L’anunci del tancament de la cimentera de la multinacional Cemex a Lloseta ha estat notícia. Es calcula que unes 250 persones quedaran sense feina i afectarà l’economia local, per això i perquè es deixaran de pagar una sèrie d’impostos. Tot i que la cimentera està en el Top10 de les indústries més contaminants a Mallorca i a les Illes, Govern i sindicats s’oposen al tancament.
Uns 6.000 són els llocs de feina que es calculen que es perdrien si l’Aràbia Saudita anul·làs el seu contracte amb Navantia arran de la idea del Govern espanyol d’aturar la venda de bombes de precisió a aquesta monarquia que no sap el que són els drets humans. Com sabeu, fins i tot l’anticapitalista batle de Cadis va sortir en defensa dels llocs de feina i a defensar el contracte de construcció i venda de cinc corbetes militars.
Aquests dos fets han generat moltes pàgines i reflexions. A qui pensa que el sistema capitalista és un sistema radicalment explotador per les persones i el planeta i que les alternatives a aquest no són només necessàries sinó una urgència, casos com aquest li han de fer sonar les alarmes. Si s’estan defensant llocs de feina on es construeixen màquines de guerra o es contamina i es generen diversos i importants impactes en el territori serà per algun motiu. Si no s’encén el llum vermell, la cosa apunta com a mínim a molt de rovell en el millor dels casos, però no s’ha de descartar una abducció pel sistema.
Lluny queden aquells temps en què les organitzacions obreres celebraven congressos on acordaven com seria el futur sistema social i econòmic. Pensaven que eren a tocar de la revolució i feien passes cap a ella. Però la segona meitat del segle XX va ser diferent. A «occident», la històrica submissió de la majoria de les organitzacions polítiques i sindicals de l’esquerra (i també del poble) a la creació de l’Estat del benestar i la societat de consum, seguida de la fi de la política de blocs i la caiguda del mur de Berlín va dur a un matrimoni de la major part de les esquerres amb el capitalisme. Així ho han demostrat aplicant polítiques neoliberals quan els hi ha tocat. No és d’estranyar que en aquest context, en els 90, Francis Fukuyama s’atrevís a proclamar descaradament la «fi de la història»: el triomf final del capitalisme davant de qualsevol alternativa.
Obreres i obrers no pinten res més que com a força de feina en la configuració econòmica de les zones d’influença d’aquestes empreses.
Tot i això, la galàxia anticapitalista mai ha desaparegut. Es tracta d’un espai divers, però que ha resultat monolític en la seva incapacitat d’incidir en l’economia en termes macro. La globalització de l’economia ha fet que casos com el de les drassanes de Cadis o el de la cimentera de Lloseta siguin incontrolables. Es compra a una altra banda o es deslocalitza l’empresa i punt. Obreres i obrers no pinten res més que com a força de feina en la configuració econòmica de les zones d’influença d’aquestes empreses. I no pinten res perquè les decisions es prenen molt enfora dels seus llocs de feina i es converteixen en carn de canó del mercat.
Que ara mateix no hi hagi capacitat per canviar el sistema econòmic a gran escala no vol dir que no s’estiguin construint alternatives
Però que ara mateix no hi hagi capacitat per canviar el sistema econòmic a gran escala no vol dir que no s’estiguin construint alternatives. Si gratam un poc, podem descobrir tot un món on s’estan desenvolupant propostes -també en l’àmbit laboral- per recuperar sobiranies davant la lògica del matrimoni Estat-capital. Com a bon exemple, el passat cap de setmana va tenir lloc a Barcelona la VII Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), un esdeveniment on es presentaven desenes d’iniciatives per recuperar sobiranies a fronts com l’alimentació, la comunicació, la cultura, l’oci, l’educació, l’estalvi i les finances, l’habitatge, la salut i les cures, el món de la tecnologia, la roba i altres serveis a les persones. A més, la gran majoria d’aquestes iniciatives són iniciatives laborals en forma de cooperativa que permeten a les persones que les integren prendre decisions sobre la feina que fan i, per descomptat, aquí no entra la construcció de màquines de matar o de contaminar i destruir el territori. Sí, Eroski se suposa que és una cooperativa, però en trobades com la FESC les cooperatives que hi participen són aquelles que volen promoure una economia solidària com a alternativa al capitalisme. Sí, companya pura, encara hi són dins el capitalisme, però fan gimnàstica i camí per sortir-ne. El de la FESC només és un exemple, però si el voleu conèixer millor, entrau a la seva web i consultau l’impressionant programa. Descobrireu moltes alternatives.
A Mallorca tenim una germana petita de la FESC, la Fira del Mercat Social, un esdeveniment que segurament s’ha de replantejar per a què tengui més incidència. Aquest esdeveniment va tenir lloc a finals de setembre i allà es podien trobar un parell d’iniciatives per construir alternatives ben interessants. Penúltim anunci: Si ets d’aquelles que creus que és més que necessari construir un món fora del capitalisme però que si et lleves les idees polítiques, vius ben igual que qualsevol dels teus veïnats que no pensen com tu: compres als mateixos supermercats, a les mateixes botigues de roba, al mateix comerç electrònic, tens la mateixa companyia multinacional de mòbil, els doblers al mateix banc, la llum la comprau a GESA… Llavors és necessari que facis un replantejament. S’estan obrint cruis i s’han d’aprofitar. Fes un parell de recerques i explora aquest món.
El darrer anunci és per una proposta d’alternativa de mobilitat. Els dies 16 i 17 de novembre se celebren a Palma les jornades de formació «Com viure sense cotxe», impulsades per la cooperativa de consumidors i usuaris Ecotxe. Una aposta forta això de viure sense cotxe.
Arribats a aquest punt, haurem de xerrar de l’organització política de tot això, perquè si construïm alternatives però el poder polític legisla en contra d’elles i dóna suport a una economia oposada, per dir-ho d’alguna manera, estam molt limitades.
Cadascuna sabrà com es gestiona les seves contradiccions personals sobre si «ara mana el PP per culpa vostra (nostra)» o si «no era això» governants de l’esquerra
Aquí podríem obrir un debat que dóna peu a un altre article, però es tracta d’anar tancant. Aquí i ara, en la Mallorca on el moviment social es vol formar en «Com viure sense cotxe» i el Consell de canvi construeix dues autopistes (Campos-Llucmajor i 2n cinturó), fa falta una bona reflexió. Aquesta no només era la suposada legislatura del canvi (no entraré en la llista de decepcions que s’ha endut més d’una), sinó també la legislatura en què s’ha provat allò de l’assalt a les institucions (amb moltes insatisfaccions), però això en què ens ha repercutit a les persones que desitjam viure en un món fora de relacions capitalistes? Cadascuna sabrà com es gestiona les seves contradiccions personals sobre si «ara mana el PP per culpa vostra (nostra)» o si «no era això» governants de l’esquerra, però més que una alternativa possible, vivim l’alternança de dues cares d’allò mateix.
En la història hi ha hagut diferents propostes d’alternatives polítiques, econòmiques i socials al capitalisme. Una molt interessant, moderna i que ara mateix, a pesar de la repressió i la guerra, s’està intentant construir i desenvolupar al Kurdistan és el Confederalisme Democràtic: una proposta social, política i econòmica amb unes arrels en el feminisme, l’ecologia i la radicalitat democràtica, a més, des d’una perspectiva no nacionalista per l’alliberament dels pobles. Si no ho coneixes, aquí se t’obr u altre camp d’investigació més que interessant.
En definitiva, o construïm una alternativa econòmica o haurem de seguir plorant per la destrucció d’uns de llocs de feina d’unes feines que no ens fan gens de gràcia. S’albiren camins però només els pots fer tu, nosaltres.
