S’acosten eleccions. Els mitjans i les xarxes van carregats d’anàlisis. Es publiquen enquestes i ja estem en precampanya. Tothom coincideix a dir que la novetat és VOX. Representa moltes coses i una d’elles és la por. Per això, aquí, des d’una esquerra que no ha complit els seus programes i que va desmobilitzar les seves bases i el seu electorat des del principi de la legislatura, ara fan seu el tradicional «Que viene la derecha» del PSOE i el muten. VOX és l’extrema dreta sense contemplacions. És el Circulo Balear jugant en primera divisió. És quelcom que preocupa molt a la gent honesta i, és clar, després d’haver fet polítiques ben neoliberals en temes com són l’habitatge o el turisme o no haver-se diferenciat gaire de les polítiques de dretes en temes com el transport (autopista de Campos, 2n cinturó, sense tren a llevant…); en haver perpetuat una manca d’infraestructures educatives, en haver conservat els guetos escolars a poblacions com Palma; o en no haver avançat de manera ambiciosa en la protecció del territori, la millor manera de connectar amb aquesta gent honesta de la qual reclama el suport a les urnes és la por que genera VOX.
Dit això, no entraré més. A mi, particularment, els missatges que vénen de determinats líders polítics i les seves comitives respecte a què ens anem preparant si perden, l’únic que em fan és molestar-me. No seria més normal que em volgueren convèncer per la sempre invisible feina dels seus diputats i diputades a Madrid o pels seus fets aquí a Mallorca o al conjunt de les Illes?
El cas és que no es banyen gens i no em diuen exactament a qui he de votar, si als de l’autopista de Campos o si als altres de l’autopista de Campos
De les persones que conec de partits d’esquerra encara ningú m’ha volgut convèncer per a què els voti, cosa que entenc que seria normal, doncs és l’opció i el compromís que han triat. Per contra, sí que hi ha hagut diferents companyes, amigues o conegudes que no són a cap partit que s’hagi de presentar als pròxims comicis i que m’han vingut amb què hem d’anar a votar perquè la cosa s’està posant ben negra. El cas és que no es banyen gens i no em diuen exactament a qui he de votar, si als de l’autopista de Campos o si als altres de l’autopista de Campos.
Darrere del seu argumentari no veig res més que la por. Això fa encara més feble la seva postura. Però, no és el pitjor. Quan no tracten de convèncer-te amb arguments programàtics i amb fets és perquè les evidències no els deixen. Simplement es conformen en la misèria del mal menor. Li he donat un parell de voltes i he tret conclusions. Aquesta paraula dèbil té al darrere una gran manca de compromís. Si hi ha qui creu que des del Consell, des del Govern, des dels parlaments (balear, espanyol o europeu), senat o des del Govern espanyol es poden canviar les coses i vol que jo cregui en les seves paraules, idò, que participi activament de la construcció d’una alternativa política. En canvi, els resulta fàcil titllar d’irresponsables a les persones que es neguen a donar xecs en blanc als partits que, per exemple, darrere de la bandera del realisme polític aproven pressuposts educatius que ens posen a la cua de la cua i que són el contrari del que duien als seus programes electorals. Però elles, persones tan suposadament preocupades pel que ens ve al damunt, no s’impliquen, no s’arromanguen les mànigues construint alternatives polítiques que et puguin convèncer a tu, a mi i a l’electorat. Per això et demanen que votis l’opció menys dolenta. Realment fluix.
Però elles no s’impliquen, no s’arromanguen les mànigues construint alternatives polítiques que et puguin convèncer a tu, a mi i a l’electorat
Les generalitzacions solen cometre molts d’errors i he de dir que algunes d’aquestes persones, una minoria, són al capdavant d’altres iniciatives socials o polítiques que les impossibiliten a implicar-se en la construcció de noves alternatives polítiques. Però no ens enganyem, es poden comptar amb els dits de les mans.
Quan s’opta pel mal menor es reforça el cinisme polític dels partits votats. Si han mantengut tant de consens en els seus excessos neoliberals o en accions polítiques continuistes és perquè no se’ls escapa que les votants d’esquerres ara mateix estan òrfenes d’alternatives, però també perquè una gran massa del seu electorat, encara que no estigui contenta, es conforma amb el que hi ha i en aquests partits ho saben (Bé s’ho haguessin pensat en tants de temes si se’ls hagués construït una alternativa sòlida a l’esquerra). Aquesta passivitat és una gran irresponsabilitat que només ens situa dins un bucle que d’aquesta manera no té final. Un bucle que, a més, té derives perilloses per la banda dreta. Un bucle que ja dura massa anys.
No com a conclusió, però si per acabar, vull fer notar que no he esmentat les eleccions municipals i les candidatures municipalistes que a elles es presenten. Això dóna per un altre debat.
