D’una banda la dignitat d’un poble, la determinació d’una lluita col·lectiva, la necessitat imperant de viure sense por i en llibertat. Per un altre la barbàrie de la violència, la violació sistemàtica de les llibertats democràtiques i la mirada còmplice dels poders transnacionals que es beneficien de governs autoritaris que els obren les portes per saquejar i explotar.
A Hondures no sols s’estan disputant els resultats de les passades eleccions presidencials, es tracta abans de res de la disputa entre dues cosmovisions del món, una basada en la discriminació i la violència per enriquir i mantenir els privilegis d’una minoria i una altra que aposta per una societat que posi al centre la igualtat i la cura de tots els éssers.
Però, què passa a Hondures? i per què ens ha d’importar? El principal antecedent de l’actual crisi política és sens dubte el Cop d’estat consumat en 2009, tal com ho explica la Plataforma del Movimiento Social y Popular de Honduras:
“Hondures fou el terreny escollit en 2009 per la dreta neoliberal del continent, i els seus socis transnacionals a nivell mundial, com a laboratori on experimentar les seves polítiques repressives quan van sentir que els interessos del seu projecte global estaven en risc. Els moviments socials i populars no aconseguirem contrarestar-los en aquell moment i el seu cop d’estat es va consumar i, des de llavors, es va consolidar…A Hondures, aquell èxit que van obtenir en 2009 va portar amb si l’augment substancial de la corrupció estatal, el saqueig de les ja de per si febles institucions de l’estat i sobretot un nou model de governança que relaciona repressió, inseguretat, narcoactivitat, assassinats, desaparicions, tortures, amenaces, desigualtat, pobresa i la venda a trossets del territori nacional…” ¹
L’impacte d’aquest Cop d’estat a Llatinoamèrica no es va fer esperar, en els anys següents es van succeir els anomenats “cops suaus” o “cops institucionals” en països com Equador, Paraguai i Brasil, tots amb l’aprovació de la comunitat internacional. No obstant això, davant aquest escenari de regressió autoritària els moviments socials no han sucumbit a la por. A Hondures, importants lluites de resistència es van estendre per tot el país: el poble lenca i garífuna va defensar els seus territoris de les transnacionals extractives, centenars de milers de persones van sortir als carrers per protestar contra l’escandalosa corrupció en les anomenades “Marchas de las Antorchas” i les feministes van seguir denunciant el feminicidi en un país on una dona és assassinada cada 16 hores.
Berta Càceres va ser la terrible expressió d’una realitat quotidiana de criminalització, amenaces i assassinats contra activistes en tot el país
La mobilització i l’enorme capacitat de resistència del poble hondureny es va donar enmig d’una constant i mortal repressió. L’assassinat de la companya Berta Càceres va ser la terrible expressió d’una realitat quotidiana de criminalització, amenaces i assassinats contra activistes en tot el país. A més de la violència d’Estat, i per perpetrar-se en el poder, el govern colpista va promoure una resolució judicial que li permetria al president en torn, Juan Orlando Hernández, ser reelegit malgrat estar prohibit en la Constitució.
Amb aquest escenari es va arribar a les eleccions presidencials del passat 26 de novembre. Si bé es tractava d’unes eleccions sens dubte fraudulentes que el seu principal objectiu era assegurar la reelecció de l’actual president, la gent va sortir de les seves cases, va votar i contra els pronòstics del govern va atorgar el seu vot de forma massiva a una aliança opositora. Com diria la meva companya hondurenya Daysi Flores, sortir a votar va ser un “acte resignat per deixar constància de (la) inconformitat amb una reelecció imposada a punta de corrupció, horror i mort”.
En la primera emissió de resultats el Tribunal Superior Electoral (TSE) va haver de reconèixer que l’aliança opositora no solament portava la davantera sinó que els punts que li separaven del partit oficial marcaven una tendència guanyadora difícil de canviar. Després el TSE va trigar quatre dies a pronunciar-se novament i quan ho va fer va presentar uns resultats que donaven com a vencedor a l’actual president.
La mobilització social contra el frau no es va fer esperar: preses de carreteres, manifestacions massives, “casserolades” als barris, el poble hondureny una vegada més va perdre la por i va sortir a expressar-se als carrers. Tampoc es va fer esperar la repressió i la violència de l’Estat. Com ho va denunciar la Federació Internacional de Drets Humans³ l‘assassinat de 14 persones, les desenes de persones ferides i detingudes en el marc de les protestes, la declaració de estat de lloc, la suspensió de garanties individuals i l’establiment de toc de queda per prohibir tota manifestació, van mostrar una greu deterioració i violació dels drets humans.
novament Hondures és el cruel laboratori del model de mort que es pretén imposar a tot el món
Per això el que passa a Hondures ha d’importar-nos, no solament perquè ens dol el sofriment que està vivint un poble i pel respecte i admiració que ha de causar-nos la seva enorme capacitat de resistència, sinó perquè novament Hondures és el cruel laboratori del model de mort que es pretén imposar a tot el món. Hondures no està tan lluny de la realitat de l’Estat espanyol quan veiem que es retallen drets socials, es restringeixen llibertats polítiques i es justifica la repressió policial, la criminalització de la protesta social o les violència contra migrants.
Però sobretot ha d’importar-nos perquè el que passa a Hondures, com en molts altres territoris, deixa al descobert la farsa de la democràcia actual. Com va dir l’activista i poeta hondurenya Melissa Cardoza “no trobada en el model de democràcia patriarcal res que pugui contribuir a l’emancipació de les dones, nascudes o viscudes com a tals… Considero que segueix sent un exercici profundament masculí en el qual es canvien de lloc els mateixos arguments i fins als mateixos noms i cognoms per segles, ofertes i il·lusions que no toquen les estructures que produeixen aquesta desesperança en la qual sobrevivim”4.
Per això Hondures ens ha de doldre i activar, aquest petit poble centreamericà està lliurant una batalla urgent pel futur i l’esperança de tota la humanitat.
- Plataforma del Movimiento Social y Popular de Honduras. Carta Publica desde Honduras en resistencia a las organizaciones sociales y populares de América Latina: La historia no debe repetirse
- Honduras: Ante permanencia de crisis electoral, la OEA y la Unión Europea deben tomar medidas firmes
- Comunicat de la “Secretaría General de la OEA” sobre les eleccions a Hondures.
- El Voto Feminista.
