Ateneu Lo Tort, Manacor. – Bel Duran
El mes de març és per a moltes un mes significatiu en tant que compte amb unes dates i algunes celebracions importants, començant per el 8 de març, que enguany ha significat una vaga que ha marcat un abans i un després pel moviment feminista d’arreu de l’illa i del món, seguint per l’entrada, enguany un tant extranya, de la primavera i acabant amb les vacances de pasqua que tant ens agraden a les mestres i que ens permet fer una aturada per carregar piles i enfilar la recta final del curs escolar. A Manacor però, també celebram l’aniversari de L’ateneu Lo Tort que enguany compleix ja dos anys de vida, dos anys de feina col·lectiva que mereixen que se’n faci un balanç de tot plegat.
Record les primeres reunions per engegar el projecte, “volem ser una eina contra la desmobilització social i l’anestesia col·lectiva”, “volem ser un espai social, cultural i polític per a poder tenir l’oportunitat de plantar cara i treballar per canviar aquest model actual d’oci, cultura i consumisme que tant poc ens agrada”, “volem ser un projecte a partir del qual poder crear alternatives, un espai de formació i contrainformació, un punt de trobada, etc” deiem. Hem aconseguit però encaminar el nostre projecte cap a les metes que ens proposàvem?.
És evident que quan engegues un projecte d’aquestes magnituds no és senzill fer una valoració a curt plaç, i que és complicat incidir i projectar canvis reals dins una societat com la nostra, tot i així, ara que duim dos anys es pot dir que dins l’assemblea de L’Ateneu hem tengut, com passa a molts altres espais, alts i baixos. Moments de desànims que espassen i es tornen insignificant amb altres moments i experiències encoratjadores, suposo que és per això que m’atrevesc a definir la nostra existència com un èxit col·lectiu des del qual seguir fent feina per el nostre poble.
dos anys divulgant coneixement, idees i debat, dos anys teixint sinergies i solidaritat amb la resta de col·lectius de Manacor
L’activitat constant de l’Ateneu és també una senyal de que anam ben encaminades, duim dos anys divulgant coneixement, idees i debat, dos anys teixint sinergies i solidaritat amb la resta de col·lectius de Manacor, de Mallorca i diferents parts del món, dos anys organitzant el contrapoder popular i fent poble, i això ens omple d’energia i ens empeny a créixer cada vegada més.
Prova del que estic dient són la gran quantitat d’actes diferents que s’hi han fet, entre altres i especialment record un cicle de cinema i conferències sobre el poble Kurd que tot i celebrar-se a l’estiu aconseguí omplir l’ateneu a cada projecció, un trivial feminista organitzat per l’Assemblea Antipatriarcal on les veïnes més grans del barri hi participaren amb molta alegria i bon humor o la participació dels membres de l’assemblea a la trobada anual d’Ateneus i casals dels Països Catalans. Record també que l’Ateneu ha aportat el seu gra d’arena per reivindicar i construir un Sant Antoni més popular i més feminista a Manacor, per lluitar contra la massificació turística a la nostra illa o per teixir xarxes amb el moviment Rifeny.
Durant aquests dos anys l’Ateneu ha presenciat molts moments lúdics i festius, hem acollit l’humor de les companyes de Foc i Fum, hem escoltat i vist un grapat de concerts i espectacles d’autores locals i foranes que ens han aportat nous coneixements i ens han obert a nous mons. La formació, que ens sembla sempre tan necessària, ha estat també una constant, no sabria dir quantes assemblees ha acollit ni quantes xerrades formatives ha vist.
Tot plegat l’experiència no ha fet més que enfortir la xarxa associativa i col·lectiva de la gent que de qualque manera vol transformar el nostre poble, dia a dia, passa a passa demostram que hi ha altres maneres d’organitzar-se i gestionar-se, molt més equitatives, inclusives i participatives. I tot i ser conscient de les mancances i de la necessitat de millorar en molts aspectes, no hem queda altra que desitjar una llarga vida a l’Ateneu Lo Tort i, a tots els altres ateneus i casals d’arreu. La seva tasca així com la seva salut és imprescindible.
