12 de setembre: milers de nines, nins, adolescents, joves i no tan joves comencen el darrer curs de la legislatura. D’aquesta legislatura que havia de ser la legislatura de l’educació.
12 de setembre: Famílies i mestres del CEIP Joan Veny i Clar es concentren a les portes de l’escola per fer visible la seva realitat: massificació i barracons. 722 alumnes en un centre construït per 400. Les autopistes de l’educació no arriben a Campos, però aquest fet no indigna a les autoritats locals ni comarcals que no es concentren amb la comunitat educativa a la porta de l’escola ni mouen un dit perquè el desitjat nou centre sigui una realitat.
10 de setembre: Concentració de càrrecs del PP del migjorn de Mallorca i afins a Campos per reivindicar la construcció de l’autopista. Aquest sí que és un tema important, més que el de l’escola. Per això, al Consell tots els partits han votat a favor de la seva construcció. Un consens que polítics, d’un i d’altre color, no han estat capaços d’aconseguir per dotar el poble d’un nou centre educatiu. Acabarà la «legislatura de l’educació» i el pati del CEIP Joan Veny i Clar encara estarà sembrat de barracons.
La classe política sovint tracta el poble amb infantilisme.
Algú em dirà que no mescli ous amb caragols, que les carreteres són competència del consell i les escoles de la Conselleria d’Educació i dels ajuntaments. Quin nivell! Està clar que la classe política, aquella gent que legislatura rere legislatura viu de tenir càrrecs públics en les diferents institucions en lloc de tornar a la seva feina anterior, sovint tracta el poble amb infantilisme. Aquest és el motiu pel qual molts dels arguments que ens donen són insults a la intel·ligència. Miren, senyores i senyors que manen i fan i desfan, quan religiosament paguem els nostres impostos i aguantam que vostès ens els administren, no ens importa tant si això és del Consell o si és del Govern. Però si són els mateixos! Ens importen els fets. En aquest cas, en tota una legislatura, els partits no han estat capaços de fer una escola i sí que s’han posat d’acord per asfaltar hectàrees de terreny al mateix municipi.
Llavors, és quan ens han de contar mentides. Li diuen «desdoblament» però respon a la definició d’autopista. És que «estava en els acords pel canvi» però als acords diu redimensionar el projecte, no que el projecte final hagués de ser un desdoblament. És la «carretera de la mort» i resulta que on més morts hi ha és a l’autopista de Llucmajor… Condescendent infantilisme.
Un projecte de 27 milions d’euros per arribar dos minuts abans -el tema de la seguretat el posarem en qüestió perquè està demostrat que quan augmenta la velocitat augmenta la sinistralitat- i l’escola sense fer. És més, Campos tindrà un altre al·licient per convertir-se en ciutat dormitori i augmentar la seva població, però sense haver fet inversions en la millora dels serveis bàsics. Això vol dir més població escolar per una escola que ja està més que saturada.
La feina del procés Illes per un Pacte està cada vegada més a prop de llançar-se a la destructora de documents.
L’autopista de l’educació no hi arribarà i això no surt al vídeo promocional #HistòriesDunCanvi que la presidenta, Francina Armengol, ha piulat aquests dies. En ell una professora d’un institut de la rodalia de Ciutat ens explica que estem molt millor que amb en Bauzà, cosa certa, i que encara ens queda camí per fer. Però el vídeo grinyola molt quan diu que ara els polítics «Ens demanen, compten amb la nostra opinió, si s’ha de fer una nova llei, ens demanen la nostra aportació…» Qui ha escrit aquest guió? On és que ens demanen opinió? De quina llei estem xerrant? Està clar que no anaven a posar a una mestra de l’escola de Campos a fer aquest vídeo, ni a mi, que no tenc ni persianes a l’aula i les suposades cortines són teles aferrades amb velcro. Tampoc anaven a treure a una mestra de les que té ràtios il·legals a la classe. Però que no ens venguin la moto dels processos participatius. Som al darrer curs de la legislatura i tota la feina del procés Illes per un Pacte està cada vegada més a prop de llançar-se a la destructora de documents. Una gran tasca del conseller March.
Jurado i els seus companys de Podem que fan l’estruç i han posat el cap a dins la terra
L’any electoral està a punt de començar i arriba l’hora dels vídeos panxacontents, però també dels nirvis. Els darrers dies Ensenyat ja ha pixat fora del test un parell de vegades perquè li ha començat a tremolar el pols. Per ser president s’havia de menjar l’autopista de Campos i ara no sap ben bé el que ha de dir. Però, a més de la seva credibilitat, amb això està minant la seva carrera política cap a la presidència del Govern. Posar-se en un conflicte d’aquestes característiques i amb els pobres arguments que té -fins i tot contraproduents- just abans de les eleccions! Quina poca vista! I quin paper li ha tocat. No ha pogut fer com Jurado i els seus companys de Podem que fan l’estruç i han posat el cap a dins la terra mentre Mercedes Garrido els l’asfalta començant pel 2n cinturó que tampoc estava als Acords pel Canvi.
I vendran més nirvis. En educació vendran quan s’hagi de justificar el pròxim pressupost. Ja ho veureu i ja en xerrarem. Quan no s’han complit les promeses en 3 anys, malament ho tindran per arreglar-ho en el darrer. Fa dos anys que es demanen «Més de 1.000 milions per educació». Però no podem posar fi a la legislatura amb això, no? Està molt lluny dels vostres programes i de les vostres bones paraules. Més en la legislatura que havia de ser de la de l’educació.
Entesos, que sí, que Montoro, que l’infrafinançament… Però amb quins vots es va reformar l’article 135 de la constitució?
Ni més ni pus. Brillant, imprescindible!