Na Joana i en Miquel tenen un forn on s’hi guanyen la vida. Cada dia venen pa als veïnats del barri i tenen una clientela fixa de fa molts d’anys. Un dia d’estiu, la seva filla, na Marta, decideix ajudar-los a despatxar. Al cap d’unes hores, repara en un fet curiós: quan és sa mare o son pare qui atén, molta gent s’hi dirigeix en català, mentre que quan és ella, tothom li parla en castellà. Com més temps passa més evident es fa que no és casualitat. Què està passant aquí?

La gent s’entesta a parlar-li en castellà només per la seva aparença, i ja en comença a estar un poc farta 

Si va a dir ver, na Marta ja sap què passa: resulta que és adoptada i és d’ascendència xinesa. Tanmateix, l’adoptaren de petita i la seva llengua materna és el català. La realitat, però, és que la gent s’entesta a parlar-li en castellà només per la seva aparença, mentre que a sa mare o a les seves amistats la gent s’hi sol dirigir en català. I na Marta ja en comença a estar un poc farta.

Aquest relat és una ficció, però, com se sol dir, està basat en fets reals. Al cap i a la fi, quants de nosaltres mantenim el català quan entram a un basar xinès o quan ens dirigim a un jove negre? No en tenc cap estadística, però de ben segur que seria un percentatge ben baix dels catalanoparlants de Mallorca.

Hem de notar que girar la llengua davant una persona amb un color diferent de pell és racista. És vera que no parlam d’agressions greus, però és una tònica per a la gent que no “pareix d’aquí”. Cada pic que van a un comerç o qualcú desconegut s’hi dirigeix, noten com els llegeixen com a forans i els parlen diferent. I això els hi passa cada dia.

Girar la llengua davant una persona amb un color diferent de pell és racista

Precisament, el regidor d’igualtat a Cort, Aligi Molina, d’origen veneçolà i amb un domini complet del català, comentava en una publicació a les xarxes que estava fart que li passàs això i interpel·lava els catalanoparlants a deixar-ho de fer, perquè és racista i impedeix que els que venen de fora es puguin sentir plenament inclosos dins la societat.

És important remarcar que pràcticament tothom qui ha estudiat a Mallorca els darrers trenta anys, ho ha fet en català. I, de fet, als instituts d’avui hi ha una varietat d’orígens immensa i tothom que en surt, gràcies a la immersió lingüística, entén perfectament el català i segurament també el pugui parlar. No obstant això, a Mallorca tenim el vici cultural de girar la llengua a la mínima i el tenim ben arrelat.

Així que ja és hora de deixar de fer-ho cada pic que veim qualcú que ens sembla estranger i començar a mantenir el català, ben igual que faríem amb na Joana o en Miquel. De ben segur que ens en durem més d’una sorpresa.

1 COMENTARI

Respon a Antoni Riera Cancel·lar la resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here