Un any i un mes pot ser poc o molt depenent de la fita que et proposes i del lloc d’on parteixes. Si l’objectiu és escampar la llavor municipalista arreu de Mallorca… senzillament, se’ns gira feina. Bastanta, sí, però ben engrescadora.
Anem a pams. A primavera de 2018, hi ha candidatures municipalistes amb representació als ajuntaments de Pollença, Sineu, Artà, Valldemossa, Felanitx, Santa Eugènia i Santanyí. Tanmateix, però, a hores d’ara, pràcticament a la majoria de pobles de Mallorca hi ha iniciatives d’autoorganització popular que mostren d’una manera o una altra una línia política pròpia al marge dels grans partits progressistes. Així, als ja consolidats projectes locals de diversos pobles (Porreres, Manacor, Llubí, Calvià, Esporles, Alcúdia…), ara cal afegir-hi la llavor deixada per l’onada antirepressiva del raper Valtonyc o la resposta solidària amb Catalunya en forma de CDR (Palma, Puigpunyent, Campos, Santa Maria…)
Per molta gent, les CUP de Catalunya poden ser un referent, sí, clar, però quasi mai la recepta. Cada poble o ciutat troba la seva fórmula casolana
Sembla clar que l’opció d’escampadissa és factible, el debat municipalista està servit. Per molta gent, les CUP de Catalunya poden ser un referent, sí, clar, però quasi mai la recepta. Cada poble o ciutat troba la seva fórmula casolana. D’un Bloc per Felanitx, a una CUP Palma, passant per una Alternativa per Pollença o Gent per Sineu, hi ha plats per tots els gustos!
Tanmateix, potser calgui desmuntar algun tòpic incansablement repetit, però massa poc qüestionat. Com a tall d’exemple, Alternativa per Pollença ens ensenya que presentar-se a la institució no suposa necessàriament una hipoteca de la lluita al carrer, sinó que de vegades l’enforteix! I la reforça creant-hi un ateneu. Igualment, passa a Sineu amb la seva bona Gent que s’organitza a la candidatura municipalista i, ara també, al CDR local.
Ben cert (i també mil vegades repetit) que la lluita a l’ajuntament té limitacions, però… com si la que desplegam al carrer no en tengués! Són dues cames. Les dues són difícils de moure, però ambdues ben importants. Amb contradiccions, sí, i què? Les gestionam i avançam.
Passem del massa fàcil desencant cap a qui ens governa a construir amb il·lusió l’alternativa
Així que parlem-ne i, sobretot, posem-nos-hi. L’aposta bé ho val. Passem del massa fàcil desencant cap a qui ens governa a construir amb il·lusió l’alternativa. Una alternativa que cada vegada està més definida i clara: descentralitzada, de base, radicalment democràtica i transformadora.
Presentem el màxim de candidatures municipalistes a les properes eleccions de maig de 2019. Disputem l’espai institucional, sense oblidar-nos de conjugar el verb “guanyar”, però, sobretot, tenint ben present el substantiu que més ens defineix: “formiguetes”!
