El passat desembre Iago Negruela, conseller de Treball, Comerç i Indústria, reconeixia que Balears té un problema de sinistralitat laboral. La nostra comunitat autònoma presenta l’índex d’accidents laborals més elevat de tot l’estat. El 2016, per exemple, 4.829 de 100.000 treballadors varen patir accidents relacionats amb la seva feina, la majoria dels quals es trobaven en els sectors de la construcció, la indústria i l’agricultura, en aquest ordre. La taxa de mortalitat, en canvi, és de les més baixes de l’estat, però així i tot la xifra de morts és preocupant: onze persones moriren al seu lloc de feina el 2017. Els accidents laborals, que s’havien anat reduint a partir del 2008, han tornat a augmentar, segons Negruela, degut a la precarització causada per les reformes laborals.
El 2016 varen ser cinc les persones que perderen la vida a la feina, i el 2015, nou. Entre el 2014 i el 2011 la mortalitat anual va ser d’entre dos i sis treballadors. El 2010 va tenir el mateix nombre d’accidents mortals que el 2017, mentre que el 2009 tornà a disminuir fins a vuit. El 2008 destaca com a any nefast per a la seguretat laboral, amb desset morts durant la jornada de treball, i el 2007 en són tretze. Així, podem veure que entre el 2011 i el 2016 hi sembla haver una certa disminució dels sinistres, però que les xifres del 2017 signifiquen una passa enrere de quasi una dècada. A més, hem d’apuntar que aquestes xifres són només de les morts en el lloc de treball i no es comptabilitzen els accidents in itinere, és a dir, de camí cap a o des de la feina.
*No es comptabilitzen accidents in itinere. Infografia: moire.cat
La primera mort del 2017 es va produir el dia 17 de gener, quan un home de 30 anys va ser aixafat per la màquina excavadora amb la que treballava al polígon de Son Oms. Segons dades oficials del “Ministerio de Empleo y Seguridad Social”, entre gener i novembre del 2017 hi va haver 11 morts i 19.014 accidents, dels quals 3.605 estan vinculats a la construcció, gairebé un 19% respecte al total. El juliol va tenir lloc un greu accident per l’esfondrament de la primera planta d’una casa de Santanyí que s’estava reformant, que va provocar la mort d’un obrer de 52 anys. El 24 de juliol un camioner de 41 anys va ser atropellat per un camió cisterna a Son Vida. Poc després, l’1 d’agost, un treballador va morir en les obres de remodelació del CEIP Can Misses, a Eivissa. El 30 d’agost un home de 36 anys morí a Marratxí en caure l’edifici en construcció en el qual estava treballant i quedar-se atrapat entre els enderrocs. El 19 de desembre un treballador de la construcció de 57 anys morí a Palma en precipitar-se d’un dels edificis de la urbanització de luxe de Son Quint. El 28 del mateix mes un home de 42 anys va ser atropellat per un camió al polígon industrial de Can Vinyes, a Eivissa.
Les àrees que presenten major mortalitat i més accidents són aquelles dutes a terme per personal poc qualificat, sovint mal pagat i amb jornades dures, d’una certa exigència física i que comporten riscos, com són la construcció, la indústria i l’agricultura. Així, els més afectats pels accidents laborals són els treballadors i les seves famílies. La precarització del treball, l’augment de contractes “fems” o eventuals, que dificulten la correcta formació del personal, i les retallades de personal afegides a feines més mal pagades i torns més llargs són factors importants en les xifres d’accidents que hem esmentat.
La precarització del treball, l’augment de contractes “fems” o eventuals, que dificulten la correcta formació del persona
Per intentar combatre la sinistralitat laboral la conselleria de Treball, Comerç i Indústria va proposar a finals del 2017 la creació d’un nou organisme, l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral (IBASSAL), que ha estat autoritzat pel Consell del Govern. El seu objectiu és potenciar les polítiques públiques destinades a disminuir els accidents laborals, però també detectar quines condicions de treball poden provocar malalties en el personal derivades de sobreesforços físics.
Aquesta mesura és ben necessària però no suficient; a banda del sector públic l’empresa privada també ha de fer una passa endavant per evitar morts i accidents laborals amb mesures com la formació del personal en matèria de seguretat i salut. És vital que les constructores i la indústria siguin conscients de la necessitat d’instaurar millores en les condicions de treball, incloent l’aportació de material de treball en bones condicions, inspeccions periòdiques, salaris justos i horaris que contemplin l’exigència física de la feina.
La majoria d’accidents es troben vinculats no només al tipus de treball sinó a la brevetat dels contractes i a la manca d’instrucció que reben els obrers. Evidentment, els errors humans augmenten si els treballadors no tenen temps de familiaritzar-se amb la feina a causa de tenir contractes de poca durada. Amb el nou auge de la construcció, afavorit per un creixement encara més accentuat del turisme, creixen els llocs de treball precaris. Per això, si es volen evitar xifres com les de l’any passat s’haurà de treballar tant des del sector públic com privat per oferir treballs dignes, més estables i on es fomenti la seguretat laboral.
