El passat dissabte 10 de novembre a les 10 del dematí la Plataforma Antiautopistes començava la campanya de recollida de firmes en contra de l’autopista Llucmajor-Campos i, en menys d’una setmana, 102 col·lectius i més de 3000 individualitats ja han signat el manifest “Crida per una Mallorca més verda, digna i justa”.
El manifest, de caràcter “urgent”, va adreçat “a totes aquelles persones que estimen Mallorca, que creuen i senten que val la pena conservar el seu paisatge, els seus ecosistemes naturals i agraris i la seva fràgil bellesa”. I repassa les conseqüències més importants que tendria la construcció d’aquesta nova macroestructura viaria.
Per als activistes, “darrere les noves autopistes, hi creixen urbanitzacions i grans xalets aïllats, s’edifiquen els boscos, les muntanyes i les terres fèrtils que han sostingut la vida fins als nostres dies. Darrere cada nova carretera hi apareixen grans centres comercials multinacionals, polígons industrials i pedreres, que eliminen o substitueixen l’agricultura, les botigues tradicionals, els artesans i les petites indústries locals que donen sentit als pobles i a l’illa”, clamen els Antiautopistes.
A més fan una crítica contundent al model de mobilitat imperant a les nostres illes: el cotxe: “s’ha desmantellat gran part de la xarxa de tren que existia i el transport públic col·lectiu existent és escàs, car i insuficient. La imposició d’aquest absurd, que ens ha dut a tenir la densitat de cotxes més elevada del planeta. (…)”
El manifest ha arribat acompanyat d’un lloc web ben nodrit de documentació, crítiques als arguments que dóna el Consell de Mallorca per justificar la construcció, imatges de l’estat actual del tram que vol ser reformat i un plànol interactiu en el qual, fent moure el cursor, es pot veure quin seria l’impacte sobre el territori si les obres no s’aturen.
La reforma d’aquest tram -que ja s’ha començat a executar aquesta mateixa setmana, al Bulevard de Campos- ha generat polèmica des del seu anunci. Del projecte final que presentà el PP la passada legislatura el consell actual l’ha modificat tan sols un 4%, a més l’empresa executora, COPISA, ha estat assenyalada per tenir esquitxades en diversos casos de corrupció, això sumat a conseqüències ecològiques ha fet explotar una resposta contundent, que des de fa dècades ha anat reviscolant contra propostes similars. Per tal d’explicar tot això fa uns mesos publicarem aquesta investigació que potser és del teu interès.
