i ens hem de plantejar crear instruments d’autonomia financera, com és COOP57, que ens ajudin a ser independents de l’administració. Aquest és un plantejament fonamental. Ara estam en aquesta fase.
M’agradaria fomentar en el futur que l’ESS no només parli de la ESS, sinó pugui parlar del conjunt de l’economia, del país. L’ESS és un actor econòmic però també polític, i en aquest sentit com a actor polític també ha de poder dir que a Mallorca s’ha de començar a desenvolupar el sector de l’agroecologia al màxim i fer un altre tipus de plantejaments més enllà del que existeix.
Aguait és un projecte periodístic autogestionat i necessita el teu suport econòmic per poder seguir explicant Mallorca des d’una altra mirada.
