Miquel Missé: “No es neix home o dona, es neix amb un cos que té característiques sexuals diverses”

Ningú neix transexual. Si la identitat de gènere no és un fet biològic, la transexualitat tampoc. No es neix home o dona, es neix amb un cos que té característiques sexuals diverses, d’aquí a sentir-se home o dona no existeix una relació innata.

La crida feta des de la programació de l’Octubre Trans Error del CIS-tema, a la presentació del llibre A la conquista del cuerpo equivocado de Miquel Missé va reunir moltes persones a Los Oficios Terrestres, la llibreria de referència per tota la dinàmica i el compromís per tot el col·lectiu trans a Mallorca. Una presentació esperada i molt desitjada, una presència la d’en Miquel Missé que omple les expectatives de tothom. Feim un apropament que ens ajudi a aprofundir en els continguts del llibre esmentat, uns continguts que van sadolls de tota l’energia que aboca l’autor, des de la seva lluita personal i sociopolítica, des de la seva experiència i coneixements, sobretot des de la força, la fermesa i també la tendresa amb la qual transmet els valors que defensa.

La cita del llibre que s’esmenta a l’inici d’aquest text, conté en si mateix molt del que ens convida a tenir present. En uns temps que a l’Estat espanyol la transexualitat ha passat a ser portada dels mitjans, de les xarxes, de les televisions, segurament és adient fer-hi una mirada amb molta cura: No ens serveix la dimensió mediàtica que pot esdevenir manipulada, tergiversant o frivolitat la complexitat de les situacions personals que viuen, molt sovint moltes de les persones que van afrontant la transsexualitat. No ens interessa quedar-nos limitats i molt manco ens podem arrossegar per les rigideses del sistema.

Fou un recorregut rigorós i exhaustiu que neix d’una experiència madura, un relat que neix d’un cos, també d’un cor i una molt profunda i llarga reflexió

Tota l’exposició oral que en Miquel Missé va desenvolupar ens va omplir de seny, de reflexió, de crítica, convidant-nos a aprofundir en la multiplicitat dels factors que envolten cada una de les situacions personals en els camins de la transsexualitat. Fou un recorregut rigorós i exhaustiu que neix d’una experiència madura, un relat que neix d’un cos, també d’un cor i una molt profunda i llarga reflexió.

Els diàlegs que comporta la vivència de la transsexualitat ens travessen a tothom. Potser no ho volem veure, tal vegada anem amb els ulls cegats a força d’imposicions del sistema. De quina manera podem sentir-nos interpel·lades totes les persones per la vivència íntegra de qui viu en el seu cos, íntegrament, el qüestionament de cara a identificar-se entre una categoria o l’altra binària?

Escoltar en Miquel Missé porta inexorablement a admetre la interpel·lació que prové de la normativitat imposada. Apropar els sentits al discurs d’en Miquel, segurament de centenars de persones que com ell, viuen en primera persona les sensacions de trobar-se en un cos robat, cal que ens ajudi a transitar des de les rigideses vers posicionaments flexibles, de tal manera que com expressa Missé, ens puguem apropar a rompre amb els esquemes que acaben expulsant a molts homes i dones, que es poden sentir fora dels esquemes normatius.

La vida dels menors trans ha de poder trobar l’espai d’inclusivitat social, familiar, per sobre de redimensionar cap mena de pressió ni tractament

Un rigorós recorregut reflexiu sobre el camí de la despatologització, una mirada extremadament curosa al voltant de totes les situacions de persones menors que des de la primera infància van expressant el seu desig identitari, una mirada que contempla el necessari accent en el fet d’acompanyar, fent del camí del menor un trànsit que permeti evitar rebuig de tot ordre, acompanyament que en cap cas hauria de forçar cap situació. La vida dels menors trans ha de poder trobar l’espai d’inclusivitat social, familiar, per sobre de redimensionar cap mena de pressió ni tractament.

Vam poder parlar amb Miquel Missè el dia de la presentació, per un error informàtic en tenim menys del que desitjaríem. Ploram, però us compartim el que en vam extreure. Les de Missè són paraules que ens porten a la comprensió que es precisa envers la transsexualitat, fugint per complet dels estereotips, i de les manipulacions. Fent de la presència i la realitat de les persones trans, vida enterament inclosa en la vida social de les nostres comunitats.

…

Miquel Missé: Penso que els homes heterosexuals han de tenir un diàleg més complet amb els homes gais, penso que hem d’intentar dialogar, des de diverses experiències, al voltant del mateix. Quina relació tenim amb la masculinitat? Què té veure que tinguem una expressió masculina amb què ens identifiquem amb el masculí? La diferència de l’expressió i els valors, tu pots ser una persona d’expressió masculina (per com t’agrada vestir-te, pentinar-te…) però tenir molta més proximitat amb els valors històrics tradicionals de la feminitat (com la cura o altres). Aquí hi ha una amalgama de temes. Crec molt important no generalitzar, no ficar tots els homes al mateix sac. Aquests és un problema polític que alguns feminismes promouen i jo no comparteixo, de la mateixa manera que a mi no m’agrada que es pensi el trans com un món homogeni.

P: El que hem de fer és desfer-nos del concepte de gènere en el sentit de rigideses? Hem de fugir de les rigideses?

Sí, clarament. Hem de fer aliances primer. Hem d’escoltar-nos sense prejudicis, escoltar-nos sense tenir tan present qui diu què i prestar atenció a què s’està dient. L’única solució per tot aquest embolic que tenim és flexibilitzar les normes de gènere. Això ens serveix a tots, com a lluita col·lectiva, des de diferents posicions.

Acostar-nos a la transexualitat passa per aquí, per a tots i totes?

La gent ha de sentir-se interpel·lada pel fet trans, ja que la transexualitat parla de tothom i no només de la gent trans.

Aguait és un projecte periodístic autogestionat i necessita el teu suport econòmic per poder seguir explicant Mallorca des d’una altra mirada.