Fa prop d’un mes van començar les obres de “Petit Deià”, projecte urbanístic que consisteix en un complex de 22 habitages de “alto standing” situat en un terreny urbà. Si us interessa veure el projecte podeu trobar la informació en una simple cerca a internet. No us ho explicarem, podeu trobar plànols, vídeos i dossiers. Part de la informació la podeu trobar a la web de Mar Capital, la promotora d’aquesta aberració constructiva.
Aquestes cases no són noves. Ja al 2008 es va aconseguir la llicència per dur endavant les obres. Però la crisi o altres herbes van fer que la llicència caducàs. Així, es va haver de demanar una nova llicència que els va ser concedida l’agost de 2016. Fa un any i mig.
El GOB demanà al desembre, tant a l’ajuntament com al Govern i al Consell, que es revisàs la seva concessió ja que, defensen, que no s’ha tengut en compte la nova legislació, més proteccionista, que ha aparegut aquests anys, com la LOUS. Entenen que se’ls ha concedit la llicència el projecte no havia canviat i que, si se li havia atorgat abans, ara també era legal. L’ajuntament respongué que no, que no hi havia motius.
Les obres fa únicament un mes que han començat i han creat controvèrsia al poble. S’ha creat un moviment veïnal contra aquests tipus de projecte, no únicament contra aquest. La plataforma ‘Volem un Deià petit’ treballa per a que aquest projecte no pugui ser realitat, més tard relatarem quins en són els motius, però a més s’organitza per a que a Deià es revisin les Normes Subsidiàries. Legislació municipal que ja té 20 anys, i que la oposició fa anys en demana la seva re-redacció. Cal aclarir, per entendre quina és la oposició a Deià, sempre hi ha governat la dreta al poble. Primer UCD, llavors UM, posteriorment el PP i ara Junts per Deià. Tothom sap al poble, i així ens ho han pogut explicar diverses persones, que han canviat les sigles però els governs i els equips de govern han sigut pràcticament els mateixos.
tornam a caure, un altre pic, a la desenfrenada bombolla constructora especulativa
No és tot dolent, no tot és mala herba. Un brot ha sortit aquesta legislatura. Quan el PP sempre deia que NO a revisar la normativa urbanística, ara han acceptat fer una Comissió que estudiarà l’afer. Emperò, la comissió ja fa mesos que està creada i encara no ha començat a caminar. Per a més inri, se’ls va “oblidar” pressupostar el projecte. Però tranquil·les, mitjançant una esmena als pressupost municipals s’hi aconseguiren destinar 6000 euros. Sis mil euros per a la re-redacció d’una de les normes que més influeixen una zona. Valorau vosaltres si és molt o poc.
Tenim un projecte urbanístic “legal” al poble, a Mallorca. Però a qui beneficia aquest projecte? Molt en fa pensar que tornam a caure, un altre pic, a la desenfrenada bombolla constructora especulativa. No n’hem aprés i seguim amb els mateixos errors. Els governs no han canviat les lleis i els que controlen es ‘cotarro’ tornen a tenir liquidesa, o finançament bancari…
I és clar que aquest projecte, com la gran majoria que es duen a terme, es realitzen per gent adinerada. Doblers de mans estrangeres en molts dels casos, s’aprofunditza en vendre el sòl i l’espai de totes al millor postor. En els darrers temps aquests millors són ‘guiris’; així el lloguer turístic, les vivendes vacacionals o projectes com el que està en qüestió aquests dies giren al voltant d’una mateixa decisió: pensar Mallorca per a qui no hi habita.
no s’han construït sobiranies i seguim en un mateix model que és finit
Ja fa tres anys que tenim un govern progressista, que va entrar-hi amb moltes promeses per canviar la dinàmica, per capgirar i ajudar a que es creassin nous sectors per a que els diners externs no fossin la subsistència illenca. O sigui, per aconseguir més sobiranies. En duim tres, únicament queda un poc més d’un any per a noves eleccions i res s’ha capgirat, no s’han construït sobiranies i seguim en un mateix model que és finit.
Prenem-ne nota. El projecte de Deià n’és un, però en vendran molts més que ens deixaran sense aigua, sense espais lliures, sense veïnes, sense productes locals… En definitiva, subjectes sempre a un superior a qui poder rentar-li les sabates o donar-li la nostra casa, que seria el mateix.