Un any més, i ja en duim sis, Sobrassada de Peix anima a tothom a venir a les jornades contraculturals i autogestionades que es celebraran els dies 11 i 12 de maig a Manacor. La irreverència, l’humor satíric i la cultura més pagesa es mesclen per oferir un programa ple d’art, música i curtmetratges per a un públic que no es vol quedar indiferent.
Entre els artistes que hi participen hem tengut l’oportunitat de fer unes preguntes al col·lectiu CAÍN. Venen de l’illa veïna d’Eivissa i ens visiten per realitzar una performance dia 11 de maig a la inauguració de les jornades. També aprofitaran per donar a conèixer el seu projecte artístic que denuncia, mitjançant la contra-publicitat de caire irònic, la màfia eivissenca que controla gran part del negoci turístic i l’oferta d’oci nocturn.
***
«Ja hem vist atacs d’ira de certs càrrecs públics, amenaces a col·laboradors i censura a notícies sobre noltros als mitjans»
Si Caín era qui va matar el seu germà Abel, què és CAIN?
Col·lectiu Artístic Illenc Nihilista. És talment això, obert a totes les interpretacions freudianes que volgueu.
Podríem dir que lluita de forma artística, satírica i pacífica contra els ‘Abusadors Bestials Eivissencs Lliberals’.
Ens podríeu fer un breu relat de la vostra trajectòria (quan sorgeix CAIN, quines han estat les vostres motivacions i intervencions)? Quina valoració en feis?
CAIN comença les seves activitats a l’estiu del 2016, bàsicament les activitats es redueixen a algunes intervencions a les xarxes socials, i una exposició a Can Jordi. Les motivacions són clares, el maltractament que pateix la nostra illa per part de certs personatges empresarials i polítics en el seu benefici propi, i les dificultats a l’hora de fer-ne una crítica oberta i individual.
Amb les nostres petites aportacions al retrat de l’illa hem vist ja atacs d’ira de certs càrrecs públics, amenaces a col·laboradors i censura a notícies sobre noltros als mitjans. Anem bé.
Vos marcau objectius, planificau el vostre treball, o sou més d’actuar en calent?
On estem no hi ha temps de refredar, vas d’escalfada en escalfada, sense descans.
L’illa d’Eivissa és una font d’inspiració o més bé de frustració?
Fifty- fifty. El tema està en que podria ser només lloc d’inspiració i ara el que inspira és la frustració que provoca, no l’illa en sí, sinó els personatges que pateix, de dins i de fora.
D’Eivissa, on anau més de festa, a les macro-discoteques o als Beach Clubs?
Les macro-discoteques i el beach clubs són llocs dels que sentim parlar i sabem de la seva existència irremeiablement per coses com la remor que en surt o el trànsit caòtic que originen, per no parlar del tema de la seva publicitat que ens ofega la vista a cada lloc que miris. Com les pertorbacions que provoquen els forats negres, en veim la devastació que originen però ni ens hi acostem.
El col·lectiu editor d’Aguait no es fa responsable ni del contingut ni de la forma dels articles publicats en aquesta secció, i no comparteix necessàriament la mateixa opinió.