Concerts, mercadets de segona mà, xerrades, Sant Sebastià, excursions, cinemes a la fresca, contacontes, festes d’estiu, campanyes de conscienciació, xarangues, llonguetades… i un llarguíssim i frenètic etcètera. I és que un dels principals reptes, per a qui vol un món millor i perquè l’individualisme capitalista així ens ho imposa, és fer comunitat.
Perquè sortir als carrers de les grans ciutats i sopar amb els teus veïns i veïnes ha esdevingut quelcom transformador de per si. El sistema ens imposa aquest repte… i ens pertoca superar-lo! Nosaltres, construint un barri humà, obert i inclusiu, minvam l’espai disponible per a l’odi. Nosaltres, teixint complicitats entre desconeguts veïnats vacunam la societat contra el feixisme i el racisme. En definitiva, si nosaltres hi som, no hi ha lloc per a ells. Perquè la màxima de l’espai buit s’ocupa sempre s’acaba imposant.
encara ara i malgrat tot, els carrers són cada vegada més un poc més nostres
A més a més, sent-hi nosaltres, aconseguim percebre que sí, que quan sortim al carrer, encara ara i malgrat tot, els carrers són cada vegada més un poc més nostres. Feim un poc més real el tan utilitzat lema. Tot i que sigui de manera intermitent, durant molts horabaixes, matins de dissabte alguns vespres, inclús algun diumenge, els carrers són nostres.
Flipau amb Pere Garau, AV de Canamunt, AV de Santa Pagesa, Orgull Llonguet… Totes aquestes eines són meravelloses si el que es pretén és trobar-se al carrer, és a dir, reapropiar-nos de l’espai que ens és per naturalesa comú. És molt engrescador observar com, d’un temps ençà i a poc a poc, quelcom renovat es mou a Palma. Força gent ha tornat a veure en les associacions de veïnats (en tots els seus múltiples formats) l’instrument municipalista més útil per incidir en els aspectes de la vida més propera. Una eina que s’ha esmolat i ha tornat a esdevenir útil per millorar la vida de les persones.
Tanmateix, encara no tot és dels mils colors vius que voldríem. Encara ens falta empenta per aturar la invasió de les franquícies, la proliferació del discurs de l’odi (en les seves diverses ramificacions), per defensar els nostres espais propis i crear-ne de nous. Ens falta força per teixir comunitats més obertes i sòlides. Per seguir movent els barris, ens faltes tu.
