Autora: Gema Valencia

Traductora: Maria Francisca Marimon

En moments tan desesperançadors com l’actual es fa indispensable pensar en altres maneres d’actuar que ens permetin imaginar i practicar altres vides allunyades de l’explotació i l’acumulació. L’Economia Social i Solidària (ESS) va ser un raig de llum, ja que va proporcionar un marc d’actuació per combatre algunes de les desigualtats que genera el sistema econòmic actual. Des de la sostenibilitat, la solidaritat i la redistribució es posen en el centre qüestions menystingudes amb pràctiques que tenen el benestar de les persones i la vida com a objectius principals. Però quines alternatives ens permet imaginar?, ofereix oportunitats per fer front a les desigualtats de gènere?

A Espanya, l’ESS va suggerir un camí que és transitat cada vegada més, i que ha provocat que en certs sectors es popularitzi com una manera diferent d’entendre l’economia. Ha passat de facturar 171 milions d’euros anuals a 379 en l’última dècada, i a més ha aconseguit endinsar-se en sectors com l’energia, la banca o les telecomunicacions que, com comenten a Alternatives Econòmiques, eren àmbits que fins fa molt poc pareixien inabastables.

Això demostra que hi ha esquerdes i altres maneres de fer més enllà del ritme acumulatiu, i més d’acord amb els temps de la naturalesa i la vida social. Però el neoliberalisme és un monstre que fa temps que resistim i és difícil d’esquivar; fins i tot dins el si de l’ESS se segueixen reproduint algunes desigualtats contra les quals es pretén lluitar.

Com a alternativa, presenta un conjunt d’eines esperançadores i agrupa algunes de les demandes de l’economia feminista. La forma d’organització horitzontal i la democràcia en els seus processos en són alguns exemples. També es recalquen altres factors aliens al mercat i a la producció, i es reconeix que tots i totes som dependents i necessitam atenció.

Així i tot, les dones d’aquest sector segueixen tenint menys pes en la presa de decisions. I encara hi ha diferències salarials1, a més dels rols triples que duen a terme les dones, a la feina, en l’àmbit domèstic i en el manteniment de comunitats; segueixen havent-hi espais masculinitzats en assemblees, hi ha una major presència d’homes en llocs de feina relacionats amb la comptabilitat de les entitats, etc.

I sí: podríem repetir que les cures com a treball que sostén la vida és una qüestió que entra en el discurs de l’ESS. Però el monstre continua aquí, i en la hiperracionalització de la societat actual ens enfocam més en obtenir mesures que siguin fàcilment quantificables. Quantes feines estables es creen en aquest context és un factor important, però hauríem d’anar més enllà i veure com es mantenen aquestes vides fora de la productivitat.

Un primer pas podria ser veure com introduïm de manera efectiva la feina d’atenció als dependents, o feina de cures. Què és una vida digna més enllà de l’accés a béns i serveis? Encara que els criteris ètics i socials siguin primordials en les iniciatives de l’ESS, el seu epicentre segueix essent la producció. Això fa que a la pràctica, el mur de separació entre la productivitat i la reproducció es mantengui. I, al final, les feines i tasques feminitzades queden relegades a la perifèria de les activitats dels projectes. Així doncs, com ho podem fer per tal que totes les feines que tenguin a veure amb la reproducció social siguin assumides al mateix nivell que les productives?

El patriarcat és part del sistema capitalista que l’ESS pretén combatre. Així que per seguir progressant en aquesta línia és indispensable posar l’èmfasi en com passar del discurs a la realitat pràctica en relació amb la crisi de les cures. És cert que, malgrat tot, els projectes de l’ESS conviuen en un context en què el neoliberalisme campa lliure, i això ens fa participar en els rituals del capital. Però el que no hem de deixar de banda és la crucial importància de valorar, de manera real i eficaç, la part reproductiva. Perquè, al final, l’ESS es basa en oferir alternatives on hi capiguem totes.

La Xarxa d’Economia Feminista treballa des de fa temps sobre aquestes reflexions. La perspectiva feminista és tenguda en compte en els projectes de l’ESS, però en el ritme diari es dilueix i deixa de ser un tema central en les pràctiques rutinàries. Per reclamar la importància de prendre mesures reals, es presentà el Decàleg de l’Economia Feminista en el context de la Fira del Mercat Social de Madrid el passat mes de setembre.

Decàleg de l’Economia Feminista

En aquesta mateixa línia s’han produït diversos avanços. Fa un any, Coop57, una cooperativa de serveis financers ètics, augmentava la baixa parental de dues a vuit setmanes. Aquestes sis setmanes que queden fora de la legislació actual van a càrrec de la cooperativa i inclouen parelles homoparentals i també casos d’adopcions. Aquesta mesura tracta de fomentar de manera concreta la corresponsabilitat de l’atenció als dependents, aspecte en el qual la comissió feminista de l’entitat ha estat treballant des de la seva formació. És una gran millora però, com asseguren des de la Xarxa d’Economia Feminista, “la conciliació no supera el desequilibri que qui més concilia segueixen sent les dones”2.

D’altra banda, la Xarxa de Xarxes d’Economia Alternativa i Solidària (REAS) proposa una eina d’auditoria que fa un balanç social de les entitats que l’integren. En un exercici de transparència s’avalua i es comparteix amb la societat com s’ajusten als valors que promouen i prediquen. Els principis d’aquest examen social es basen en la Carta de l’Economia Social i Solidària, que n’estableix sis: principi d’equitat, de treball, de sostenibilitat ambiental, de cooperació, sense fins lucratius i principi de compromís amb l’entorn. Sens dubte es tracta d’una iniciativa realment útil, que s’hauria d’estendre i anar definint encara més els seus principis quantificadors per rompre la barrera que segueix separant el que és productiu del que és reproductiu.

Incorporar una perspectiva feminista conscient més enllà del fet discursiu no està exempt de dificultats, però és indispensable per aconseguir que una economia sigui veritablement social i solidària. I també ho és reconèixer que el monstre seguirà apareixent. Per combatre’l no hi ha res millor que un qüestionament constant i la revisió de les pràctiques quotidianes. En aquests amagatalls comuns on més li agrada ocultar-se per, si ningú el descobreix, passar-se de la ratlla i estrènyer encara més les seves urpes.

Publicat originalment en castellà per Gema Valencia a Pikara Magazine 8/1/18.

¹La Red Mujeres del Mundo construye herramientas para facilitar la automatización de las mujeres en la Economía Social y Solidaria, de Quartiers du Monde. Inclòs en el Dossier nº 25 d’ Economistas Sin Fronteras.

²La Red de Economía Feminista de Madrid como experiencia, concreta y situada, del fortalecimiento de las demandas feministas dentro de la economía social y solidaria. Inclòs en el Dossier nº 25 d’Economistas Sin Fronteras.

Per veure tots els articles que conformen aquest especial clica sobre la imatge.