El món de les emocions, mites i perspectiva de gènere

Com es creen les emocions? Es poden universalitzar? Podem localitzar circuits específics al cervell per a cada una d’elles? Els circuits es troben pre-establerts o es construeixen? Trobam diferències entre homes i dones? Aquestes són biològiques o provenen d’un constructe social? Es poden modificar? Totes aquestes preguntes són les que m’han anat sorgint en adentrar-me en el món tan complex de les emocions.

Al llarg de la història hi ha hagut un gran interès pels fenòmens emocionals des de diferents perspectives. Per entendre les emocions primer de tot hem de conèixer el creador d’aquestes, el cervell. Aquest òrgan és una xarxa de milers de milions de neurones, banyades en neurotransmissors, molècules que les comuniquen. Entramat que fa que sigui complex i alhora permet que aquest ens pugui estar donant diferents representacions d’un mateix fenomen en un mateix context.

Aleshores, per a què serveix el cervell? Per a garantir eficientment recursos pels sistemes fisiològics dins el cos d’un animal de manera que aquest pugui créixer, sobreviure i reproduir-se. Aquest balanç s’anomena ‘allostasis’. És a dir, ‘actua’ en efecte d’aconseguir regular l’organisme per establir la seva homeòstasi a través de canvis fisiològics o de comportament.

Moltes de les nostres creences més bàsiques sobre l’emoció resulten ser mites.

Lisa Feldman Barrett, investigadora de les emocions amb perspectiva de gènere, comença la seva xerrada Ted The Three Big Myths About Emotions, Gender and Brains explicant que moltes de les nostres creences més bàsiques sobre l’emoció resulten ser mites.

Destaca tres mites. El primer, que les emocions es mostren a la cara mitjançant expressions que tothom reconeix. És a dir, fins ara s’ha dit, que tothom expressa les emocions de la mateixa manera a totes les parts del món i que tothom les reconeix com a tal. Estableix que una mateixa emoció pot ser expressada de moltes maneres, a la vegada que la mateixa cara o moviments facials poden expressar diferents emocions. Quan xerram d’emocions una cara no s’explica per ella mateixa i, què passa realment? El nostre cervell intenta endevinar què signifiquen aquests moviments facials per tal de contextualitzar l’expressió emocional. No obstant això, la representació de les expressions que s’han establert en el nostre dia a dia (que trobam a les xarxes socials) han estat estipulades per un petit grup de científics com a universals i segueixen estant basades en estereotips de l’emoció.

El segon mite que posa damunt la taula és que les dones són més emocionals que els homes. En estudis realitzats s’ha vist que no hi ha diferències significatives en la mitjana d’expressió de les emocions al dia a dia entre sexes. D’on venen aquests pensaments? En realitat, comenta, són estereotips i aquests ens condicionen a com percebem les emocions de les altres persones reforçant el propi estereotip. Exposa un exemple molt significatiu del que comporta una percepció diferent de les emocions: quan en l’esfera dels jutjats una dona amb càrrecs per un crim violent expresa ràbia (o es percep així) reb una sentència més severa; en canvi, si ho fa un home, la sentència és més lleugera perquè se li associa una falta de control del seu comportament i que les seves emocions el sobrepassen.

El tercer mite rebat la creença de l’existència de circuits específics al cervell dedicats a cada emoció. Moltes vegades quan sentim una emoció tenim la sensació de que ens ve de fora i ens obliga a fer i a dir coses que no volem. Així sembla que tenim enterrat profundament una bèstia interior, un conjunt de circuits d’emoció preestablerts que la nostra racionalitat ha de controlar. El cervell, com a mestre de l’engany, crea experiències per a nosaltres alhora que ens enganya sobre com són creades aquestes experiències. Les emocions són construccions complexes, no circuits simples. Per tant, les emocions no són creades en el cervell sinó per ell segons la necessitat. És a dir, no són reaccions al món sinó construccions d’aquest. Específicament, les emocions són creacions de les sensacions del cos i del seu significat en el context en el que ens trobam quan les sentim.

Aprofundint una mica en les diferències de gènere, exposa que en els darrers estudis es demostra que les dones no són més emocionals que els homes. Però, realment construïm les emocions de la mateixa manera? Com influeix la socialització en les nostres emocions?

La majoria d’investigacions s’han centrat en tres àrees del desenvolupament emocional: l’enteniment de les emocions, l’expressió de les emocions i la regulació de les emocions. Es pensa que dins l’enteniment de les emocions s’inclou la comprensió de les experiències emocionals pròpies així com l’enteniment de les expressions emocionals de les altres persones. L’expressió de les emocions es defineix com la propensió a mostrar emocions de manera efectiva segons context i cultura. Finalment, la regulació de l’emoció s’entén pels processos, tant extrínsecs com intrínsecs, responsables de monitoritzar, evaluar i modificar les reaccions emocionals per aconseguir els objectius.  

Aprendre a expressar les emocions és bàsic per a un desenvolupament social i emocional sa. Degut a aquesta importància, és crític entendre si el desenvolupament de les emocions és susceptible a diferències de gènere.

La infància i l’adolescència són claus en el desenvolupament emocional. Els infants aprenen sobre les emocions a través de presenciar els sentiments i emocions d’altres persones, de com aquestes representen les seves emocions i de la manera en què se’ls parla sobre sentiments i emocions. Es aquí on entren els estereotips de gènere i la importància de la socialització diferencial en les emocions.

Els estereotips sobre la manera en que s’espera que homes i dones gestionin les seves emocions preval a la nostra cultura i societat.

Els estereotips sobre la manera en que s’espera que homes i dones gestionin les seves emocions preval a la nostra cultura i societat. Diàriament es veuen imatges d’homes reservats i dones emocionals als distints mitjans de comunicació, literatura, art… Als al·lots se’ls ensenya a quedar-se les emocions a dins i a les dones a treure-les fora. A més, segons quines emocions es troben ben vistes per a un gènere, com plorar a les nines i mostar ràbia als nins.

Fins a quin punt dones i homes detecten, processen i expressen emocions de forma diferent? Hi ha més similituds que diferències entre gèneres? O en canvi és la persona que interpreta aquestes emocions la que estableix la diferència basant-se en estereotips de gènere?

Estudis realitzats els darrers anys han establert nombroses diferències en la manera que homes i dones interpreten les emocions i hi reaccionen. A més, també s’han trobat estudis on s’apunta que l’orientació sexual hi influeix. Segons aquests, una dona heterosexual i un home homosexual tenen més en comú emocionalment que un home heterosexual i un home homosexual. L’explicació d’aquest fenomen es troba menys estudiat. Si bé, hi ha teories que intenten exposar el perquè d’aquestes diferències.

La teoria biologicista exposa que nins i nines mostren diferències biològiques innates que existeixen ja abans del naixement, és a dir, que són genètiques i/o que sorgeixen durant el seu creixement. S’inclou aquí l’expressió genètica i hormonal diferencial que contribuiria a les diferències cerebrals i del cos entre mascles i famelles.

La teoria del desenvolupament social proposa que els infants aprenen comportaments consistents en els rols de gènere a través de l’aprenentatge cognitiu, la socialització i l’experiència. Posa l’accent en el paper actiu dels infants al llarg del seu desenvolupament segons el comportament de gènere. Segons aquesta teoria, nins i nines desenvolupen esquemes cognitius per al seu gènere basats en l’observació de l’entorn. Aquests esquemes inclouen informació sobre els comportaments i trets associats a ser un nin o una nina. Amb el temps, els nins i nines desenvolupen un esquema per al seu sexe “propi” i procedeixen a seleccionar activitats i entorns que s’ajustin als seus propis esquemes sexuals. Dins aquesta s’estableix la teoria de la socialització diferencial o aprenentatge social que afirma que els infants són encoratjats a través d’una docència explícita o mitjançant un modelatge per adoptar comportaments consistents en el rol de gènere. Aquesta teoria suggereix que les diferències de gènere en l’emoció haurien de ser més fortes amb l’edat, ja que els infants desenvolupen esquemes de gènere i tenen més experiències de socialització a mesura que passen els anys.

Per últim trobam la teoria de la construcció social. Aquesta accepta que hi ha certa tendència de comportament consistents a cada gènere que s’inscriuen durant la infància, tal com s’indica en les teories anteriors. No obstant això, afegeix a aquestes teories l’èmfasi del paper del context per a l’expressió d’aquests comportaments internalitzats. Proposen que aquesta expressió es durà a terme segons el context per més acusades que siguin les expectatives socials envers homes i dones.

A més de les teories aquí esmentades, alguns estudis apunten que aquestes diferències poden ser degudes als estereotips culturals. Per exemple, les dones es perceben com a més emocionals i amb comportament correcte perquè es creu que això és el que una dona fa, mentre que els homes expressen emoció només quan la situació ho justifica. Seria per això que, quan un home s’expressa de la mateixa manera que una dona no ho interpretem d’igual mode, posant la nostra mirada estereotipada per construir com percebem les emocions dels altres.

Sigui quin sigui l’origen de les diferències de gènere, aquestes afecten a la salud emocional i/o física de les persones. Les dones ‘excessivament emocionals’ solen tenir un major risc de depressió, ansietat i altres trastorns de l’estat d’ànim, mentre que els homes que ‘reprimeixen els seus sentiments’ solen tenir un major risc de patir malalties físiques o solen seguir un comportament més arriscat i patir addiccions. Tot això pot ser directament degut a les diferències emocionals de gènere i/o al diagnòstic diferencial establert pels professionals al estar impregnats també d’aquests estereotips de gènere.

Segurament mai no podrem arribar a comprendre en la seva complexitat el nostre univers emocional. La manera en la que ens han educat és amb la que percebem les emocions de les altres persones. Per això, és realment aventurat intentar establir si hi ha o no diferències de gènere i com es donen aquestes. El que hem d’entendre és que, sigui quin sigui l’origen de les diferències de gènere en relació a les emocions, aquestes s’han de seguir estudiant per a que el seu coneixement ens serveixi per a millorar la salut emocional de les persones.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here