Quan parlam d’economia social i solidària (ESS) d’entrada ens pot sonar a qualque cosa alternativa. I sí, ho és, perquè és una economia pensada per estar al servei de les persones i que s’organitza de manera democràtica, gaudeix d’arrelament territorial i duu una responsabilitat social implícita. L’ESS és present, més o manco, en tots els cicles de l’activitat econòmica, fet que la duu, també amb intensitats diferents depenent del context, a construir i consolidar el mercat social i practicar la intercooperació. A vegades, algunes expressions de l’ESS s’organitzen en estructures vertebradores com podria ser el cas del Mercat Social de Mallorca, que organitza la Fira del Mercat Social de Mallorca a Palma o el cas de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) a Catalunya, que organitza la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC).
A vegades, algunes expressions de l’ESS s’organitzen en estructures vertebradores com podria ser el cas del Mercat Social de Mallorca, que organitza la Fira del Mercat Social de Mallorca a Palma
L’economia social es va desplegar a Europa durant el segle XIX, vinculada a les cooperatives, mutualitats i associacions, històricament iniciades i desenvolupades per les classes obreres i populars. A la Charte de l’économie sociale, elaborada el 1980 pel Comité National de Liaison des Activités Mutualistes, Coopératives et Associatives, l’economia social es defineix com «el conjunt d’entitats no pertanyents al sector públic que, amb funcionament i gestió democràtics i igualtat de drets i deures dels socis, practiquen un règim especial de propietat i distribució dels guanys, destinant els excedents de l’exercici pel creixement de l’entitat i la millora dels serveis a la comunitat», com apunten Anna Fernández i Ivan Miró a L’Economia Social i Solidària a Barcelona (La Ciutat Invisible i Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària – Ajuntament de Barcelona, 2016). L’economia social, però, com critica el teòric Jean-Louis Laville, amb la davallada del moviment obrer i l’enfortiment de l’Estat social i l’economia de mercat, ha sotmès a les iniciatives tradicionals de l’economia social a assemblar-se a les formes pròpies de l’economia convencional i això fa que «desdibuixin la seva identitat i atenuïn la seva potència de transformació social». Malgrat això, durant els anys 60, els nous moviments socials posaren damunt la taula temes vinculats a les formes de vida alternativa, la comunicació social, l’ecologisme o el feminisme, amb una clar qüestionament del sistema capitalista i la burocratització de l’Estat, així com donant centralitat a l’autogestió. En definitiva, duent a terme «pràctiques que afirmaven la dimensió econòmica indissociable a la voluntat de transformació social» (Fernández i Miró, 2016). L’economia solidària, tot i ser tenir un abast global, beu molt de l’Amèrica Llatina tant pel que fa a experiències o contribucions teòriques com pel reconeixement cap a les economies popular, comunitària i solidària.
És als anys 80 és quan es comença a parlar del concepte Economia Social i Solidària. Prendré la definició que fa Jordi Garcia Jané al llibre L’economia solidària en 100 paraules (Icaria, 2018), on diu que és un «conjunt de pràctiques socioeconòmiques formals o informals, col·lectives però també individuals que prioritzen la satisfacció de les necessitats i les aspiracions dels seus membres i/o d’altres persones per sobre del lucre; quan són col·lectives, la propietat també ho és, i la gestió és democràtica; són independents a qualsevol entitat pública o privada, actuen orientades pels valors d’equitat, solidaritat, sostenibilitat, participació inclusió i compromís amb la comunitat, i són promotores de canvis socials». Com afirma Garcia, l’ESS repolititza l’economia social més tradicional: «ve a ser la dimensió econòmica del que podríem anomenar l’esfera pública no estatal, una plèiade d’iniciatives econòmiques de les classes populars». Dins l’ESS, hi trobam dues esferes: la socioempresarial (cooperatives de treball i serveis, societats laborals, associacions i fundacions del Tercer Sector, etc.) i la sociocomunitària (cooperatives de consum, xarxes d’intercanvi, grups de criança…). També hi conviuen dues maneres d’entendre quin ha de ser el seu paper: l’economia plural, on l’ESS tendria un paper complementari i intentaria «civilitzar el capitalisme»; o l’economia postcapitalista, on l’ESS substituiria al sistema dominant.
projectes i iniciatives que de manera quotidiana posen en pràctica el qüestionament i la crítica envers un capitalisme i un patriarcat desbocats.
La veritat és que actualment l’ESS és un fenomen que cada vegada està més estès i que resol les necessitats de milions de persones arreu del món; no és una teorització amb algunes experiències concretes i específiques aïllades, sinó que ja és una realitat… I funciona. En alguns indrets com Catalunya és possible viure dins l’ESS o, com a mínim, es pot disposar d’un mercat social bastant ampli que resol necessitats com l’energia (Som Energia), les telecomunicacions (Som Connexió), les finances (Coop57, Fiare, Oiko Crèdit), les assegurances (Arç Cooperativa), la mobilitat (a Mallorca tenim Ecotxe) i un llarguíssim etcètera de projectes i iniciatives que de manera quotidiana posen en pràctica el qüestionament i la crítica envers un capitalisme i un patriarcat desbocats. Un camí de fer realitat el «Mai més soles» en tots els àmbits de la nostra vida.