El col·lectiu editor d’Aguait no es fa responsable ni del contingut ni de la forma dels articles publicats en aquesta secció, i no comparteix necessàriament la mateixa opinió.
El dia 25 de gener el CDR UIB vam ser convocats a una reunió amb la vicerectora d’estudiants, Rosa Isabel Rodríguez i el vicerector de campus Antoni Aguiló, sense haver-se’ns concretat abans el tema d’aquesta, sabent només que el que parlaríem tindria a veure amb la xocolatada que es va realitzar el dia 14 de desembre al claustre del Ramon Llull, després de l’acte sobre formació assembleària organitzat. Cal destacar la insistència que es va tenir des d’un primer moment per part del vicerectorat per a que ens identifiquéssim les assistents a la reunió. Donat que nosaltres ja havíem facilitat anteriorment un nom de contacte i un correu electrònic per tal de poder demanar el permís per a l’acte de la xocolatada ja esmentada vam considerar que no era necessari aportar més dades, tenint en compte que ni tan sols sabíem el motiu de la reunió. Òbviament aquesta omissió de la informació de manera deliberada per part del vicerectorat és una eina més per encasellar-nos dins un sistema de subordinació i per demostrar qui són els que marquen el ritme i l’esdevenir del que passa dins la universitat. L’autoritarisme de les institucions universitàries no és cap novetat sinó que, pel contrari, són ben coneguts fets com ara el requisament d’una estelada i paperetes pel part del degà Miquel Deyà o de la prohibició i desvinculació de la UIB en actes en suport a la llibertat d’expressió com va succeir amb l’acte del raper Valtonyc.
Així doncs, l’assemblea pren la decisió de no identificar-se abans de conèixer el motiu de la reunió. Aquest funcionament assembleari que entra en conflicte directe amb la seva intenció de fer-nos entrar en la dinàmica de subordinació donat que, una vegada ens hem personat al despatx del vicerectorat, se’ns nega la comunicació del motiu de la reunió si no ens identifiquem plenament, incloent noms, llinatges i especificant el curs que fèiem. Nosaltres intentem raonar amb ells que aquesta decisió no la podem canviar ja que és una decisió presa col·lectivament, però aquesta negociació no arriba a rés i ens disposem a abandonar la reunió.
Caldria recordar el significat de “col·lectiu” al vicerectorat, ja que segons les diferents accepcions del Diccionari d’Estudis Catalans un col·lectiu és allò “Que fan diferents persones conjuntament, que afecta totes elles” o “Pertanyent als noms col·lectius“, tal vegada aquesta concepció del que significa formar part d’un conjunt de persones no es pot entendre des del punt de vista jerarquitzat del vicerectorat, però el que tenim molt clar és que com a CDR UIB la nostra forma assembleària i col·lectiva no es pot negociar, no permetrem que se’ns intimidi i imposi una manera de funcionar basada en el poder d’uns cap als altres, i menys deixarem que les seves eines de manipulació ens acabin sotmetent a la forma “preestablerta” de funcionar dins les institucions; nosaltres hem vingut per posar en dubte tot això i forma part de la nostra lluita reivindicar una forma més justa i democràtica d’organitzar-se, per tant, la resposta al vicerectorat és NO, no et volem dir com ens diem perquè no sabem que ens voleu dir, perquè no hem convocat nosaltres aquesta reunió i perquè tenim dret a ser un col·lectiu i no a ser persones individuals que decideixen coses dins un despatx.