El pressupost educatiu per 2019 és un frau

El finançament és una qüestió bàsica i imprescindible per la construcció d’un sistema educatiu just i de qualitat per tothom. Com que aquí, a la comunitat autònoma de les Illes Balears, arribam al final de la legislatura de l’autoanomenat Govern del canvi, ara se suposa que tocaria redactar i aprovar uns darrers pressuposts que fossin la cirereta d’una gran aposta per l’Educació en majúscules. Però després de saber per on aniran els números em queda clar que sí, que només era suposició.

En matèria educativa, fent servir la novaparla, la postveritat o mitjançant el travestisme polític, des de la Conselleria d’Educació, fa unes setmanes ens vengueren com un èxit, com un tassó ple, una proposta de pressupost per 2019 més que insuficient.

Però el tassó continua estant, com a mínim, a mitges. La memòria és curta i la informació esbiaixada. Per això, m’he proposat fer una senzilla foto de conjunt, la conclusió de la qual és que en aquesta legislatura, quant a finançament del sistema educatiu, s’ha produït un gran frau. Un fet que no pot passar desapercebut entre una comunitat educativa que es va comprometre tant en el seu moment.

Mil milions per l’Educació

A primers de novembre, els mitjans de comunicació ens informaven que per 2019 es destinaran 1.000 milions d’euros pel sistema educatiu. És la primera vegada que passa això i és una xifra rècord. Molt bo de vendre a qui no segueix el tema, però si has estat al darrere des de fa anys i per això comparares quatre xifres, te n’adones que no hem sortit d’allà mateix.

Això dels mil milions era una reivindicació de diferents entitats de la comunitat educativa (^{1 i 2)} a la tardor de 2016. Era la demanda d’uns mínims pel pressupost de 2017 en el camí d’aconseguir, en un augment progressiu, un pressupost digne per 2019. Ara resulta que el que era un mínim per fa dos anys és l’èxit d’enguany.

Balears, a la coa d’Europa en finançament educatiu

L’Estat espanyol no és el millor exemple de finançament educatiu. Segons dades de 2016, el regne d’Espanya és el 6^è estat de la UE (de 28) amb menor despesa pública en educació ⁽³⁾ respecte al Producte Interior Brut (PIB), un indicador que s’utilitza habitualment per fer aquestes comparatives.

Així, en aquell any, l’Estat va destinar una quantitat equivalent al 4% del seu PIB al sistema educatiu, mentre que la mitjana europea d’inversió era del 4,7%. Molt per dalt trobàvem Islàndia que dedicà un 7,1% o Dinamarca que va fer servir el 6,9% del seu PIB. Mirant altres territoris insulars de la Mediterrània trobem que Xipre va dedicar el 6% del seu PIB i que Malta el 5,4. Aquell any, les Illes Balears varen tenir un pressupost educatiu equivalent al 2,98% del seu PIB, lluny del 4,7% europeu i del pobre 4% espanyol.

El regne d’Espanya és el 6^è estat de la UE (de 28) amb menor despesa pública en educació

Un frau en tota regla

Els partits polítics, quan es presenten a les eleccions publiquen programes on ens diuen les mesures que prendran quan governin durant els 4 anys que siguin al capdavant de la comunitat autònoma. Però el darrer pressupost educatiu d’aquesta legislatura està molt per davall del que ens varen vendre als programes electorals ⁽⁴⁾ dels partits del Govern o que li donen suport. En aquest cas, no complir la paraula i d’aquesta manera és un frau cap a l’electorat.

A falta de saber quin serà el PIB de les Illes Balears per 2018 i agafant com a referència el de 2017, es pot dir que els 1.000,11 milions d’euros del pressupost representaran un 3,34% del PIB o menys (es preveu que el PIB creixerà).

Així les coses, al seu programa electoral, el PSOE, partit que, a més, duu la Conselleria d’Educació, deia «Ens comprometem a assolir per a l’educació el 5% del PIB, de forma progressiva, i un augment per arribar als nivells de la UE a mitjà termini». Per fer això realitat, el pressupost educatiu de 2019 hauria de ser d’uns 1.495 milions d’euros, quasi 500 més dels que hi tancaran la legislatura.

Més per Mallorca apuntava «Augmentarem cada any un 10% el pressupost destinat a Educació, per tal d’arribar al final de la legislatura a un 4,4% del PIB». En aquest cas, per haver complit el seu compromís electoral, el pressupost per 2019 hauria de ser d’uns 1.316 milions d’euros. Una xifra que torna a distar molt dels anunciats 1.000 milions.

El tercer en consonància és Podem. Si aproven els pressuposts, tal com és previsible, la seva paraula serà la que quedarà més en paper banyat. Al seu programa afirmaven que «Anirem incrementant el pressupost en educació fins que arribi al 7% del PIB». Això serien uns 2093 milions d’euros. M’estalviaré comentaris.

Tots aquests centenars de milions d’euros que falten són els que no han permès construir nous centres educatius…

Arribats aquí, segur que surten objeccions a aquesta anàlisi del tipus «Som una comunitat autònoma infrafinançada», «És que el deute que ens va deixar el PP», «Quan es governa s’ha de ser realistes», «És que quan ets a dins no és tan fàcil» i etc. Però tot això ja ho sabien quan van redactar els programes. Ho haguessin tengut en compte. Ara, les xifres canten i el frau es veu a quilòmetres de distància. La realitat és que tots aquests centenars de milions d’euros que falten són els que no han permès construir nous centres educatius, rebaixar les ràtios, millorar significativament els suports, extingir els guetos escolars, facilitar encara més els ajuts de menjador i transport, implementar potents programes de formació del professorat i tantes altres necessitats del sistema educatiu.

Mentre he preparat aquest text he pensat en tantes persones amb les quals vaig compartir les barricades de la lluita contra les retallades i les calamitoses polítiques educatives del Govern Bauzà i que ara tenen càrrecs a les institucions, són càrrecs electes, o simplement s’han tornat incondicionals supporters dels partits. Sé que hi haurà que s’emprenyaran molt en llegir aquest text que ha estat escrit des de la màxima honestedat. Sincerament, em sap ben greu que després de tot el que vàrem viure i debatre ara hi hagi qui pugui intentar tractar de justificar un incompliment tan gran i tan greu que torna a deixar el sistema educatiu de les Balears a la coa d’Europa en finançament.

Notes:

1- L’Assemblea de Docents exigeix al Govern un pressupost en educació de 1.000 milions d’euros per 2017.

2- FAPA Mallorca: Avui ha començat el curs.

3- Eurostat: Despesa pública en educació respecte al PIB dels estats de la UE en 2016.

4- Programes electorals .a les darreres eleccions autonòmiques de 2015