No ens hem adonat i ja som a finals de novembre, inconscientment ha passat gairebé un altra any i sembla que és ara quan la gent comença a fer balanç del que ha viscut o deixat de viure durant l’any, del que ha de millorar o dels reptes que es proposa fer de cara als 365 dies que venen.
És també un moment on es dona molta importància a l’àmbit familiar, per a la societat generalment és indiscutible que aquestes festes que venen s’han de passar en família i aquesta se’n ressenteix quan per primer cop falta algú o s’alegra quan hi ha algun o alguna membre nova. És un moment on sempre he tengut la sensació que volem donar una imatge d’unió, de societat cohesionada, que permeteu-me que posi en dubte.
Xerrar del consum quan arriben aquestes dates és una cosa que no sorprèn.
Per nadal cal ser solidari, cal ser just, amable, cal respecte cap a la tradició, cap a la família… quan la realitat és molt diferent.
El Nadal s’ha convertit en una època on la publicitat de juguetes o de altres productes s’incrementa de forma vertiginosa i on la manipulació d’aquesta arriba a tal nivell que ens fan creure que per demostrar la nostra estima cap als que ens envolten cal fer regals, perquè així serem i farem més feliços als altres. Entenc, però, que no només consumim per nadal i que la publicitat és present també durant tots els altres mesos de l’any, quan no és una cosa és l’altra: que si dies dels pares, dies de les mares, que si “san valentins”, que si rebaixes ara i d’aquí a tres mesos més, etc. És un bombardeig constant que ens aboca a consumir per a ser més feliços. Tal volta el caire reflexiu del nadal , perquè pareix que tothom ha de prendre’s un moment per a reflexionar durant aquestes dates, ens fa adonar que és abusiu això de consumir tant i tantes coses que no necessitam. I és que el nadal és un dels moments on es reflecteix més el sistema capitalista i patriarcal, no ens oblidem de la publicitat i els regals sexistes molt presents també en tot moment però que s’exagera de forma esgarrifosa durant les festes nadalenques.
Dic que es reflecteix el sistema patriarcal capitalista perquè, tot i que m’agraden molt les festes que se’n deriven del nadal, pens que gran part de la societat vol transmetre amb ell uns valors que es contradiuen amb el que passa a la realitat social. Per nadal cal ser solidari, cal ser just, amable, cal respecte cap a la tradició, cap a la família… quan la realitat és molt diferent. És d’hipòcrites predicar aquests valors tan sols un mes a l’any i després oblidar-se’n. Quantes famílies voldrien celebrar-ho i no poden? A quina justícia apel·lam si vivim en un entorn on la justícia està clarament al servei del capital i dels poderosos? Quin respecte volem, si cada dia mor una dona per violència masclista?, si encara ens qüestionen a qui i com hem d’estimar?, si el feixisme segueix present als nostres carrers. Quins models de família volem? Quin tipus de solidaritat volem a la nostre societat? És la caritat la que hem de fomentar?, no ens convé més deixar d’apostar per la caritat i lluitar organitzats per transformar el sistema actual, buit de tots aquests valors que tant predicam per nadal ?
A Manacor s’ha engegat fa uns dies una campanya amb el nom de “nadaldecor”, amb la instal·lació d’un cor gegant , en forma de M, a la rambla del rei en Jaume, just devora la policia nacional. La campanya replega més de 60 actes durant 37 dies i ha sortit en format diari.
Algunes de les declaracions fetes per la mateixa batlessa i el regidor de festes han estat que ” les festes se celebren amb companyia de la família i el amics però el nadal cada vegada està més present pels carrers i les places gràcies a la col·laboració imprescindible de moltes entitats del municipi amb l’Ajuntament que han preparat aquest programa d’activitats pensat perquè gaudim junts d’aquestes dates tan especials” o que “Existeix una llista extraordinària d’esdeveniments enorme que ens fan sentir orgullosos com a poble”, i a mi, que conec com funciona el nostre ajuntament, que conec quina predisposició tenen alhora de treballar amb la gent del carrer i que veig dia a dia com es posen traves a la bona feina que fan les associacions del poble, tot això, que voleu que us digui, hem sona a fals nadal.
