L’aigua corr, regalima enduent-se el sabó per l’aigüera. Corr pell avall, com desenes de petits rius que frissen d’arribar a la mar. Les gotes s’entrebanquen a les pipelles, l’aigua forma cascades als mugrons.
Tanc els ulls, podria estar-m’hi hores, aquí.
El silenci, absent, m’abrobeix. I entre el plaer i el deure, les mans llisquen per cada bocí de pell. Ara la galta, ara el coll, ara el pit, el melic, el sexe.
Un instant que dura una eternitat.
I, de cop, torna el renou de l’aigua, que flueix viva, que confon el fruit del goig. Que corr, també, d’un pou a un altre, impacient, cap a l’aigüera.
Aquesta entrada pertany a un projecte paral·lel a ‘Aguait’, però inclòs al nostre web. Pots trobar totes les entrades d’aquest espai fent clic sobre la imatge.