Tot començà fa només set mesos. L’agost de 2017 el nostre col·lectiu, Acció Feminista, just tenia unes setmanes d’existència com agrupació de dones que volien deixar constància de ser-hi. Aquell mes ja s’estava gestant a escala estatal una necessitat imperiosa que no funcionà el vuit de març d’aquell any: aconseguir una vaga per a dones, una vaga feminista.
D’aquesta manera, persones d’Elx decidiren intentar contactar amb els diferents col·lectius de l’Estat Espanyol per tal d’aconseguir una coordinació i organització el més eficient possible que, a la vegada, inclogués tota la diversitat de dones.
el vint-i-tres de setembre es produí la I Trobada Estatal per tal d’assolir el repte de la Vaga feminista
Fruit de les xarxes creades entre els diferents col·lectius, el vint-i-tres de setembre es produí la I Trobada Estatal per tal d’assolir el repte de la Vaga feminista com a tal. A partir d’aquí es decidí que la vaga travessaria aquells eixos que afecten al conjunt de la quotidianitat femenina: laboral, estudiantil, consum i cures.
Una vegada passà la II Trobada Estatal, ràpidament ens varen passar la informació les companyes de la península i a partir d’aquí, esmolarem les nostres eines i ens posarem en marxa. D’aquest punt, sorgiren enormes aportacions de més de quatre-cents dones de tots els punts, també a escala internacional, ja que les companyes de Femigrxntes feren acte de presència i decidiren adherir-se a aquesta gran iniciativa fent partícips països com Estats Units, Argentina, Brasil… Aquest fet va empènyer enormement el mateix moviment feminista perquè ara ja no ens trobàvem soles sinó que aturaríem el món sencer, de veres, amb companyes raçalitzades, pobres i LB (lesbianes i bisexuals). Tot un encert.
Se’ns plantejava un repte vertaderament plausible, però també aclaparador per a només unes al.lotes recent vingudes al moviment feminista de Mallorca.
Amb el suport de les nostres companyes de la península, decidirem quins eren passos imprescindibles per arribar a la vaga estudiantil. S’organitzà una reunió a Mallorca amb les diferents representants dels sindicats, col·lectius, associacions, moviments socials. Tothom es mostrà realment il·lusionat i, entre totes, decidirem ampliar els nostres objectius per aconseguir també una vaga laboral i de consum. Estàvem disposades a ocupar col·legis, instituts, la universitat, l’àmbit laboral i l’aturada de grans multinacionals capitalistes. Però, encara tot el que farem, aquest vuit de març, dia internacional de les dones treballadores, volem reivindicar i lluitar per:
- Pels 934 feminicidis dels darrers deu anys.
- Perquè l’esperança de vida de les dones trans raçalitzades no supera els treinta cinc anys d’edat.
- Perquè la bretxa salarial no baixa del 20% en cap comunitat autònoma espanyola.
- Perquè la diversitat de les dones treballadores està abocada a la prostitució forçosa o relegada a aquells àmbits que han estat històricament feminitzats, com la neteja i les cures.
- Perquè no es dota de pressupost el Pacte d’Estat, per altra banda insuficient, contra les violències masclistes i el propi govern no es preocupa per aquest greu problema.
- Perquè volem ser lliures i no valentes: tant de dia com de nit. I les nostres faldes curtes mai seran justificació per a les violacions.
- Perquè més de la meitat de dones adolescents intenten perdre pes i quasi mai d’una manera sana i controlada.
- Perquè moltes de les dones de la neteja tenen una retribució inferior als dos euros per habitació.
- Perquè estem fartes de violacions correctives a les que es veuen sotmeses les dones LGTB.
- Perquè les dones bisexuals són quasi el doble de proclius a patir abusos sexuals.
- Perquès les dones raçalitzades pateixen greus i altíssims índexs de violència sexual i policial.
- Perquè el risc de patir violència masclista és el doble o el quàdruple a les dones amb diagnòstics psiquiàtrics.
Aquest 8M serà diferent, perquè no estam soles: feim xarxa, som internacionals, diverses i combatives. Som milers i aturarem els carrers. Perquè si nosaltres aturam, s’atura el món.
