L’assemblearisme també és educació, ha estat el lema de utilitzat per les companyes del CDR-UIB, pel seu primer acte dins el mateix campus universitari, precisament a la Facultat de Filosofia i Lletres, Ramon Llull, figura que no va dubtar en reivindicar per primera vegada l’ús de la llengua catalana, per arribar a tot un poble i defensar una cultura.
Se’ns cap dubte la Facultat Ramon Llull, és la facultat més important de tota la UIB per diversos motius. Primerament és l’espai on s’imparteixen els graus d’humanitats i lletres, aquelles que haurien de servir per promoure i potenciar el sentit crític de les seves estudiantes, i al mateix temps promoure que aquest esperit crític sigui aplicat davant les injustícies que una persona, col·lectiu o tot un poble pugui patir. Però, desgraciadament, veiem que la cosa no va per aquí sinó més bé pel camí contrari.
En segon lloc, no podem obviar el claustre històric que és el cor de la nostra facultat, Des la seva creació va ser pensat com a lloc idoni de reunió i, encara avui, estudiants i professors seguim emprant-ho com a punt de trobada per debatre, socialitzar i compartir inquietuds. És, per tant, un lloc comú on opinar i reforçar les idees que hem adquirit durant el nostre aprenentatge, l’indret on s’han de fer visibles les opinions de tots i on s’ha de fomentar la llibertat d’expressió.
el degà d’aquesta facultat és en Miquel Deyà, antic membre del govern del TIL
Cal destacar que el degà d’aquesta facultat és en Miquel Deyà, antic membre del govern del TIL, tenint en compte aquest fet i basant-nos en la nostra pròpia experiència en intentar promoure actes culturals i solidaris, podem assegurar que no és una figura que possibiliti aquests tipus de valors i propostes dins l’àmbit universitari.
Aquesta experiència prové quan un grup de joves estudiants, d’aquesta facultat i d’altres facultats de UIB, es van solidaritzar amb el jove raper Valtonyc, que totes coneixem la seva injusta situació, i van sol·licitar el claustre de dita facultat per fer un acte cultural, en el qual hi hauria glossadors, lectura de poesia, cantautors i el mateix Valtonyc, per fer una recaptació de doblers per la caixa de resistència que es va organitzar amb solidaritat amb el jove raper.
En un principi tant el degà, Miquel Deyà, com la Vicerectora d’estudiants de la UIB, van donar permís per què l’acte es pogués du a terme en l’espai sol·licitat, però els mitjans de manipulació van tardar poc i manco en difondre que la UIB donava suport a un “terrorista” condemnat per l’audiència NAZI-ONAL.
Aleshores van començar el bombardeig de correus electrònics als joves organitzadors de l’acte, i fins i tot es va realitzar un plenari extraordinari al rectorat de dita universitat sobre el tema. En aquest correus se’ls negava l’ús del claustre anteriorment mencionat, per què el degà així ho exigia, però que podien utilitzar un altre lloc anomenat el propileu, que està aïllat i per tant ningú pot visualitzar el sentit crític se’ns nega com a estudiantes i estudiants de la universitat.
Finalment els organitzadors, davant la falta de resposta amb els motius de no poder fer l’acte, van decidir de forma assembleària que ja tenien el permís confirmat amb els correus inicials, que exercien la desobediència cívica, front un nou atac de repressió per part d’un degà sense cap motiu concret, més enllà del que representa Valtonyc i amb ell la solidaritat exercida de forma transversal per tota la comunitat universitària.
L’acte va ser un tot un èxit d’afluència i solidaritat, hi van participar universitàries i no universitàries. Va ser tot un exemple de solidaritat col·lectiva front una opressió cap les llibertats d’expressió i principalment front el que representa Valtonyc i la seva música.
El curs següent i dins el marc de la lluita del poble català per la seva llibertat, neixen a Mallorca amb molta il·lusió i set de lluita col·lectiva i assembleària, els CDRs i un dels primers en sorgir és el CDR-UIB, el qual ha estat constituint-se durant dos mesos, fins arribar fer el seu primer acte dins el campus universitari, on tenim pensant seguir la seva lluita de sensibilització i solidaritat front tot tipus d’opressió que pugui patir una persona, col·lectiu o poble que anhela la seva llibertat.
Aquest primer acte s’ha celebrat a la Facultat Ramon Llull de la UIB, baix el nom: l’assemblearisme també és educació. L’acte estava dividit en dues parts, una primera part consistia en ponències, per part d’una representat de Memòria de Mallorca, la qual va ser molt gratificant per les joves estudiants descobrir l’assemblearisme que s’exerceix a Memòria de Mallorca i gran labor que fa per la recerca de justícia. L’altre ponent era un jove, i antic estudiant de UIB, amb una experiència activista tant el dins el campus universitari, (lluita anti pla Bolonya) recordem l’ocupació de més de 100 dies al hall de la Facultat Ramon Llull, per altre banda també va ser molt actiu en les mobilitzacions del 15M, ocupant les places de les diferents ciutats i finalment actual membre del CDR-Bons Aires.
La segona part de l’acte consistia en una xocolatada, per compartir en un principi a dit claustre, després de les enriquidores ponències i per tant estimulat el sentit crític que tant por fa a segons quines personalitats de la Facultat amfitriona.
El CDR-UIB, sol·licitem l’aula de graus per du a terme les ponències i el claustre per la xocolatada. En un principi des de la facultat se’ns sol·licita tot tipus d’informació, qui eren els ponents, (que en aquells moments no estaven confirmats), quins eren els col·lectius col·laboradors, en aquest cas eren: Assemblea d’Estudiants de la UIB, SEPC, i Memòria de Mallorca.
La resposta per de la facultat va ser tirar la pilota al terrat de la Vicerectora d’estudiants de la UIB, per què ens concedeixi tal permís.
Aleshores des del CDR-UIB, col·lectiu organitzador de tal acte ens dirigim a la Vicerectora d’estudiants amb la mateixa demanda pel que fa els espais sol·licitats per tal de poder fer l’acte. La resposta va trigar uns dies, però va arribar, amb gust equidistant, és a dir una solució que sembla beneficiar, al degà, al vicerectorat d’estudiants i no tant al CDR-UIB. Aquesta decisió consistia en que l’aula de graus es podia utilitzar per fer les ponències, però per fer la xocolatada, ens reservaven el famós i aïllat propileu. Veiem que tornen a utilitzar la mateixa estratègia utilitzada uns mesos anteriors.
Des del CDR organitzador, es demana una justificació de perquè no es pot utilitzar el claustre, espai oportú per fer aquest tipus d’esdeveniments. La resposta encara a dia d’avui l’esperem.
proposem tornar a exercir la desobediència cívica
Dins el CDR-UIB, gràcies a experiències anteriors de alguns dels seus membres, i veient quina era la metodologia d’actuació per part de la institució universitària, proposem tornar a exercir la desobediència cívica ja exercida mesos anteriors i així s’aprova a l’assemblea del CDR-UIB, sent l’acte tot un èxit, tant les ponències a l’aula de Graus, com la xocolatada posterior al claustre Ramon Llull.
Aleshores ens demanem des del CDR-UIB, per què el deganat i el vicerectorat ens neguen la utilització d’un lloc públic, que com a estudiantes emprem cada dia per interactuar amb la resta de companys i companyes ja siguin de classe o d’altres graus?
Quina por tenen en que utilitzem un espai agradable i socialitzador, en fer actes culturals i reivindicatius? Nosaltres a hores d’ara encara no ho sabem com hem dit abans, però podem deduir moltes coses, i tornant a les idees inicials de l’article, podem restar que aquí realment es té por al sentit crític, en definitiva molta por a visibilitzar aquest pensament crític a un lloc públic i de reunió.
Finalment, amb aquesta experiència de repressió als col·lectius estudiantils que s’autogestionen per arribar on la formació acadèmica no els hi permet, i citant a Jacoby amb aquest frase il·lustre, arribem a la conclusió clara de que la tasca de la formació universitària és la d’un carnisser intel·lectual i amb això expropia la identitat intel·lectual de tot un col·lectiu.
