Les darreres setmanes hi ha hagut una certa polèmica pel meu poble amb les campanes. A les persones que no sou d’allà és possible que el tema us soni (mai tan ben dit) perquè va sortir a la premsa escrita i fins i tot IB3 va venir a gravar dues vegades. En resum: en un dels nuclis del municipi les campanes horàries també sonen durant la nit i uns veïnats de la zona es van queixar perquè el renou els impedia descansar. Des del meu grup municipal es va fer un prec al ple, demanant que es fes una sonometria perquè en cas que el mateix Ajuntament incomplís la seva pròpia ordenança de renous, fes alguna actuació al respecte. El batle va respondre que es comprovaria, i si fos el cas es miraria de baixar el volum o que deixassin de sonar durant l’horari de descans nocturn.
Idò bé, aquest tema tan, des del meu punt de vista, poc transcendent, va generar un debat encès. I per què escric sobre això? Idò perquè aquest fet m’ha mostrat dos aspectes sobre els que crec important reflexionar-hi.
La sensació de pèrdua d’identitat és un problema que (ens) preocupa a molts; però no deixa de sorprendre’m com és que opera una ceguesa selectiva tan forta.
Per una banda, molta gent va reaccionar a la defensiva, entenent l’hipotètic canvi com un atac a la nostra identitat com a poble (tradicions). La sensació de pèrdua d’identitat és un problema que (ens) preocupa a molts; però no deixa de sorprendre’m com és que opera una ceguesa selectiva tan forta. Voleu dir que no hi ha coses que tenen efectes molt més negatius sobre la nostra identitat que el fet que unes campanes no sonin mentre dormim? Aquestes persones que han reaccionat de manera colèrica, fins i tot histriònica, entre onhemarribats i queseràlopròxims, com és que no reaccionen igual quan no hi ha carta en la nostra llengua al restaurant, quan s’han carregat el litoral i el paisatge a base d’hotels i xalets, o quan es tanquen camins públics? No, llavors no; llavors és que el castellà l’entén tothom, no fa falta exagerar, és que vivim del turisme, és que si hi passés tothom no estaria tan cuidat, és que, és que…
Que una de les poques mostres d’arquitectura industrial i del passat obrer recent, com és la Fàbrica de Can Morató, caigui literalment a trossos, no afecta negativament a la nostra identitat com a poble? I que gran part de l’espai públic, lloc de socialització per excel·lència, estigui colonitzat de terrasses perquè els turistes hi sopin? O que la majoria de fonts del municipi segueixin sense restaurar o no hi surti aigua?
Tenim un model econòmic que ha aconseguit mercantilitzar qualsevol àmbit de la vida i que l’espai públic i el de les relacions humanes s’entenguin com espais per fer, principalment, negocis. Tenim un model que fa, per mitjà del monocultiu turístic, que la pagesia sigui una anècdota, que en el nostre municipi durant uns mesos els turistes dupliquin el nombre de residents, que en una dècada la població estrangera hagi augmentat un 140%, o que entre lloguer turístic i especulació immobiliària no hi hagi manera de llogar (ni comprar) una casa per viure-hi. I voleu dir que el fet que deixin de sonar les campanes durant la nit té gaire rellevància? Idò cap dels temes esmentats ha generat una alarma comparable a la de les campanes.
Alguns mitjans de comunicació, lluny de potenciar la seva funció social i educadora, contribueixen a fomentar debats estèrils i simplistes, tractant les problemàtiques que ens afecten a partir de l’anècdota i silenciant les causes principals
L’altre aspecte a destacar és la responsabilitat que hi tenen alguns mitjans de comunicació al respecte, que lluny de potenciar la seva funció social i educadora, contribueixen a fomentar debats estèrils i simplistes, tractant les problemàtiques que ens afecten a partir de l’anècdota i silenciant les causes principals. Per exemple, en tot aquest mandat només en tres ocasions han tret alguna proposta nostra per la televisió autonòmica: només ara, amb el tema de les campanes i quan vàrem demanar que complint amb la llei de protecció animal no s’utilitzés un gall viu en el pi de Sant Antoni ni un menet en la processó del Corpus. En canvi, les nostres reiterades denúncies sobre els problemes d’accés a l’habitatge, sobre la usurpació dels vials públics a la urbanització de Formentor, o sobre l’incompliment de la Llei de Patrimoni que fa que la Fortalesa, que és Bé d’Interès Cultural, no la poguem visitar, però qualsevol famós hi vagi a fer festes, per posar tres exemples, encara és l’hora que hagin tengut un ressó mediàtic similar.
Vist el que hi ha, no fa falta ens demanem per a qui repiquen les campanes; repiquen per a tots nosaltres.
