Que plogui

Que plogui, que plogui.

Que plogui i se’m dissimulin les llàgrimes.

Avui és un dia així,

està tan ennuvolat per fora com per dins

i la pluja va a tempo amb el regalimar de les meves llàgrimes.

És un dia gris el miri per on el miri.

Me faria bolleta davall tones de flassades que no em deixessin moure per poder quedar k.o. i a la fi rendir-me a aquest dia.

I de cop: pipip.

Un missatge teu amb una xorrada de fotografia me desbloqueja i començ a regalimar paraules com llàgrimes.

I me basten quatre paraules teves per serenar-me.

Per tornar-me a cobro.

Una xorrada com la imatge i una xorrada rollo Cohelo, que me doni permís per estar així, que ha de ploure perquè les flors floreixin i que demà ja sortirà el sol.

Me basta.

Me calma.

M’allibera i ja no necessit tantes flassades.