«L’enfer, c’est les Autres»
(Huis Clos, Jean-Paul Sartre)

The Queen Anne quedà disset vegades embarassada. Cada vegada que moria un fill, comprava un conill. Així fins arribar a disset conills. Tal sort era ingovernable i, Sarah Churchill, fidel amant de la reina, prenia les respectives decisions rodejada de conills. A the House of Lords, Sarah era Whig, partit de posicions bèl·liques. I Anne monàrquicament Tory, més a favor d’una treva. Els anglesos seguien enviant tropes perquè Sarah guanyava la desavinença política al llit reial. Someone must run things. Però el (des)equilibri de forces es desestabilitzà amb l’entrada d’Abigail, cosina de Sarah, a la cort de St. Albans.

El director Yorgos Lanthimos aprofita aquest escenari polifònic (o tetraèdric) per tornar a dibuixar relacions humanes com a relacions de poder. The Favourite és el seu darrer producte, necessari per revulsiu, desfigurat i anticonvencional. De dalt a baix s’estratifica l’arquitectura de St Albans. A baix, presos d’obediència: criats, criades i cuineres. A dalt, presa de decisions: el parlament, les festes i les cambres reials. Bruta i feble, Abigail entra a palau i s’estableix a la planta baixa. Rere estanteries de pols, guaita com s’escala a la zona noble. Guerra i pau, domini i perdó, amenaça i favor conviuen a la cort reial d’inicis del XVIII.

Abigail disparant. / Fotograma del film.

Sarah Churchill posseeix la dependència de la reina. O sigui, del castell, de decidir fer guerra o no. You look like a Badger, li retreu, amb fermesa. Insulta i guerreja per això mateix, per mantenir el mandat en diferents dimensions. Malalta d’una cama, The Queen només pot suplicar: don’t leave me. Però serà la mateixa cama la que permet a Abigail descentralitzar la subordinació Anne-Sarah, Reina-Amant, Govern-Sarah. Amb herbes medicinals i la sensualitat d’un massatge, la criada cura la ferida de la reina. It is important to make new friends in court, isn’t it? recorda l’aristocràcia Tory. Abigail observa la reial còpula d’amants, aprèn a caçar coloms i, sota reial amenaça, Sarah pronostica: You are really going to damage the sky. Comença la seva escalada cap al poder.

El posterior dispar en fals de l’amant a la criada marca fronteres. Sarah vol seguir manant el vaixell a soles, sigui com sigui, sense concedir oportunitats. No, ni pensar-hi. Ella és l’únic segur de vida de la reina. S’extingeix el calor del primitiu afecte caritatiu per la pobra cosina. Es confirma el seu instint possessiu. Inici del joc de màscares, de voluntats indefinides i favors circumstancials. Qui és qui, i qui vol què. Favour is a breeze that shifts direction all the time.

“Resistida a perdre el lligam, Sarah entra nua (és a dir, armada) per compartir el bany de fang amb Anne, devora la tensa mirada d’Abigail.”

Abigail balla, conversa, dorm amb sa majestat Anne. Perfecciona el tir, avança, envaeix i ocupa territori exterior. Sarah acaba tacada de sang de colom. Riu secament, fortament, tractant de dissimular un ressentiment visible per tots, menys per la malalta reina. Ingènuament excitada, Anne sol·licita l’ajut de la seva nova amant. She is my servant now. Canvi de vincle entre personatges. Resistida a perdre el lligam, Sarah entra nua (és a dir, armada) per compartir el bany de fang amb Anne, devora la tensa mirada d’Abigail. Un bany per eliminar el verí, diu. Posseir completament, res de repartir amor ni poder. L’infern, són els altres, que deia Jean-Paul Sartre. Sarah és la legítima propietària de St Albans.

Per això mateix, Abigail li prepara un té enverinat. Ha entès que a cort només n’hi pot haver una. L’antiga amant torna a empastifar-se de sang i desperta amb la cara esgarrinxada, segrestada a un prostíbul foraviler.  Mentrestant, la criada aprofita per casar-se amb el noble Samuel Masham. Abigail Masham ha institucionalitzat la seva particular victòria: I cannot stand by who destroys me.

“Els personatges de Yorgos Lanthimos són vius despropòsits incapaços d’unió. Tan sols s’aparellen per benefici. I l’interès uneix tant com mata.”

Els personatges de Yorgos Lanthimos són vius despropòsits incapaços d’unió. Tan sols s’aparellen per benefici. I l’interès uneix tant com mata. No hi ha complementarietat possible, ni germanor definitiva, només correspondència social. Al Parlament, els Tories (amb Samuel Masham com a nou primer ministre) ja han aprovat una treva de pau amb França. Mes Anne desitja Sarah, es preocupa i demana el seu retorn immediat. Quan aconsegueix tornar, aquesta exigeix l’expulsió immediata d’Abigail. Impossible, respon la reina, inviolable davant un rostre ple de ferides. I per recordar-li què és l’amor a una societat mecanitzada, configurada i col·lapsada d’interessos, Sarah torna a formular la frase del domini abans de partir definitivament: You look like a Badger. La impossibilitat d’efectuar l’encontre es transforma en odi, i, sense poder rectificar, l’amant és expulsada del país.

Còmode amb la seva lectura, Abigail gosa trepitjar un conill. És a dir, una ferida de la reina. Ella s’entem, demana a Abigail que netegi la cama que l’ha permès ascendir, agafa el cabell de la servent abans que no acabi amb ella també. La mira amb ràbia, reflexiona. Foc i Fúria per tot. Pensa amb dolor mentre el procrea. Recorda d’on vens, criada. Recorda qui som.

En aquesta posició de patiment mutu, de dolor indiscriminat, acaba The Favourite: una plaga de conills devora la pantalla. Sigui a una residència de solters aïllada del món (The Lobster, 2015), a una família anglesa benestant contemporània (The Killing of a Sacred Deer, 2017) o aquí, un escenari més antic però no menys actual, per al director grec, que vessa Porta Tancada, Existencialisme Sartrià, entre Ésser i No-Res, Llibertat i Obediència, Oprimits i Opressors, Bé i Mal, Yin i Yang, sempre guanya el dolor; la tràgica –i a vegades còmica– impossibilitat de reconciliació. Viure solipsísticament, entre Guerra i Pau (Guerra per obtenir Pau, o Pau per Guerra) és l’única defensa possible.


Aguait és un projecte periodístic autogestionat i necessita el teu suport econòmic per poder seguir explicant Mallorca des d’una altra mirada.

1 COMENTARI

Respon a Maria Bel Cancel·lar la resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here