Aquesta entrevista en profunditat va ser realitzada el dia abans del la celebració dels comissis electorals de Catalunya, en el context d’un acte de campanya a Palma. Som a dimarts, un dia abans de les eleccions, la CUP Palma ha organitzat un acte a La Tertúlia amb dues persones del principat. Aprofitam per parlar amb les dues persones, reflexionar sobre quina és la situació actual. Trobareu ideess que, una vegada amb els resultats a la mà, tenen molt sentit i ens porten a poder imaginar quin podria ser un futur per a Catalunya.
Qui es la Èrica Bel i qui es la Mireia Vehí?
Èrica Bel – L’Èrica surt d’Alcanar, terres de l’Ebre, al 2016 vam constituir l’assemblea local d’Alcanar i així es com vaig començar a la CUP – Crida Constituent fins ara a dia d’avui. Vull dir que també hem vaig presentar a les eleccions municipals del 2015, però no vaig sortir elegida, per 80 vots, just després vaig anar a viure a Barcelona i ara fa 6 mesos que soc alliberada de la CUP a la oficina tècnica parlamentaria. Soc la que fa les fotocòpies.
Mireia Vehí – Si, si, fa de tot menys fotocòpies. Jo en el meu cas vaig començar a militar a la universitat, una mica abans de la lluita contra Bolonya, aquesta lluita hem va agafar de ple. Després també vaig estar al moviment okupa. I un poc més tard hem vaig ficar més amb temes de racisme i de fronteres, i vam crear Tanquem els CIES a Barcelona, apart d’estar al barri de Poble Sec impulsant l’ateneu cooperatiu La Base i tota la xarxa política del barri. I en general sempre al voltant de l’esquerra anticapitalista i independentista que tenen molts espais de trobada. I al 2015 hem van liar per anar a les llistes de la CUP-Crida Constituent, i fins ara.
Demà hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Per que no son normals aquestes eleccions?
MV- No son normals per que son unes eleccions d’entrada imposades, a partir de l’aplicació de l’article 155. Nosaltres analitzem que son unes eleccions que formen part d’un dels mecanismes que engegà l’aparell de l’Estat espanyol, per frenar el procés d’autodeterminació. A part engegà la judicatura, engegà l’extrema dreta, etc. I ens trobem en un panorama d’eleccions il·legítimes i imposades quan s’ha arribat al màxim de les possibilitats. S’ha declarat la república, la gent al carrer ha fet tot el que es podia fer i més. I ens trobem amb un dilema al voltant del poder, un dilema clàssic que mostra que amb una estratègia institucional democràtica i legítima i amb una estratègia de moviment popular de desobediència civil pacífica ens trobem que davant tenim un Estat disposat a utilitzar la violència de totes les maneres possibles. I ens trobem en una lògica en la que no tenim el monopoli de la força, ni tenim el control material del territori, ni tenim el control dels sectors estratègics, etc.
Llavors aquí trobem una contradicció, si les eleccions són il·legítimes i principalment autonòmiques, perquè hi participau?
EB – La nostra primera opció era boicotejar-les per això mateix que comentes. El que passa es el següent, el divendres en M. Rajoy aplica el 155 i convoca les eleccions , i el dilluns següent ja tenim a Esquerra Republicana i a Junts per Catalunya que decideixen sense qüestionar-se res, que es presentaven a les eleccions i es llavors quan nosaltres diem que hem de fer la consulta a les nostres bases, vàrem convocar una Assemblea Nacional a on aquestes van decidir que ens teníem que presentar.
MV – Si en aquesta assemblea va sortir la decisió de presentar-se amb un marc molt clar. O bé es per implementar la república en termes materials o bé a fer ingovernable el parlament. Aquest es el nostre marc polític per aquestes eleccions i per el que hem fet campanya.
Implementar la república en termes materials vol dir vol dir control del territori, control dels sectors estratègics, entre altres coses.
Justament d’això s’ha parlat molt. Que vol dir control del territori?
MV – Controlar des de la propietat pública les infraestructures com ara els ports, els aeroports, les autopistes, però també el control públic de l’energia.
I com s’implementa aquest control del territori a nivell pràctic?
una de les respostes per vèncer aquest pols al poder, és entendre la política com una triada entre institució, moviment popular i creació d’una institucionalitat pròpia
MV – En primer lloc sortint de la lògica d’entendre la política com allò estrictament institucional. Es a dir una de les respostes per vèncer aquest pols al poder, és entendre la política com una triada entre institució, moviment popular i creació d’una institucionalitat pròpia. Això l’esquerra independentista i anticapitalista ho ha aplicat sempre. Et posaré un exemple, per nacionalitzar el port, tu pots fer un decret, segurament ni la empresa que ho gestiona ni el Govern espanyol hi estarà d’acord, per el que necessites que la gent ocupi el port per fer efectiu aquest decret. I a demés necessites tenir una infraestructura humana que vingui del moviment popular que pugui assumir la gestió del port.
Si nosaltres el dia que el Govern espanyol cessa al Govern de la Generalitat hagéssim tingut l’assemblea de càrrecs electes dels Països Catalans organitzada, llavors haguéssim tingut una estructura institucional del moviment popular que hagues pogut liderar un govern republicà. Però no la teníem.
Per això el paradigma polític per nosaltres és evident quan et trobes amb un Leviatan. El moviment popular es imprescindible, la institució es imprescindible però sense moviment popular no tira, i a més cal generar contrapoder, es a dir cal tenir una xarxa de poder alternatiu preparada per poder jugar.
La CUP es una força que a hores d’ara pareix que pot ser la clau, en el sentit de generar una majoria, tant per un hipotètic govern independentista com per un hipotètic govern d’esquerres. Però com s’ho farà per aplicar aquestes mesures que hem parlat essent encara una força minoritària?
MV – Això a la darrera legislatura no ha sigut cap conflicte. De fet no vam entrar al govern, però amb deu diputats vam ser capaces de capgirar i marcar un full de ruta, amb el compromís del govern, vàrem impedir la investidura de l’Artur Mas i vàrem posar un referèndum sobre la taula.
Nosaltres la batalla política no l’entenem en termes del número d’escons. No hem anat mai a fer política parlamentaria a l’ús, a provar propostes de resolució a les comission, etc. Nosaltres hem anat a portar la institució fins el seus propis límits. I ho hem aconseguit. I ara farem el mateix.
Però en aquesta hi ha veus dins CUP-CC que diuen d’entrar a formar govern.
MV – Si hi ha algú que estigui per nacionalitzar Endesa, els ports i els aeroports entre altres, llavors endavant. Per que això es materialitzar la república.
Que dieu del vostre programa polític per aquestes eleccions. Que son els decrets de la dignitat?
EB – Son una serie de mesures i eines per al retornar el poder al poble. Amb un pla de xoc contra la pobresa, expropiació i nacionalització de infraestructures estratègiques (endesa i aigües de Barcelona per exemple), mesures contra la violència de gènere. Es l’aposta que volem dur al parlament a partir del dia 22.
Quin es, el millor i el pitjor escenari per a les eleccions del 21D?
EB – El pitjor sens dubte es que guanyi Ciutadans.
MV – El millor escenari es un que es pugui formar un govern disposat a implementar la república d’una perspectiva material. De manera unilateral, desobedient i prenent el control. I nosaltres negociarem amb aquelles que tenguin com a prioritat la recuperació de totes les sobiranies. Per mi el pitjor escenari es que l’unionisme acabi formant govern.
Com es la vida parlamentaria? I quins consell donaries a les companyes que entren a la lògica parlamentaria?
MV – Nosaltres recordem aquells primers tres diputats de la CUP al parlament que l’anomenaven matrix. Ara li diem el zoo perquè està al costat del zoo i es un lloc amb molta fauna. Es un lloc aliè a la gent senzilla, molt al marge de la ciutadania i de les classes populars. Es un lloc fet des de i per les elits. Es un lloc amb unes dinàmiques polítiques masculinitzades i individualitzades.
I el que s’ha de fer allà es estar-hi el menys possible i portar-lo fins el seu límit, tantes vegades com es pugui i més i sacsejar-lo i aixecar totes les catifes com es puguin. La institució no es transformadora.
I essent dones com ho heu viscut?
EB – El masclisme existeix no només al parlament sinó que està present a tota la institució.
MV – Existeixen lideratges molt masculinitzats i individualitzats. A nosaltres sens insultava en termes de gènere, amb tot el tema dels pressupostos, no només perquè ens atrevíem a plantar cara a convergència sinó que a a més érem dones. I allò era el mal del mal. Es la lògica del patriarcat de disciplinar els pobles i les organitzacions a traves de les seves dones.
Que en opineu que a aquestes eleccions l’única cap de llista dona sigui la de Ciutadans? Ja que la de ERC ho es per que el Junqueres es a la presó.
MV – Això només es cert per Barcelona, ja que per nosaltres tenim dues dones caps de llista per Lleida i Girona. Però vull dir també que nosaltres entenem el feminisme des d’una lògica anticapitalista. I entenem que tot feminisme transformador i revolucionari ha de ser anticapitalista, basat en l’anàlisi de la divisió sexual del treball com un element fonamental en la configuració dels rols i de les desigualtats. Per tant no entenem que sigui feminista per sé posar a l’Arrimadas de cap de llista, només perquè sigui una dona. Duen endavant polítiques en termes de gènere que no qüestionen en res les desigualtats i la divisió sexual del treball. M’alegro que per primera vegada hi hagi una possible presidenciable que sigui una dona, però d’això al feminisme es queda lluny.
EB – També podem veure el tipus de polítiques que acaben aplicant o els homes i els discursos dels que porten a les llistes.
I que vol dir institucionalitzar un nou imaginari polític si encara no hi ha una organització de base capaç de generar aquesta nova estructura. Son referents els exemples com el del les kurdes que han posat sobre la taula una nova forma organitzativa?
MV – Les diferencies son moltes entre Rojava i Catalunya. En tot cas el projecte municipalista de l’esquerra independentista beu molt d’una lògica a la kurda. Es a dir amb aquesta triada: participació de les institucions que no son transformadores, construcció de moviment popular i construcció de institucionalitat pròpia tal com cooperatives com a teixit productiu, construir una economia social i solidaria. Aquesta es la lògica kurda del confederalisme democràtic aplicat a casa nostra.
Amb un plantejament polític de recuperació de sobiranies que a nivell municipal vol dir, per exemple, recuperar la propietat pública de la gestió de l’aigua.
Per tant es tracta de anar construint un teixit polític i popular capaç de sostenir un embat amb un Estat en contra.
El que està clar es que el govern de la generalitat, que hi havia fins ara, no operava en una lògica de conflicte, sinó de pacte, de la llei a la llei. D’estructures d’estat enteses en clau d’asseure a negociar amb l’Estat espanyol.
Aquest no era el nostre marc ni hi estàvem d’acord. Per que es evident que un procés de ruptura no pot sortir d’aquest marc.
Tot i així l’1-O les úniques que no han fallat son la gent. El govern va fer un mal càlcul del que significava, i nosaltres vàrem fer un mal càlcul del que seria la resposta repressiva de l’Estat. La que no va fallar va ser la gent.
On éreu l’1-O? I que va passar allà?
EB – Jo vaig passar la nit davant de l’ajuntament d’Alcanar, encara que sabíem que tot el poble votaria al centre cívic perquè així s’havia decidit, ho vàrem fer per intentar despistar. Vàrem rebre noticies de Sant Carles de la Ràpita on hi van haver hòsties a punta pala a les 10 del matí. I clar la resposta de la gent quan veien els vídeos del que passava allà era en part de por, però majoritàriament s’organitzaven per tallar els carrers amb cotxes i tractors per dificultar l’accés. Va ser espectacular. La resposta de persones que mai hauries pensat que es posarien a primera fila, que deien: Jo vull votar i ho defensaré.
I perquè l’1-O ho canvia tot?
EB – Jo crec que aquell dia la gent es va adonar de la força que té. I que si no ho fan elles, no ho farà ningú.
MV – El dia 1-O i el dia 3-O, la gent defensa els col·legis i després respon a la repressió fent una vaga general a la qual els sindicats majoritaris no li donaven suport i ho fa la gent organitzada en CDR (Comitès de Defensa del Referèndum). En aquest punt es comença a adquirir un fort component de classe, que ja tenia, però que es generalitza. En aquell moment es quan surt la Unió Europea, i fins i tot el rei a oposar-se. Es quan comença tot el xantatge del canvis de seu d’empreses, etc. Aquell moment evidencia el potencial transformador de les classes populars.
Qui son les classes populars? I que es la Unitat Popular?
EB – Per que ens entenguem, la gent de baix. Aquella gent que “pringa” i s’ho ha de “currar” tots els dies. Per que no te el privilegi de formar part de les 400 famílies.
Aquestes son les persones que el dia 1-O varen dir que aquesta decisió havia de passar per elles i que no s’havia de decidir el seu futur a un despatx. Igual que a les vagues del 3-O i el 8-N. Aquestes son les classes populars.
Vegeu alguna diferencia entre les vagues general que es realitzaren al període de la crisi econòmica i les del 3-O i el 8-N?
MV – La diferencia principal es que ni CCOO ni UGT convocaven, de fet directament boicotejaven, i es la primera vegada que la gent s’organitzava i la tirava endavant. Això es transcendent perquè canvia el paradigma sindical moltíssim, i l’empoderament de la gent de entendre que no necessitem ni a CCOO ni a UGT, nosaltres organitzats de manera horitzontal, en comitès repartits per tot el territori, funcionem.
L’altra dada rellevant es que les vagues del 3-O i 3l 8-N van anar a tallar els fluxos del capital. Es a dir no va ser anar a aturar els principals sectors fabrils o sectors laborals sinó a tallar carreteres i ports. Això es d’un anàlisis brutal, ja que es va dir doncs si això es una batalla contra el capital i contra el poder que s’ha de fer? Tallar els fluxos de capital, evitar el transport de mercaderies, bloquejar els ports i els centres de distribució, etc. Això ha canviat el paradigma de com es fa una vaga i la potencialitat d’aquesta nova forma.
Creis que hi ha una línia de continuïtat entre els moviments antiglobalització, antiguerra, antibolonya, el 15M i el moviment independentista? I en concret amb els CDR i la seva organització a Catalunya? Hi ha un aprenentatge històric i col·lectiu i una acumulació d’experiències que fa possible noves formes de lluita?
que ha passat es que la gent ha pres consciència de qui es l’enemic
EB – Jo crec que el que ha passat es que la gent ha pres consciència de qui es l’enemic. L’enemic es el capital, es l’ibex35 i es tot un aparell d’Estat. Llavors en conseqüència es van a combatre tallant totes les vies que possibiliten la continuació d’aquests.
MV – Jo crec que hi ha una línia, però no es tant d’aprenentatge acumulatiu, sinó de generacions formades des de la lògica de la lluita, de la desobediència, des d’una practica de moviment socials, que s’acaba materialitzant. Quan l’audiència nacional empresona els Jordis, hi ha uns dies que tothom no sap gaire que fer, perquè han escapçat la direcció de dues de les entitats sobiranistes que lideraven el moviment. I passa una cosa brutal, i es que els CDR ( Comitès de defensa de la República) comencen a créixer exponencialment, i s’horitzontalitza el moviment. I això es aprenentatge, això es herència política del procés antibolonya, dels antiglobalització, i dels moviments socials combatius.
I com s’apliquen conceptes com la desobediència, la unilateralitat, l’organització col·lectiva que provenen de l’esquerra anticapitalista i independentista, diguem-ne del «gueto» i que ara es socialitzen.
En que beneficia la República catalana a les classes populars de la resta de pobles de l’Estat espanyol?
EB – Ara mateix tenim un tauler de joc on les classes popular sempre perden. El règim del 78, amb tot el seu status quo. Doncs la República catalana ve a trencar aquest tauler de joc.
MV – Un combat al poder, es a dir, el que ha aconseguit el procés d’autodeterminació es despullar el poder. Portàvem uns anys en que l’enemic era difús. Era difícil assenyalar directament la causa primera de les desigualtats.
Però aquí hi ha un gir dels eixos de rotació. Si el 15M deia «No som mercaderia en mans de polítics i banquers», el procés independentista mou l’eix a un de tipus nacional.
el procés independentista planteja un combat a tota l’actual arquitectura del poder
MV – El 15M va ser un procés destituent molt potent. I el procés independentista planteja un combat a tota l’actual arquitectura del poder, entenent aquest com l’aparell d’Estat, l’ibex35, el govern, la monarquia, etc. La República catalana es un torpede a la línia de flotació de tota aquesta arquitectura d’elits. Es un torpede a la unitat d’Espanya, ja que la entenem com una presó de pobles i de pobres. També es un torpede la política dins la lògica del capitalisme d’amiguets. I finalment es un torpede a un model de institucionalitat i participació política, feta per que es participi cada 4 anys i de manera representativa. Això ja ho va plantejar el 15M, rebentar les vestidures d’aquesta representativitat. I el procés d’autodeterminació les acaba d’obrir, ja que finalment el que es planteja es un procés constituent. Per generar de manera col·lectiva un nou marc polític.
I l’altra cosa es que no només es tracta de l’Estat espanyol. Sinó també la Unió Europea. Des de una lògica de recuperació de sobiranies. Volem decidir si pagar un deute il·legítim, volem decidir si prioritzem la sanitat abans que les polítiques d’austeritat, etc.
En certa manera el moviment independentista es un moviment de resistència al neoliberalisme?
MV – Ara mateix tal com s’ha configurat al principat de Catalunya i amb la lògica dels països catalans si. La idea dels països catalans impugna totalment l’espanya de les autonomies, del «café para todos». Per això som un poc escèptiques i tenim cert malestar amb les esquerres espanyoles, que no entenen que donant suport a la República catalana t’estàs petant el règim. Si en vers d’això es manté l’Estat tal com està, el que estàs fent es alimentar l’status quo, apuntalant el poder.
Quina es la vostra relació amb la resta de les esquerres? I concretament ja que el vostre programa polític es al que més es pareix, amb el Comuns?
Amb els comuns tenim molta relació, però també he de dir que estem decepcionades, per que ens sentim poc acompanyades. També perquè pensem que donar suport a la República Catalana es apostar per un procés revolucionari també a la resta de l’Estat espanyol. I perquè hi ha uns temes d’anàlisis polítics que fan comuns que son erronis. Com es pensar que en el si de l’Estat espanyol es poden dur a terme polítiques transformadores. De fet fa poc han destituït al regidor d’economia de l’ajuntament de Madrid per negar-se a aplicar les retallades del Montoro. Això demostra que no es només a Catalunya perquè hi ha un moviment indepe.
