Sororitat. Els carrers de Palma, ahir, s’ompliren de sororitat i desbordaren qualsevol expectativa: més de 3.000 estudiants cridaren al matí i més 20.000 persones ho feren l’horabaixa, en una jornada de lluita feminista que serà recordada durant molt de temps. I ho serà perquè, més enllà de les manifestacions, piquets i aturades de les vagues tradicionals, una nova manera de fer, d’entendre la realitat i narrar-la passava de boca en boca. “Ahir vaig deixar les llenties cuites per venir avui“, “en Toni l’he deixat guardant els infants“… eren comentaris que se sentien i anaven acompanyats d’un “i que sigui així cada dia“. La vaga feminista ha aparegut com un necessari aire fresc per reinventar -i reescriure- el concepte de vaga. Els feminismes han vingut per quedar-se, per transcendir la realitat individual per anar a allò col·lectiu: som la meitat (i una xifra molt superior si tenim en compte tota la tasca de cures i de responsabilització que portam a sobre) de la societat i no som tractades amb equitat.
Palma es va despertar amb diferents canvis als noms dels carrers de Canamunt: Rosa de Luxemburg, Matilde Landa i altres dones lluitadores pels drets socials han batiat diferents vies del centre. De la mateixa manera, es va voler deixar constància dels responsables de polítiques sexistes -recordem la LOMQE i el Gallardonazo com a productes “estrella” dels seus programes electorals. Així, Ciutat s’anava preparant per a un dia històric, un dia on es visibilitzaria el vertader poder feminista.
A Mallorca, l’aturada proposada per CCOO i UGT fou ignorada per una gran part de la comunitat educativa que ha anat preparant la vaga al llarg de les darreres setmanes. Avui és la culminació de la Setmana Feminista que ha desenvolupat un important nombre d’actes a tots els centres educatius i ha visibilitzat aquesta important data. Moltes plantilles de
dones s’han posat en vaga a diferents mitjans de comunicació illencs, així com les kellys s’han sumat a les mobilitzacions… i és que les pors, les violències estructurals, la desigualtat i les injustícies sembraren sororitat; i això ja és imparable! De la mateixa manera, diferents piquets informaren a les portes del Mercadona, el Corte Inglés i diferents comerços de la importància de la vaga laboral, però també de cures i de consum. La força del moviment es va fer sentir també -i molt- pels carrers d’Eivissa, on una setantena de dones organitzades recorren els carrers de la ciutat realitzant piquets informatius. Totes elles dinaren juntes per preparar pancartes per a la manifestació de l’horabaixa, que a l’illa pitiüsa fou una hora abans. A Formentera sortiren al carrer 400 persones a la plaça de Sant Francesc, convocades per el comitè de vaga creat la mateixa setmana i l’Espai de Dones que realitzaren durant la setmana una forta campanya informativa. I a Menorca un miler de persones participà de la manifestació que anà de la plaça de la Esplanada fins a la plaça Constitució.
L’economia se sustenta sobre les cures d’unes i, en conseqüència, dels privilegis d’altres. Aquesta ha estat la clau de la Vaga Feminista: no és una vaga contra un Govern, ni contra una determinada legislació, sinó que té una dimensió molt més àmplia, ja que assenyala el problema estructural del sistema econòmic i social. Els pobles de Mallorca evidenciaren que la xarxa feminisme no és cosa de Ciutat amb nombroses aturades, piquets i mobilitzacions arreu de Santa Maria, Artà, Consell, Campos, Felanitx… Amb una important afluència a Manacor, convocada per l’Assemblea Antipatriarcal, on fa temps que es preparaven per a aquesta important data.
Emperò, el moviment estudiantil fou el protagonista del matí d’ahir, amb una manifestació ben combativa i nombrosa que col·lapsà els carrers de Palma. Milers i milers d’estudiants buid
aren les aules i ompliren els carrers amb pancartes i missatges feministes per reivindicar que no estan d’acord amb rol de gèneres repartit socialment. Les principals artèries de tràfic de la capital balear foren tallades a ritme de “Visca, visca, visca, la vaga feminista!” o “Els carrers seran sempre nostres“. La mobilització es va fer sentir, mentre que rebia constant mostres de suport per una part important de les dones amb les quals es topava. Reconeixements mutus d’antigues i noves generacions de dones que s’admiraven en les seves demandes i somnis. Mentre, de forma paral·lela, col·lectius com Feministes en Acció, organitzacions de dones treballadores i altres entitats socials es concrentaven a Cort per a la lectura dels seus manifests en suport a la vaga convocada. En aquest sentit, cal dir que la manifestació de les estudiants havia de confluir a Cort amb la resta, però per la magnitud de la manifestació i la seva força es va acabar a Delegació de Govern on es va realitzar una performance i la lectura d’un manifest d’un dels col·lectius que ho organitzava. Ve’t aquí la flexibilitat del moviment feminista: va més enllà de qualsevol convocatòria i sobrepassa qualsevol expectativa. I ahir fou així: les organitzadores, emocionades, veien com tot allò imagina’t es complia; a la fi es podien dur a terme diferents convocatòries alhora perquè ambdues serien massives!
I arribà l’horabaixa! I s’ensumava feminisme arreu de Mallorca, amb busos sencers dels pobles que venien a confluir a la manifestació unitària. I tot es desbordà… i es demostrà qu
e totes ho podem tot. Enguany la capçalera fou encapçalada pel moviment feminista i el bloc combatiu. Els primers minuts foren tensos, a causa de la insistència dels sindicats majoritaris a apropiar-se d’una jornada de vaga que ells mateixos han menyspreat amb la promoció de l’aturada de dues hores. Emperò, la sororitat tornà a aparèixer i un bloc no-mitx encapçalà la manifestació. “Encara hi ha gent a Plaça d’Espanya” es comentava quan la capçalera arribava al Teatre Principal. I és que més de 20000 persones avançaren fins a la Plaça de les Tortugues on confluïren les principals organitzacions convocants. L’alumnat de l’IES Son Ferrer realitzà una performance per donar veu a aquelles dones invisibilitzades de la història, com Hipàtia d’Alexandria o Concha Méndez, entre altres. Es llegiren els manifests i encara arribava gent a una plaça molt acostumada a celebracions futbolístiques i ara plena de missatges feministes.
Una mobilització d’aquestes característiques no ha fet més que reafirmar la necessitat de treballar conjuntament per aconseguir un món cada cop més feminista. Són molts els reptes que se’ns presenten (enfortir el teixit feminista per arribar a una vaga feminista radical pel proper any; no deixar que diferents oportunismes partidistes i sindicals s’apropiïn del moviment en els seus discursos; trencar la idea de l’amor romàntic -sobretot en les més joves- perquè ens deixin d’assassinar; construir un moviment feminista més plural, divers i amb molt d’amor…), però molta la força i l’alegria que ens acompanyen. Com expressava Simone de Beauvoir, se’ns ensenya a ser dones; ahir demostràrem que implica ser-ho a tots els nivells… i per uns minuts tot va aturar!
