Aquestes darreres setmanes, la defensa del català (o el seu atac) han copat les notícies dels mitjans i les xarxes socials. És ben sabuda la polèmica i tampoc no m’hi vull aturar gaire perquè ja se n’ha dit de tot, però on sí que em vull centrar és en la defensa d’un argument que es repeteix bastant, i sobretot, a l’àmbit de la sanitat: «El personal de sanitat ha de conèixer el català, perquè si hi va la meva padrina, en una situació de nirvis o de malestar, li costarà expressar-se en castellà i per ventura no li explicarà el seu problema de la millor manera», amb totes les seves variants.
És ver que és un argument fort, perquè és una situació que passa. La meva padrina mateixa m’ha expressat la seva preocupació perquè no l’entenguin en anar a la consulta. Però alhora, trob que suposa rebaixar-nos perquè ho sent com si ens haguéssim de justificar per haver d’usar la nostra llengua lliurement. Quantes vegades hem sentit «T’ho puc dir en català? És que m’exprés millor que en castellà»? Per què ens hem de fer de menys, disculpar-nos i dir que no dominam una llengua per sentir-nos bé en usar la llengua pròpia d’aquí?
I alerta, pot ser que qualque idea hom l’expressi millor en català, però en les generacions catalanoparlants que hem crescut amb l’omnipresència del castellà a mitjans de comunicació i a la vida pública, és evident que sabem parlar castellà i que podríem comunicar pràcticament qualsevol cosa en qualsevol de les dues llengües. L’argument, per tant, no hauria de ser aquest, sinó que hauria de ser, senzillament, que hi tenim dret.
L’argument no hauria de ser aquest, sinó que hauria de ser, senzillament, que hi tenim dret
A més, mirant cap al futur, què passarà quan ja no hi siguin les generacions a qui encara els costa parlar castellà?, ja no podrem defensar que s’exigeixi el català a la sanitat amb l’argument que hi haurà gent que no podrà expressar-se bé, quedarem desarmats davant la “libertad de elección”. És per això, que en aquest cas, però en el dia a dia també, no ens hem de disculpar per no girar la llengua, sinó que d’una vegada per totes hem de dignificar-nos i exigir que puguem expressar-nos en català perquè és un dret. I això no necessita justificació.
