Me deman qui seria jo sense les meves contradiccions.
Quan de cop me trob pensant allò tan políticament incorrecte. Quan me barall entre la dieta i la pizza. Quan m’enrabii nivell ‘ataque pokémon’ perquè qualcú no me fa prou cas. Quan crid tant que no tenc dret ni de reivindicar el dret a la geniada. Quan me sent culpable per sentir-me sola, precària o gorda.
Hi ha dies que ho cremaria tot.
Hi ha dies que not que l’entorn m’empeny, m’espitja, me col·loca constantment al límit. Per molt que desitjaria ser megacoherent, no puc ni aparentar-ho. Quan me supera, corr a amagar-me al cau per no esquitar-ho tot, per controlar l’incendi.
Què fàcil és ser natural quan te surt un somriure. Què difícil, quan ho fa una llàgrima o un crit. Somriure apretant les dents, fer veure que no passa res.
I és que, senyors, no m’han educat per saber encaixar una derrota. M’han ensenyat a ser aquella maleïda nina bona, m’han educat per ser perfecta i, ho vull ser tant, que les imperfeccions m’esclaten a la cara, a la panxa. Sent que no puc tolerar les meves contradiccions. Odii el dubte, i estic instal·lada en ell. Odii estar gelosa i, quan hi estic, odii odiar-ho i odii l’odi que la gelosia desperta. M’odii a saco.
Com a mínim ja no odii admetre-ho.
Quan estic al límit pens en les meves companyes. En les meves amigues. Aquelles amb qui compartesc els dubtes i les contradiccions. Les que formen part de l’altra cara de la moneda, l’entorn facilitador, exempt de judicis malsans, ple d’empatia i sororitat.
Pens en tots els moments en què me sent còmoda i surt aquell somriure natural. Quan estic tranquil·la i el dubte i les ferides perden tot el protagonisme.
I pas molt de gust.
Me n’he adonat que no és tan difícil conviure amb les meves contradiccions. Que, tot i que quan la frustració apareix ocupa tot el focus, la major part del temps predominen els clars i no els obscurs. Que me sent realment bé amb el meu entorn, que me sent forta, que els dubtes, l’enveja i la por hi són, però també hi és la seguretat i el suport mutu.
Qui seria jo sense les meves contradiccions? Si me configuren i me fan avançar i aprendre, posen l’alarma necessària quan comença el foc i fan que sàpiga apagar-lo abans de cremar-me. Negar-les seria la major contradicció.
Aquesta entrada pertany a un projecte paral·lel a Aguait, però inclòs al nostre web. Pots trobar totes les entrades d’aquest espai fent clic sobre la imatge.
