ASYLUM o la universalitat de les persones refugiades

ASYLUM, de Javier de Isusi, és un còmic que, a partir de la definició etimològica de la paraula, visibilitza la situació de les persones refugiades. L’obra, publicada a Astiberri (2015) i amb col·laboració amb CEAR-Euskadi, fuig de la imatge estereotipada que envaeix els mitjans de comunicació. De fet, ens evidencia els nostres propis prejudicis: qui cerca refugi no forma part d’un tot homogeni i compacte, sinó que es refugien persones -amb noms i llinatges- i cada persona porta la seva pròpia maleta… i història.

Emperò, anem per parts. La trama s’emmarca en la narració d’una de les primeres (i darreres) refugiades basques de la Guerra Civil, Marina -la amatxi-, que anirà contant el seu passat, desconegut per la seva pròpia néta: les bombes, els horribles renous de la guerra, l’hostilitat als països d’acollida… En aquest sentit, l’autor realitza una perfecta analogia entre la situació patida els anys 30 a l’Estat espanyol i amb l’actual a molts llocs d’arreu del món. De forma paral·lela, apareixen les històries -i les cares- de les altres protagonistes: com despertà Aina dels seus somnis a Nigèria quan fou esclavitzada sexualment per les màfies; les diferents fugides de Christopher per Àfrica fins a arribar a Europa per poder viure lliurement la seva perseguida sexualitat; els horrors de la guerra viscuts per Sanza i el seu llarg camí de deu anys per acabar a un CIE; el coratge d’Imelda quan denuncià els feminicidis a Ciudad Juárez i que li costaren la seva vida a Mèxic… No hi ha un motiu únic: la llibertat és perseguida… però de la lluita per viure es passa a la batalla per sobreviure a la societat europea.

Les pors, la fam, els CIEs, el racisme, l’odi, la indiferència, la mort… però també la vida, la solidaritat, els feminismes, els activismes LGTBIQA i l’amistat. Tots aquests eixos travessen el còmic amb l’objectiu de remoure consciències i trencar prejudicis. La transversalitat és el paraigua sota el qual es fonamenta l’obra, que ajudarà a entendre les migracions no com un fet polític, sinó personal. En aquest sentit, es veu com són els estats els que comencen guerres i són les persones les que construeixen xarxes i aliances des de la solidaritat. Diferents mecanismes d’estructurar els llaços comunitaris i desconegudes estratègies vitals esdevenen essencials per desmuntar els privilegis d’unes i les violències patides per altres.

Així, a partir de records, vivències i sensacions entrellaçades, de Isusi narra pàgina rere pàgina les experiències de l’exili. Les persones refugiades fugen de violentes situacions… però s’enfronten a la vida amb dignitat i ens sorprenem -com en la vida real- per la seva capacitat de resiliència. La contextualització històrica és detallada i de qualitat: ens recorden situacions ja oblidades per la (des)memòria històrica, així com el patiment sofert al camp francès d’Argelés o la gran solidaritat rebuda per països com Mèxic.

A més, les dones són les protagonistes en aquest còmic: és una basca qui narra el seu exili i són dones africanes i llatinoamericanes les que van cap endavant. De nou, l’autor fuig d’una imatge estereotipada del refugiat com a masculí i nascut a l’Orient Mitjà: elles també batallen per la vida i ho fan d’una manera poderosa.  I no ho fan en qualitat de “dones de” o “filles de”, sinó que són elles les que mouen el món… i el canvien.

El llapis i l’aquarel·la són els encarregats de transmetre’ns les experiències. L’autor ha usat per a cada història únicament dos colors: el gris i un altre càlid, específic per a cada una de les protagonistes. Sense fer spoilers, només assenyalarem que la policromia esdevé únicament quan totes les vivències dels personatges s’ajunten, realitzant una bella metàfora que interpel·la a la diversitat com a necessària.

Tot i partir d’una situació molt concreta i que ha estat estigmatitzada per una part important de la societat i pels mass media, les narracions desmunten prejudicis i visibilitzen les invisibilitzades. Asylum no és un còmic més, parteix de la documentació històrica per mostrar uns relats que aquesta Història rebutja, perquè cal nomenar. És una oportunitat per aprendre a través del qüestionament. Docere et delectare, ja ho digueren els clàssics.

On puc trobar-lo? A qualsevol llibreria, però aposta per consumir a les llibreries de la xarxa activista com Los Oficios Terrestres.

Quin preu té? 10 euros.

Algunes recomanacions: Si ets docent o treballes amb adolescents (a partir de 2n ESO), pot ser una eina molta recomanable per treballar diferents eixos transversals com el racisme, els feminismes, la memòria històrica… Si has crescut un poc més, és una obra de molta qualitat. Només té un però: com tots els còmics, s’acaba massa ràpid.

1 COMENTARI

Respon a Biel Cancel·lar la resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here