Record l’olor exacta. Està impresa a les estovalles de casa. Encara.
Record la distribució de la casa, del corral. El ca bordant darrere la porta, el perfum del gessamí quan queia el vespre.
Ho record tot, sé que ja no hi és. És un lloc que no és. Ara és un record a la base de dades de la memòria.
Escric mentre prenc la determinació de fogir de la nostàlgia melancòlica lligada al lament per la incapacitat de recuperar allò que s’ha esvaït.
Record amb el somriure als llavis. Amb l’alegria de saber que el meu disc dur, de moment, té gigues il·limitades. Amb la il·lusió d’esperar que floreixi el meu gessamí, per tornar, de tant en tant, a creuar aquella porta.
Aquesta entrada pertany a un projecte paral·lel a ‘Aguait’, però inclòs al nostre web. Pots trobar totes les entrades d’aquest espai fent clic sobre la imatge.