Per començar, un comiat

Te’n vas.

 

Te’n vas i no deixes ningú indiferent. Te’n vas. Però nosaltres celebram la teva vida, la sort d’haver
viscut la nostra devora tu.

A les retines hi duim gravat el teu record, que encara avui és tan proper. Tu, tan fidel als teus i als
teus costums. Amb el somriure permanent, la llàgrima fàcil,  l’humor transparent, la saliva màgica
que ens curava totes les ferides, el COR FORT…

Hi ets a cada pensament, a cada somriure, a cada rialla.

Els teus néts i nétes hem tengut la gran fortuna de viure la nostra infantesa amb tu, de créixer amb
tu, que ens has regalat l’alegria d’aprendre que la felicitat és a les petites coses, a allò més senzill i
qüotidià, al dia a dia. Gràcies per tant d’amor que ens has donat. Gràcies.

Cada any, a cada festa, quan brindàvem, sempre, deies: ‘que l’any que ve no en falti cap. I si en
falta cap, que no sigui jo’.

Te n’has anat, però, abuelo, seguirem brindant i tu mai, mai, mai hi faltaràs.

 


Aquesta entrada pertany a un projecte paral·lel a Aguait, però inclòs al nostre web. Pots trobar totes les entrades d’aquest espai fent clic sobre la imatge.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here