La conec des de que va néixer.
Li conec les pigues, la pell i les escates.
Pot ser un peixet que escapa o fer-se balena i recollir-me.
Li conec les cares, les mans, les geniades i les armes.
És la petita, però sap fer-me molt bé de gran. A vegades sóc jo qui, sense dir-li, necessit que me faci de gran i jo fer-me peixet i aleshores es converteix ella en balena.
M’aguanta, m’engronsa, però també m’escup i m’espavila.
Cotonets quan cal i fregall quan toca. Però sempre amb dolçor.
Som dolçor, però també som lleones. Som lleones que responen si toques a l’altra. Treim les ungles i no les amagam fins que hem repartit el que havíem de repartir i torna la calma.
No sempre ens entenem, no sempre ens posam d’acord, però els nostres enfados duren de cada dia menys i és que ja ens coneixem massa.
Hem creat mil refugis, des de coves al llit amb els llençols que feien que si els nostres pares entraven a renyar-nos per l’escàndol que fèiem no ens poguessin veure, a cabanyes molt ben equipades als descampats de Son Bieló.
Hem compartit les pors més grans i ens hem desvetllat secrets que a ningú més hem dit.
I és que hi ha ferides que només entre noltros sabem com curar-les. Com hi ha ferides, també, que només noltros ens podem fer.
Mirar-la i pensar, que bé, quina sort tenir-te i que m’estimis. I que de cop el meu pit es relaxi, els problemes no desapareixen, però entenc que no tenc per què fer-ho sola.
Gràcies.
Saps quan t’arriba un regal sense que l’hagis demanat, però quan arriba saps que és allò que volies, que sempre havies volgut? Idò això me va passar amb tu fa 27 anys.
Gràcies.
Aquesta entrada pertany a un projecte paral·lel a ‘Aguait’, però inclòs al nostre web. Pots trobar totes les entrades d’aquest espai fent clic sobre la imatge.
