Data/Hora
Date(s) - 11/06/2018 - 24/06/2018
Tot el dia
Localització
Plaça Espanya
Categories No Categories
Exposició de Santiago Sierra, que va ser censurada a ARCO, estarà exposada de dia 11 fins dia 24 de juny a la plaça Espanya de Ciutat.
El recurs universal a la institució penitenciària és en si mateix un indicador del fracàs i la impotència de les societats per construir un àmbit de convivència saludable que respecti la sobirania personal. La presència de presos polítics dins de les presons constitueix a més la pedra de toc que desacredita a qualsevol govern que pretengui definir-se com a democràtic. En conseqüència, cap govern admet la seva existència, camuflant-la amb tipus penals tals com a atemptat contra l’ordre públic, enaltiment del terrorisme, rebel·lió, etc.
L’estat espanyol no és una excepció. Quan en 2016 el dirigent abertzale Arnaldo Otegui es va qualificar a si mateix com a “pres polític”, després de complir diversos anys de condemna, el ministre de Justícia Rafael Catalá va declarar immediatament que “en una democràcia no hi ha presos polítics” i que a Espanya “no els hi ha des de fa molts anys”. No obstant això, una mirada superficial sobre el panorama carcerari espanyol permet identificar a nombroses
persones que han estat condemnades per les seves idees, en particular en els àmbits abertzale i anarquista, encara que no exclusivament.
El criteri per definir a un pres com a polític no és clar en qualsevol cas, ni és compartit per tot el món. A Espanya aquest criteri ha estat encara més confús, a causa de la tradició franquista i a la prolongació dels
conflictes nacionalistes després de la Transició, que ha generat un context des del qual pràcticament qualsevol activitat (exercici de les llibertats d’expressió i reunió, militància en organitzacions revolucionàries, lluita pels drets de les persones preses, etc.) pot ser catalogada com a delicte de “terrorisme”. L’aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda significativament com a “Llei Mordassa”, ha ampliat enormement els supòsits de delicte fins a abastar les opinions i els actes de desobediència com, per exemple els intents de paralitzar col·lectivament els desnonaments.
El que proposem a través d’aquesta sèrie que hem anat publicant durant el passat any és visibilitzar l’existència de tals presos polítics en l’estat espanyol, malgrat el que se sosté institucionalment. Sense focalitzar cap ideologia en concret, doncs es tracta de demostrar que els presos polítics espanyols contemporanis abasten un ampli espectre de posicions polítiques especialment d’esquerres, però amb un criteri de selecció molt clar: persones empresonades per tractar de fer públiques i efectives les seves idees sense recórrer a violència de
cap tipus. Segurament no estaran tots els que són, però a través d’aquesta selecció d’exemples molt clars volem deixar constància de la seva existència i denunciar no solament les lleis caduques i la seva aplicació torta, sinó sobretot l’alienació social que permet i justifica aquesta realitat i mira cap a un altre costat.
Autor: Santiago Sierra mira la seva web.
Organitza: Grup de Suport Valtonyc
L’obra de Sierra, va sofrir un atac durant el vespre de dimarts amb pintura vermella i danys a l’estructura metàl·lica, l’atac es va reproduir a la seu de l’Obra Cultural Balear i al local del sindicat STEI. Vos ho explicam aquí:
Entrevista a Santiago Sierra per ‘Aguait’:
Santiago Sierra: “És trist, però l’art a Espanya sempre ha sigut cortesà”