De rius i torrents
Els llavis llepen amb tendresa els teus parpells amb regust de sol
i la llengua humida
s’obri pas a través dels rius del teu rostre desembocant
en aquest cos latent,
desitjant una espera breu, mentre
el teu cos i el meu
– simbiótics-
es dilueixen com l’arena i la mar.
Aquesta entrada pertany a un projecte paral·lel a ‘Aguait’, però inclòs al nostre web. Pots trobar totes les entrades d’aquest espai fent clic sobre la imatge.