Foguerons, balls d’endimoniades, torrades, glossades, cants i celebracions per tot arreu. Les festes d’hivern més intenses i viscudes de Mallorca, molt arrelades, ens conviden a fer bulla i viure intensament, a moure’ns des de totes les vessants dels nostres sentits i el nostres cossos.
Anem de festa, bevent en les arrels més ancestrals de les nostres costums: una magnífica manera de fer col·lectiva la vida i els seus plaers. Bevem en el més arrelat de les nostres tradicions, les estimam, les respectam, fins i tot ens permeten construir-hi identitats: com a poble, com a comunitats que estimen i respecten el seu tarannà, la cultura popular com a eix, les simbologies i mites que envolten el ventall festiu d’aquests dies.
Les tradicions es construeixen amb el pas dels dies, amb noves insercions dels elements vius de cada temps
Les tradicions ens conviden a repetir models? Les tradicions es construeixen amb el pas dels dies, amb noves insercions dels elements vius de cada temps. Les festes d’hivern segurament a la nostra terra arrelen en l’avior pagès del nostre poble. Moltes de les simbologies i expressions que venen acompanyant la festa van afegint i confegint-se. Els elements que s’expressen amb els privilegis en la participació es veuen sacsejats: les dones volen ballar com a Dimònies, volen formar part de les colles, passen a reclamar el seu espai en plenitud de drets. Les dones volen estar plenament a les colles dels Cossiers, volen ser protagonistes dels glossats i de la festa.
Les tradicions tenen diverses vessants. Una és la transmissió de valors, donant continuïtat a molts de trets identitaris. Costums, hàbits, construcció cultural, sentiment com a pobles. La cultura, també la d’arrel tradicional es construeix amb el que aporta, granet a granet cada etapa generacional, cada una de les construccions socials que obrint-se a nous espais van fent aportacions novelles, construint i desconstruint. Això vol dir fent revisió i miram en prim compte, allò que va passant a pràctiques més ràncies, que molt sovint venen qüestionades amb les noves idees, pràctiques socials i vivències a flor dels nous temps.
Les festes populars, que defensam plenament, tenen també en el seus espais, expressions, costums, pràctiques, expressions i simbologies que beuen de les fonts tèrboles del masclisme.
Les festes com a expressió de vida han de poder excloure tota la cuirassa dels vells models discriminatoris
Hem de poder DESEMBOLICAR els trets masclistes que van soterrats en el bessó del tradicionalisme involutiu. Les festes populars, que defensam plenament, tenen també en el seus espais, expressions, costums, pràctiques, expressions i simbologies que beuen de les fonts tèrboles del masclisme; del domini, del sexisme, de moralismes. Les festes com a expressió de vida han de poder excloure tota la cuirassa dels vells models discriminatoris. Sentir i viure en festa ha de ser viure la gaubança de poder créixer col·lectivament envers l’inclussivitat sense cap mena d’actitud que pugui conduir als dominis de la masculinitat hegemònica.
Hem de viure en festa, inserint en les nostres vides el #Jotambévullballar, el clam i espai de conquesta de les dones per participar plenament en els espais i expressions de les costums més arrelades.
Anem de festa i bauxa tenint molt present el rigorós respecte a l’altre. Aprofitar la lliurança dels sentiments, gaudir de fer uns glops compartits, mentre estam a una torrada, no ens autoritza a l’abús, a l’agressió sexual, a posar mà quan no ens han donat permís. El #NoésNo adquireix una força molt important, també quan ens puguem “descontrolar” fruit de sentir-nos més lleugers a compte d’uns tassons de vi devora les fogueres.
Desmadrar-nos i viure el goig de la festa implica també acceptar el límits de l’altre persona. No ens autoritza a fer el que vulguem amb els nostres impulsos. Tindrem present el “Si no he dit sí, és no!!!”
Podem, no obstant, construir la nostra expressió tenint cura de rompre amb el model sexista i barroer respecte a la dona?
Viure a fons la festa, cantar i glossar, ens allibera. Ens fa sentir comunitat, ens ajuda a endinsar la nostra creativitat, en un bagatge d’expressió de paraula i cant, fecund en sentiments, en expressivitat, en paraula ancestral, en apropament lliure. Donem barra lliure a la glossa, anem a obrir els nostres pits des de la costum i la paraula que ens agermana, ens enganxa i enxarxa. Podem, no obstant, construir la nostra expressió tenint cura de rompre amb el model sexista i barroer respecte a la dona? Podem evitar riure’ns de les persones amb diversitats sexuals, fent de la paraula i el cant un indici d’odi o discriminació?
Per uns dies, a DESEMBOLICAR ens sumam intensament a les festes. Formen part de les nostra essència com a poble. Desfer-nos dels vells paranys masclistes ho hem de poder inserir també en les maneres de viure i fer goig en el marc de les festes tradicionals.
Potser algunes persones pensaran que ens hem de permetre una treva, que allò de les tradicions suposa tolerar costums, hàbits, pràctiques arrelades que no cal tocar. Tal vegada amb aquesta postura simplement seguim nodrint els paranys d’allò més ranci, d’allò que manté el fil de continuïtat del domini, de la manca de respecte, de la justificació de les desigualtats. Per ventura així ens allunyem del que des del moviment feminista esdevé espai d’empoderament, molt més que legítim.
Facem festes i tradició amb la perspectiva gènere totalment inclosa
Les festes, les tradicions, les hem de viure col·lectivament, fent amb aquestes vivències camí de trobada, de ruptura amb els privilegis, d’atenció a la cura. Facem festes i tradició amb la perspectiva gènere totalment inclosa.
Festes per a que poguem ballar totes i per a que en el llonguet, com en tot, la decisió sigui nostra, sense imposicions ni violències. Festes lliures d’agressions. Festes lliures de discriminació. Festes per gaudir-les plenament totes i tots.
