Intentam -no sempre amb èxit- posar al centre les persones. Aquest mantra, après del feminisme, l’hem adaptat com: “primer nosaltres, després Aguait” i no l’hem posat en pràctica tant com caldria.
Amb aquesta calor rabiosa ens hem adonat que Aguait compleix un any. No un any des del primer article publicat, ni de la presentació que férem a can Alonso; un any d’ençà que posarem a treballar en aquest projecte. Gràcies a la feina feta durant un estiu feixuc, ens vam donar a conèixer el setembre passat. Per tant, resulta, que fa més d’un any que no aturam, i pel bé de totes, ja toca. No ens amagam; estam orgulloses, contentes, però sobretot, esgotades. Hi ha coses, canvis, que vos haurem de comunicar quan arranquem el curs vinent, però ara xerrem d’aquest estiu.
Com ja haureu comprovat, aquest mes de juliol hem baixat l’activitat considerablement i avui baixam les persianes, però no del tot ni per sempre.
avui baixam les persianes, però no del tot ni per sempre
Juliol l’estam dedicant a feines internes. El primer que hem fet és posar-nos al centre -com vos dèiem-, gràcies a l’ajuda de les companyes de la cooperativa Bauma hem iniciat el treball de cures que teníem pendent, tot i que encara ens queda camí en aquest aspecte. Ara, treballam per arribar als acords sobre el rumb que ha d’agafar Aguait i estam acabant la valoració d’aquest primer curs. Prest, ens trobarem la vintena de persones que donam vida al mitjà i farem els ajustos i modificacions que calen per a consolidar-nos. I el que sí que vos podem avançar, és que aquest mes acamparem a l’estudi de Moiré, per a desenvolupar -amb el nostre estimat equip informàtic- la versió 2.0 del web, per tal de seguir facilitant-vos i millorar la lectura dels nostres continguts. A més, estam preparant alguna sopreseta per bufar les espelmes d’aquest primer any.
Per agost, quan acabem aquestes feines, procedirem a fer una desconnexió absoluta de totes les nostres responsabilitats del mitjà i les substituirem per l’aigua salada, alguna sortida fora de l’illa, lectures pendents, i, i, i. Però sobretot, dedicarem temps a cuidar-nos, que és la manera més revolucionària que coneixem per seguir fent periodisme.
Tornam per setembre, que és quan comença l’any de veritat. Bon estiu a totes.